Com cavall que renilla
Publicat el 12 de maig de 2011 per ricardgarcia
Es cremen la veu i les
paraules en aquesta agror que se t’enfila coll amunt. Voldries adormir-te en el
no res, però una altra nit el cos se’t rebel·la i el silenci et retruny,
estranyament metàl·lic a la gola, com cavall que renilla al galop entre les
fogueres, sense sella.
Publicat dins de Cupressus sempervirens | Deixa un comentari
I qué seria de nosaltres si no portéssim dins el crani els poltres salvatges que es des fermen, si no llencéssim per un instant la brida, sino fos per aquest respir renec que ens fa vius.
La primera vegada que et vaig veure fou el dia mundial de la poesia a Vilafranca, portaves els alumnes i vaig pensar que els coaccionaves amb la nota. 🙂 Ha estat més tard-jo sempre faig tard- que he entés que aquesta és l’essència del mestratge veritable.
Una abraçada.