Un activista nord-americà propalestí ha agafat la camera i s'ha passejat pels carrers de Jerusalem demanant a la gent "Where are you from?" -D'on ets?-. Entenc que el vídeo, que podeu veure al final d'aquest article, pretén denunciar l'aparent contradicció en el fet que molts israelians s'oposen al retorn dels refugiats palestins, tot i que ells mateixos no han nascut a Israel i són originaris d'Europa i els Estats Units. El missatge del vídeo és clar. Amb tot, no sé fins a quin punt és admissible confondre el fet que els palestins tinguin dret a tornar al seu país, amb la legitimitat o la no legitimitat dels nous israelians de viure a Israel com a ciutadans de ple dret. Precisament molts palestins viuen com a estrangers en països d'acollida, com Jordània o el Líban, i lluiten des de fa dècades per rebre de l'Estat un tracte de ciutadans de ple dret. [+]
Per fi l'organització Reporters sense fronteres (RSF) ha situat Kuwait al capdavant de la llista de països de la regió del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica amb més llibertat de premsa. Porto anys predicant en el desert que Kuwait és a l'avantguarda del món àrab en aquest àmbit, contra l'opinió general dels grans mitjans de comunicació, que prefereixen destacar les llibertats de països coneguts i menystenir els que no coneixen. Entre els primers s'hi compta el Marroc (que coneixem molt a causa de la proximitat geogràfica i la immigració), o el Líban (que, en general, cau bé perquè els seus habitants tenen un aspecte europeu que els dóna un aire de societat democràtica). Alhora que menyspreen els sistemes polítics i les societats del golf Pèrsic, de les qual prenen com a referent el règim retrògrad de l'Aràbia Saudita, com si tot el Golf fos una unitat política i social. [+]
Tinc un amic egipci que cada cop que la selecció de futbol del seu país ha de jugar un partit important, ens recorda la força amb què desitja que perdi. Sempre diu que a Egipte no li convé que la gent s’esbravi perquè això només serveix per alliberar tensió i acceptar amb més facilitat l’statu quo. Aquest estat de les coses que no canvia mai, i que a Egipte implica que els militars siguin al poder, els islamistes fent oposició sorollosa però, en el fons, gens revolucionària, i els joves talents, a l’exili forçat de l’emigració per motius econòmics. [+]  Molts mitjans de comunicació han titllat erròniament de tramposos els Germans Musulmans egipcis pel fet d'haver instal·lat taules de propaganda electoral a les portes dels col·legis el dia de les eleccions generals, i per haver organitzat serveis de seguretat al marge de la policia. Efectivament, i segons la llei electoral, això pot ser frau, pot ser delicte. Però cal tenir molt en compte que els Germans Musulmans no se salten la llei amb la mala fe del trampós. De fet, consideren que calia fer-ho perquè, per a ells, l'estat natural de les coses és que a Egipte hi governin els islamistes. Així, segons el seu criteri, s'han limitat a ajudar que les coses tornin al seu lloc. Quan anunciïn, a la fi del procés electoral, la seva victòria i el possible pacte de govern amb els salafistes del Partit de la Llum, els mitjans d'aquí analitzaran els fets en termes de trencament i revolució: gran sorpresa, canvi, nou cicle... mentre que ells ho interpretaran com el simple restabliment de la normalitat. [+]
Abans d'acabar l'any de les anomenades "revoltes àrabs", he fet un recull de tres pel·lícules clàssiques que narren tres grans alçaments del poble àrab contra el poder colonial: francès a Algèria, italià a Líbia i turc a Aràbia. [+]
Com cada any per aquestes dates, el FCBarcelona envia als seus socis una felicitació de Nadal en setze idiomes, més un garbuix de lletres que pretén ser la felicitació en àrab (en copiar i enganxar el text, les lletres els canvien d'ordre). Aquest error es reprodueix cada any, tot i l'acord de patrocini multimilionari del FCB amb dues empreses àrabs: Qatar Foundation (150 milions d'euros) i Etisalat (12 milions). Aquesta anècdota de les felicitacions és una prova més que l'estratègia dels països del golf Pèrsic d'abocar diners a cabassos als clubs de futbol europeus per a tenir bona imatge i fer-se un lloc a Occident, no els ha servit de gaire. [+] 
Les tres úniques vegades que recordo que els mitjans de comunicació d'aquí han parlat de Kuwait, d'ençà de la guerra del Golf, ha estat amb motiu de la visita del Barça, del vot favorable del Parlament al reconeixement dels drets polítics de les dones, i de la recent entrada d'un grup de manifestants a la cambra de diputats. No us crida l'atenció que els mitjans, amb l'excepció del partit de futbol, només s'hagin referit a Kuwait per parlar de fets relacionats amb el seu Parlament? Amb tot, aquest fet no ens hauria de sorprendre tant, perquè la democràcia i el Parlament són els principals fets diferencials de Kuwait amb la resta de socis del Consell de Cooperació del Golf. De fet, en tot allò que tingui a veure amb el diàleg i la llibertat d'expressió van molt per endavant, sobretot, de l'Aràbia Saudita, el país al qual se l'acostuma a associar equivocadament. [+]  
Amb molt pocs dies de diferència m'han arribat, per diverses vies, dos reportatges dirigits per gent d'aquí sobre la difícil situació que es viu al Sàhara Occidental i a Palestina. L'un parla del conflicte polític amb el Marroc, en general. L'altre relata els esforços concrets d'un grup d'activistes per trencar el bloqueig a Gaza. Són moltes les diferències de contingut i de forma que separen aquests dos documents, però la gent amb la que n'he parlat no pot evitar tenir la impressió que tracten del mateix, de dos països amb històries paral·leles. En canvi, els àrabs que he consultat no donen el mateix tracte, ni valoren en els mateixos termes les situacions al Sàhara Occidental i Palestina. És a dir, el que em diuen allà no concorda amb els paral·lelismes que a Occident es tracen entre aquests dos pobles.
Atribueixo la diferent visió del tema al fet que, en general, els àrabs no coneixen la dura realitat del Sàhara, perquè els seus mitjans de comunicació, en referir-s'hi, no parlen de territoris ocupats, ni d'ocupació, ni informen del mur físic que travessa i divideix el seu territori. Això quan se'n parla. [+]
 N'hem sentit a parlar moltes vegades a causa dels atacs que Al-Qaida perpetra contra la comunitat xiïta cada any per aquestes dates. Però, en general, aquesta important commemoració islàmica és força desconeguda i caldria dedicar unes línies a respondre la pregunta: què és l'Aixurà? L'Aixurà és la data més assenyalada del calendari xiïta, i commemora, el dia 10 del mes islàmic de Muhàrram, el martiri de l'Imam Hussein l'any 680 a Karbala a mans dels seus rivals omeies, amb els que es disputava la legitimitat del govern al món islàmic. Aquell fet va impossibilitar la marxa enrere en el procés de divisió entre xiisme i sunnisme iniciat per Ali, pare de Hussein, i els omeies. Els xiïtes reviuen el martiri de Hussein, que també era nét de Mahoma, vestint-se de negre en senyal de dol i participant en processons en què els més devots es colpegen el pit durant hores, es fustiguen l'esquena amb cadenes o es piquen el cap amb espases fins a sagnar per emular el patiment del tercer Imam del xiisme (els dos primers Imams havien estat el seu pare Ali i el seu germà Hassan). Durant tota la jornada les mesquites són plenes de fidels que ploren desconsoladament mentre escolten pels altaveus del temple o per boca de narradors la trista història de la mort i decapitació de Hussein. Text extret del llibre Per entendre l'Iraq. Ed. La Campana. [+]  El Iemen és notícia per la renúncia d'Ali Abdul·lah Sàleh a la presidència, després de 33 anys de dirigir els destins del país àrab més pobre i desconegut. El Iemen havia estat pràcticament absent dels mitjans fins els atemptats de les Torres Bessones de Nova York i, al nostre país, no se n'havia parlat gaire fins l' atemptat de 2007 en què van morir set turistes catalans i bascos. Amb tot, durant anys, el diari Avui i el setmanari El Temps havien dedicat periòdicament espais a aquest racó de la península Aràbiga. De fet, van ser els únics mitjans del país, i uns dels pocs d'Occident, que van informar in situ de les darreres eleccions presidencials. Com a conseqüència de la creixent consciència a Occident que els comandos d'Al-Qaida establerts al Iemen són una amenaça a tenir en compte, un dels temes que més s'ha tractat en parlar d'aquest país és el de la seguretat i la violència. Coincidint amb els darrers episodis de violència i la incertesa que crea la marxa de Sàleh, recupero un reportatge aparegut a l'Avui l'endemà de l'atemptat contra els catalans a Marib, que resumeix i explica els nombrosos fronts oberts al Iemen. [+]
Per il·lustrar el reportatge d'aquesta setmana relatiu a l' ocupació del Parlament de Kuwait per un grup de manifestants, i els motius que impulsen molts kuwaitians a protestar contra l'actual govern, us proposo la lectura d'un article d'opinió publicat a l'Avui que il·lustra molt bé l'actitud i les expectatives del poble kuwaitià respecte del seu Estat i els seus dirigents. [+]  Kuwait ha esta notícia aquest dies per un incident que tots els mitjans estrangers no han tingut cap dubte alhora de situar dins el moviment prodemocràtic de l'anomenada "primavera àrab". L'ocupació del Parlament per part d'un grup de manifestants (en un primer moment en parlava de milers, després de centenars i, finalment, de desenes) s'ha tendit a descriure com el preludi d'un conflicte civil entre la cúpula del règim i els demòcrates. Entenc que els mitjans vulguin donar una visió de conjunt, i situïn encertadament l'entrada per la força d'un grup de manifestants al Parlament, en el context d'una creixent consciència popular a favor d'alçar la veu contra tot allò que percebem com una injustícia o negatiu pels nostres interessos. Amb tot, cal tenir en compte que aquest despertar de les consciències no és exclusiu del món àrab, perquè s'està produint al Pròxim Orient i també a Occident, al nord i el sud. Per tant, informar que "la gent concentrada a la plaça -davant del Parlament- entona consignes que es van sentir també a la plaça Tahrir del Caire, a Egipte" (web de tv3 el 17/11/2011), és voler donar a entendre al lector que el perfil dels manifestants de Kuwait es correspon al dels joves demòcrates que van foragitar Mubàrak del poder a Egipte. Això, sense oferir cap prova en aquest sentit. En canvi, si el redactor ens hagués volgut fer creure que els kuwaitians són més aviat antisistema i d'esquerres, podria haver relacionat la manifestació de Kuwait i els indignats de la Puerta del Sol de Madrid, cosa que no hauria estat tècnicament mentida, perquè el malestar popular respon a uns patrons similars en tots dos països, però que tampoc no hauria reflectit la realitat. Així, tot i que el sentiment d'indignació de molts kuwaitians és el mateix que el de qualsevol egipci o europeu, els objectius, els motius i els interessos que els porten a ocupar el Parlament per la força són ben diferents. De tot plegat en parlo en l'entrevista que m'han fet els serveis informatiu de Catalunya Ràdio i que trobareu al peu d'aquest article. [+]  Els mapes temàtics d'esdeveniments polítics són especialment atractius pels amants de la història i la geografia humana, perquè ens ajuden a copsar en un instant un dels aspectes clau que intervenen en els canvis de les societats d’un territori. Aquesta mena de mapes també serveixen per a situar sobre el terreny, alhora, noms de capitals, països i imperis que ens són familiars, però que no sabem relacionar amb un indret o un moment històric concret. A continuació, us mostro un mapa animat que ens ajuda a organitzar geogràficament i cronològicament tots els imperis que han passat i han deixat petjada en la regió del Pròxim Orient i el nord d’Àfrica, des de l’any 3000 aC fins l’actualitat. En visionar l'animació m'he fixat que una de les regions que ha estat sotmesa a més imperis i formes de govern és la que comprèn els actuals Líban, Síria, Palestina i Israel. Les invasions els han arribat des dels quatre punts cardinals, per terra i per mar, de les muntanyes i del desert. I precisament són els territoris i els pobles que s'enfronten a més dificultats en la recerca d'una solució satisfactòria als seus eterns conflictes. [+]
Aquesta és la segona part de la meva intervenció en la presentació de l'Informe anual sobre l'estat dels Drets Humans al món 2011 d'Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d'interès o d'actualitat, i com el 2011 ha estat l'any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l'Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.
La conferència reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d'entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes. [+]
A continuació us oferim la segona part de l'entrevista concedida en exclusiva a aquest bloc per un portaveu d'un dels principals grups insurgents iraquians. En l'entrevista, el Dr. Abdal·lah al-Ani, membre del buró polític de les Brigades de la Revolució del 1920 analitza per Interpretant el món àrab i l'islam la situació actual a l'Iraq, i comenta l'opinió que tenen els insurgents de fets tan diversos com el paper del poble kurd en el nou Iraq, o la reacció de l'opinió pública del nostre país a la intervenció militar nord-americana de 2003.
El text que us presento a continuació és la traducció de la segona part de l'entrevista, que va ser realitzada en àrab. Les respostes no han estat resumides, mutilades ni censurades i expressen exclusivament l'opinió i el punt de vista del grup armat Brigades de la Revolució del 1920. [+]
Un dels fets que m’ha cridat l’atenció del conflicte libi és la velocitat a què els mitjans i l’opinió pública occidental es van decantar pels sediciosos, des del primer moment. De fet, cada dia hem sentit parlar de ciutats 'alliberades' pels rebels. No destacaria aquest fet si no fos perquè, tot just fa vuit anys, les mateixes veus condemnaven amb totes les forces la intenció d’uns altres exèrcits d’alliberar l’Iraq, a la seva manera, de les urpes d’un dels tirans més sanguinaris del món àrab. [+]
L’article Això és el que va passar al Caire ha despertat força interès i ha rebut alguns comentaris dels lectors. Un dels quals és un missatge de la Dolors, en què exposa la seva visió dels aldarulls i de la situació al Caire, i la contrasta amb la meva interpretació dels fets.
Aquest article és la resposta al comentari i mira de recrear un diàleg entre dues opinions que, en alguns punts es troben, però que no acaben de coincidir en la seva mirada sobre la realitat política d’Egipte.
"Dolors,
Agraeixo molt el teu comentari i que t’hagis pres la molèstia de voler-nos informar d’uns fets que, és evident, vius i sents molt propers. I, sobretot, per considerar la possibilitat de fer-ho a través del meu bloc.
Veig que parles en primera persona. Per tant, entenc que el que expliques, ho veus, ho experimentes o, si més no, hi estàs força implicada i ho vius molt d’aprop. En el teu missatge hi ha molt de sentiment, i per tant, de veritat, perquè el que tu has vist i tocat és l’experiència real que conforma la teva opinió, i contra això no hi ha cap argument ni cap possibilitat de rebatre’t.
Amb tot, no em puc estar de contrastar algunes de les teves frases amb la meva pròpia experiència. També amb les informacions que tinc, que aquestes sí, poden ser correctes o no, esbiaixades o interessades, perquè m’han arribat a través de tercers. [+]
No m’agrada com els mitjans han explicat els sagnants incidents que van tenir lloc diumenge al Caire, i encara m’agrada menys la interpretació que n’estan fent. De fet, diria que ens expliquen allò que el règim militar egipci vol que ens creiem. La meva versió dels fets no coincideix amb el que estic escoltant i llegint aquests dies i, per tant, m’he decidit a exposar-vos els detalls del que he pogut esbrinar que va passar als carrers del centre de la capital egípcia la nit de diumenge. [+]
Enguany he participat en la presentació de l'Informe anual sobre l'estat dels Drets Humans al món 2011 d'Amnistia Internacional Catalunya. Cada any hi conviden un especialista en algun tema d'interès o d'actualitat, i com el 2011 ha estat l'any de les revoltes àrabs, van pensar en mi. La presentació de l'Informe es va celebrar al maig al Col·legi de periodistes de Catalunya, en un acte restringit a la premsa.
A continuació, trobareu la transcripció de la primera part de la meva intervenció, que reflexiona sobre la lectura que fem del que passa al món àrab, i la necessitat d'entendre i interpretar correctament les actuals revoltes, abans de posar-nos a discutir sobre les possibles solucions als conflictes. [+]
Tot just fa un moment he confirmat que l'he encertat en l'anàlisi que publico avui al diari Ara amb motiu de la mort d'un líder d'Al-Qaida d'origen nord-americà a la Península Aràbiga. Entre d'altres coses, hi dic que gent com Anwar al-Awlaki "coneixen de primera mà els sentiments dels possibles reclutes occidentals i tenen l'habilitat de seduir-los amb el seu propi llenguatge", alhora que fugen "de la retòrica rància dels predicadors per mirar de donar més credibilitat als seus arguments". I aquesta tarda he comprovat com els discursos violents embolcallats en paraules mesurades i bonics dissenys gràfics ens poden arribar a fer creure, a tots plegats, que no ho són tant, de violents.
He descobert amb sorpresa que la pàgina web del diari Ara ens ofereix l'enllaç al document pdf del darrer número d'una revista concebuda, redactada, editada i distribuïda per Al-Qaida, i que dóna veu a personatges foscos que justifiquen i elogien els actes de terrorisme que tenen com a víctima la població civil occidental.
Encara no tinc clar si, per il·lustrar una informació sobre Al-Qaida, cal arribar a l'extrem de mostrar una revista d'Al-Qaida. Amb tot, crec que, en tot cas, hauríem de difondre aquestes publicacions acompanyades d'una introducció o un context que situï les fonts, les dades i els seus autors allà on els correspon.
De totes formes, i tornant a la relació entre la presència al web d'aquesta revista i l'article que publico avui, em sabria greu que ara, que els d'Al-Qaida editen revistes amb cara i ulls, des del punt de vista gràfic, i sense imatges de morts ni taüts, ens puguem arribar a pensar que som davant d'un producte apte per a tots els públics.
A continuació, transcric el text íntegre de l'article aparegut a l'Ara titulat Terroristes reclutats a Occident, que també està disponible a través del registre al web ara.cat. [+]
|
Sobre aquest bloc
|
