   |
  |
r.mirabete
|
 25 · FEBRER · 2010  GLAUCSAntologia (2007) Ho tornaria a fer. No és només una cançó dels Glaucs inclosa en aquest recopilatori d’èxits, temes en directe i d’estudi dels sis discos editats durant la seva existència discogràfica. Aquest disc és el darrer dels seus treballs publicats. És del 2007 i engloba un tast de la seva carrera (19996-2006). Van ser uns anys de construir cançons i de provar d’establir ponts entre els seguidors que els acompanyaven i el grup de Begur. El títol de la cançó que obre aquesta crònica és una síntesi de la seva actitud i proposta musical. En cada treball posterior, el grup tenia el ferm propòsit d’arribar a un públic nombrós i es quedava a mig camí. Tot i així el seu grau d’exigència creativa no minvava. Amb cada disc que van editar, els Glaucs van intentar d’arribar al gran públic i, en ocasions, ho aconseguiren. Encara que les expectatives del seu treball apuntaven més amunt, allà on arribaren no els era suficient. Al llarg de la seva producció hi trobem alguns èxits com ara Els teus ulls glaucs –del primer disc homònim de 1996-, Un pèl més gran –del segon disc, Simbènia (1998) enregistrat a Madrid amb la producció de Carlos Martos- i Ho tornaria a fer, del tercer disc en estudi Si vols venir (2000). Aquest darrer és un dels més rockers i més aconseguits dels que van firmar. La repercussió pública de la seva proposta no arribà al punt de ser un grup majoritari, tot i ser un grup de cançons rodones, lletres accessibles i literàries alhora. Mostraven prou diversitat melòdica per no cenyir-se només a un sol espectre de públic adolescent, jove i amb ganes de ballar. És remarcable la força interpretativa en directe que van desenvolupar en tots els seus concerts. En tenim dues mostres en un parell de discos compactes enregistrats en directe: Vius (1999) i Glaucs: 1994-2003 (2003). En el darrer que esmentem, cal destacar les versions dels Beatles, Radiohead i temes inèdits no enregistrats anteriorment. Glaucs és el nom d’un dels grups amb més força del rock en català de la fornada dels anys noranta. El seu líder, Jofre Bardagí, endegà d’altres projectes discogràfics i sovint s’encarrega de la producció d’alguns grups d’aquí. Ricard Mirabete (2009)  La presentació de Les ciutats ocasionals va estar molt bé, sobretot per tots i cadascun de vosaltres que hi vau ser o bé que hi vau ser d'una manera propera i semipresencial...Que tingueu un bon any 2010!!!!!! i els dies del 2009 que passin també d'una manera magnífica! BONES FESTES!!!!!!!!!!!!!  FNAC i TÉMENOS EDICIONS Les ciutats ocasionals de Ricard Mirabete, que tindrà lloc el proper dia 29 de desembre a FNAC L'Illa Diagonal, a les 19:00 h. En l’acte hi intervindrà, a més de l’autor: Carles Cervelló, editor. Xavier Soler, escriptor. David Caño, poeta.  L’AVINGUDA BLANCA  CEL TAPAT  UN HOME AMB BICICLETAEll estava orgullós i alegre i se’n tornava, un cop i un altre, amb la bicicleta cap a la pensió. Hi treballava a la cuina; A canvi, el deixaven dormir a les golfes. A mitjanit se’l veia al bar de la plaça. Bevia a cor què vols, no enganyava a ningú. Una vegada m’explicà que només recordava tres paraules ofegades a la sorra. Tothora somreia i feia que sí, que no, que més tard... amb moviments massa expressius que semblaven bromes de pallasso sobreactuat. Ell estava orgullós i alegre de venir al bar i asseure’s amb nosaltres, de prendre una cervesa i portar-nos també diaris francesos que no llegíem i revistes de dones. L’estiu passat ja no el vèiem. Sempre havíem cregut que algun dia recuperaria la veu. Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)  FORA MURALLA A l’Adrià Chavarria. Li agrada passejar horitzó endins, fora muralla i deixar enrere la pols de les hores solars. Els carrers el vesteixen d’un hàlit terrós i moradenc. La nit és tranquil·la, el maig és un pa de nit. Com un emperador romà branda el paraigua i saluda als dos sentinelles del Majestic. Fa una breu parada al banc modernista. La crueltat enfronta tenebres dins seu. Una veu li relata les flors del desert. Una veu l’abraça. Mentrestant un xicot es perd sol horitzó endins, en una cova enfosquida que promet un bressolar de freda nit. Els dos abillats de somnis i rels d’aigua recorren la Dreta de l’Eixample.  LA MALETA OCASIONAL i s’endugui la caixa dels cartons Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)  RICARD MIRABETE, Les ciutats ocasionals. Barcelona: Témenos edicions, 2009data prevista de publicació: desembre de 2009 descripció: novetat de poesia catalana A Les ciutats ocasionals hi trobem vivències i situacions urbanes d'una certa violència. L'obra és una mena de retrat fotogràfic, o cinematogràfic, o... simplement poètic, de la problemàtica actual de viure en una ciutat contemporània, amb tot el que comporta d'incomunicació, de solitud, de pobresa. Aviat podreu adquirir el llibre a les vostres llibreries habituals, al preu de 12 euros.
Editorial: Témenos edicions Distribució a les llibreries: Odi Llibres S.L.
P.D: Les ciutats ocasionals encara no ha estat distribuïda a les llibreries. Mentrestant hi ha espai per fer temps a: http://lesciutatsocasionals.blogspot.com/ |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS D'INTERèS
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats 
|