JRJ com una evidència absoluta

Potser era encara massa jove i
per això la de Juan
Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment
que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m
van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan
fa
50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig
passar a la biblioteca de l’edifici central de la
Universitat
de Barcelona,
cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón.
Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta
i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménez es convertiria per a
mi…

Aquesta entrada ha esta publicada en Castells de cartes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a JRJ com una evidència absoluta

  1. novesflors diu:

    qué sin ti estàs, qué sólo,
    qué lejos, siempre, de ti mismo!

    Preciosos versos. M’han deixat corpresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.