Cupressus sempervirens

Potser era encara massa jove i
per això la de Juan
Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment
que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m
van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan
fa
50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig
passar a la biblioteca de l’edifici central de la
Universitat de Barcelona,
cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón.
Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta
i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménez es convertiria per a
mi…