Això és el que va passar al Caire

No m’agrada com els mitjans han explicat els sagnants incidents que van tenir lloc diumenge al Caire, i encara m’agrada menys la interpretació que n’estan fent. De fet, diria que ens expliquen allò que el règim militar egipci vol que ens creiem. La meva versió dels fets no coincideix amb el que estic escoltant i llegint aquests dies i, per tant, m’he decidit a exposar-vos els detalls del que he pogut esbrinar que va passar als carrers del centre de la capital egípcia la nit de diumenge.

Membres i simpatitzants del grup Unió de Joves Maspero, una organització de jovent cristià crítica amb l’autoritat i que manté una relació distant amb els responsables religiosos coptes, va sortir al carrer per a protestar per l’enèssim atemptat anticristià. La crema diumenge de l’església de Sant Jordi d’Elmarinab, a la província d’Aswan, a mans d’una multitud de musulmans -algunes fonts parlen de 3.000 persones- va ser el darrer d’una llarga llista de motius que van portar els coptes a manifestar-se, i no pas el motiu únic. L’endemà, un altre grup violent havia atacat l’església de Santa Maria d’Elmadmar, a la província de Sohag.

Les pallisses a les que van ser sotmesos els joves coptes que es van manifestar la setmana passada davant la televisió pública, al barri de Maspero, també han esperonat els cristians a organitzar-se al voltant del nom del lloc on van prendre la decisió que no restarien mai més en silenci davant les agressions a la seva comunitat. Fins ara, no hi havia grans incidents amb prou ressò mediàtic a la capital, perquè una de les parts en conflicte callava. Però avui, els joves de Maspero ja no s’escolten els missatges i les crides a la calma i a la submissió de la generació dels seus pares.


Voleu rebre al vostre mail els articles d’Interpretant el món àrab i l’islam?

Introduïu el vostre correu electrònic en la pàgina de subscripció.


Els organitzadors de la concentració de diumenge anuncien una marxa fins a la televisió pública. Pel camí, grups de civils, suposadament musulmans, s’acosten als manifestants i els llencen pedres des de diverses posicions. Els cristians hi responden. Amb tot, la marxa continua fins que, en arribar davant l’edifici de la televisió, apareixen diversos vehicles militars, que circulen a tota velocitat enmig de la multitud per dissoldre-la. Atropellen moltes persones. Altres soldats disparen als manifestants.

Mentrestant, la televisió pública egípcia informa que grups de cristians estan atacant l’exèrcit, i emet per antena diverses crides de musulmans exaltats que animen la gent a sortir al carrer per a defensar les tropes. Per la seva banda, una televisió religiosa islàmica escampa que els manifestants han cremat un Alcorà. Cada cop hi ha més musulmans que responen a les crides dels mitjans. Les garrotades i les corredisses es traslladen de la televisió a les rodalies de l’hospital copte, on hi ha la majoria de morts i ferits en l’enfrontament, i cap on s’ha dirigit, amb la intenció d’assaltar-lo, una multitud de musulmans excitats per les proclames televisives. Els soldats han desaparegut. Ja no hi són, i els civils cristians defensen l’hospital com poden.

L’endemà, la maquinària de propaganda del règim militar escampa la fal·làcia que “el que ha passat no és tensió sectària. Hi ha mans ocultes involucrades en l’assumpte”, segons declara el primer ministre. El fet que determinats grups poguessin aprofitar el caos per actuar, no implica que siguin els únics ni els màxims responsables, ni els cervells del desconcert.

Es diu que, des de la revolta de febrer que va culminar amb la fugida del president Mubàrak, han marxat d’Egipte uns 100.000 cristians. La dada deu ser exagerada, però el rumor de l’emigració en massa respon a una realitat.

Autor: Jordi Llaonart (font: http://blocs.mesvilaweb.cat/arabislam)
_______________________________________________________________
Articles relacionats:


Debat sobre què va passar al Caire

El sant Jordi dels àrabs

Qui tracta el món àrab amb objectivitat?

Com analitzen els mitjans el món àrab


  1. La solució per a guanyar-hi  temps per una reorganització politica que els siga més favorable als actuals poders fàctics que dirigeixen la transició a Egipte, passa per estimular un conflicte religiós.  

  2. Estem de dol a Egipte.

    Portem més i 25 morts, segons les fonts oficials. I això no té aspecte de arreglar-se.

    Mentre elJefazo(antic amiguet de l’extint president) segueixi mantenint en la Presó de Torah als seus convidats VIP (ja que compten amb accés a internet, telefonia mòbil, i un llarg etc. que seria ximple enumerar ara), això no s’arreglarà i anirà a més, i, no, no va començar la cosa per un xoc de religions, com molts ens volen fer creure. La manifestació convocada per al diumenge, que fins a última hora de la tarda discorria de manera pacífica, es va convocar per demanar la dimissió del Governador de Aswan,(aquest governador dona uns permissos per construir una esglesia, i els coptes hi construeixen una “catedral” el governador la vol enderrocar) que en lloc d’arreglar les coses, les empitjora més , la manifestació va acabar com va acabar i com tots hem vist a les notícies durant tot el dia d’avui.
    En aquest país, segueixen existint interessos creats (des de dins, des de molt endins de l’antic règim, que segueix tenint uns tentacles molt i molt llargs), perquè això no arribi a bon port.

    Tant desitgen que no s’arribi a res, que la Junta Militar, ha tornat a endarrerir, i no se quantes vegades van ja, les Eleccions Presidencials per a finals del 2012, principis del 2013.

    El que s’ha dit, a Egipte, avui, estem de dol. I el que s’ha dit per enèsima vegada …. Erkhal!!
    no sóc musulmana, tampoc cristiana …. les religions em fan al · lèrgia.
    Els que moren són egipcis, poble estimat, aquest poble que un dia va sortir al carrer de la mà, sense mirar si en aquesta hi havia un tatuatge copte o no, aquest poble que volia deixar de ser manipulat, vexat, conduït al pacte de la fam
    sempre els egipcis coptes han conviscut barregats i sense cap problema amb la població musulmana. Es evident que hi ha gent per tot i sempre hi ha el toca collons, d’un costat i de l’altre … com a tot arreu.
    Pero quant volguem opinar, no ho fem del que llegim i treiem les coclusions…. desplaçemnos a Egipte…i podren deixar de fer conjetures e interpretacions, veurem qui es el poble que va armat…. qui a la mes minima encen la brasa dels aldarulls…. observem a qui li va bé aquets aldarulls sagnants i tant tristos… qui en pot o en vol treure profit.
    Qui està interesat en desviar l’atenció per dividir un poble.
    I…no, no es cert que 100.000 cristians hagin fugit d’Egipte  ens podríes citar la font d’on ha sortit aquesta informació?
    D’Egipte voldrien sortir molts dels seus habitants…. musulmans i cristians, voldrien anar a guanyarse ña vida perque allí a les grans ciutats no hi ha feina, molts altres es volen quqedar… remuntar el seu país…
    Crec que estás mal informat i has contrastat poc
    salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Cristians, Egipte | s'ha etiquetat en , per arabislam | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent