Competència lingüística i magisteri
Llegia a La Vanguardia d’abans d’ahir que s’està plantejant la possibilitat de demanar als aspirants a ingressar a les facultats d’educació que han d’aprovar les matèries de llengua catalana i castellana amb una nota mínima de 6. Fa temps que ja en va parlar la consellera Rigau, però es veu que ara també els degans s’ho estan rumiant.
Cada dia que passa és més evident que la competència lingüística de molts dels mestres dels nostres fills és força deficient, només cal fixar-se una mica en les notes que ens arriben a casa, en les correccions d’alguns exàmens o, fins i tot, en la documentació oficial d’alguns centres. I això que passa a la primària passa també, no ens enganyéssim pas, als instituts, de manera que l’ús de la llengua arriba als nois i noies amb greus carències no només ortogràfiques, sinó també sintàctiques i de lèxic.
Pel que sembla, ha arribat el moment de pagar tants anys de descrèdit de les matèries de llengües i literatura (l’anglesa és un cas a banda per les connotacions econòmiques que té). I el més greu és que aquest descrèdit no només es dóna entre els nostres alumnes, sinó també entre alguns mestres… [Segueix]
…i professors que no tenen cap cura a l’hora d’escriure allò que llegiran els nois i, en tercer lloc, entre part de les autoritats educatives que són qui decideixen al cap d’avall que i com han d’aprendre els nens i adolescents catalans.
No sé si la proposta de posar una nota mínima de 6 és encertada o no ho és. D’entrada que es demani un nivell més alt de llengües no em sembla pas malament, però no entenc que una vegada més no s’afrontin de veritat els problemes i, en canvi, es canviïn les normes del joc en lloc d’esforçar-se per assolir una major competència. Qui no és del gremi no sap que, per exemple, des de fa poc s’atribueix el nivell C de català als alumnes que acaben l’ESO mentre que abans aquest nivell es donava als alumnes de 2n de batxillerat o de l’antic COU. És evident que el grau de competència lingüística d’un alumne de 4t d’ESO i el d’un altre de 2n de batxillerat és ben diferent; per què, doncs, aquest canvi de normativa? Tot fa pensar que hi ha més raons laborals que no pas acadèmiques i que algú ha decidit que si els nostres nois no tenen prou capacitació per fer una feina, en lloc de formar-los millor és més barat demanar menys preparació.
Tret de qui tingui els fills cursant el batxillerat o de qui treballi a l’ensenyament, molta gent ignora que mentre hi ha matèries que es cursen durant 4 hores a la setmana, els professors de llengua només disposen al batxillerat de 2 hores setmanals per impartir la matèria. Algú pot dir que en realitat en són 2 de català i 2 més de castellà, i és veritat, però també és veritat que el temari que s’exigeix als alumnes de batxillerat no només conté les qüestions de caràcter gramatical tradicionals (morfologia, lèxic, sintaxi, etc.), sinó també les que tenen a veure amb la gramàtica textual, la sociolingüística o la oralitat, a més de tota la història d’ambdues literatures.
No entenc de cap de les maneres que es pugui plantejar la necessitat de millorar el grau de coneixement de la llengua dels nostres alumnes només demanant un 6 a la selectivitat i que, en canvi, curs rere curs no hi hagi manera de donar més hores a unes matèries instrumentals que són fonamentals per desenvolupar la capacitat no només de comunicar-se, sinó sobretot d’interpretar l’entorn i de pensar amb més agilitat i coherència.
En lloc de limitar-nos a posar més traves per accedir a les facultats, s’hauria d’encarar amb valentia l’arrel del problema i posar els medis necessaris per donar una formació lingüística i literària sòlida als futurs universitaris, perquè si no l’únic que aconseguirem és fer crònic el mal que ja patim. Ens hem abocat al foment d’una cultura audiovisual que es consumeix de forma passiva i no hem preservat espais (ni a les escoles, pel que sembla, ara plenes de pantalles) per exercitar la paraula dita i escrita. És a dir, per aprendre a llegir els textos i el món de manera crítica i, alhora, per entendre’ls i poder-los explicar de forma reflexiva.
Ho sento, però aquesta és una d’aquelles vegades que tinc la sensació que som una colla de beneits en un país de fireta; com s’entén si no que mentre abaratim el nivell C encarim l’accés a la universitat?