a cop calent

Avui, mentre feia el dinar, escoltava l”ofici de viure’.

Deien més o menys, que si sempre sents el mateix, sempre fas el mateix i tornes a trobar-te el mateix. Per tant, quedes com atrapat en una espiral un xic avorrida que et provoca malestar.

Jo he pensat, ‘veus? això fent de mestra no et pot passar’.

Perquè l’escola és la vida en estat pur. Mai repeteixes les mateixes emocions i per tant sempre tens una varietat d’estímuls que et fan sentir un ventall d’emocions.

Tinc la sort de ser la directora de l’escola i això vol dir que, en certa manera, tots els nens i nenes m’interpel·len en un moment o altre. Aquest curs faig classes a CM i CS però, com que som una escola de 180 alumnes, ens coneixem tots i ens trobem sovint.

Tot depèn de l’estat d’ànim amb el que inicies una conversa, una classe, un taller. Els alumnes els interessa el que a tu t’interessa, els agrada el que et motiva, es fan popers si tu hi confies i sempre són vertaders.

Un ofici fantàstic per gaudir-lo ara, més que mai.

Els nens i nenes capten aquest anhel de llibertat i estic segura que saben del cert que ens en sortirem.

La seva alegria és un presagi i un compromís.

Catalunya ens té a nosaltres. Som molts, sabem què volem i no afluixarem.

Avui hem estat convocats a totes les places, davant dels ajuntaments, per dir al TC que nosaltres només obeirem els nostres i ‘ells’ no ho són ni ho han estat mai.

Jo estava darrera una taula de l’Assemblea com sempre. I com sempre, també,  m’he emocionat amb la resposta de la gent. Tenim un país d’homes i dones generosos, tenaços i nobles. Estem mobilitzats, estem motivats, estem contents perquè sabem que tot, tot, tot, depèn de nosaltres i no ens fa por assumir-ho.

Estic agraïda per ser-hi, confio en la bona gent, des del president Mas fins el darrer de nosaltres. Estic convençuda que junts ho farem possible perquè ho diuen els rostres il·luminats amb un somriure franc i alliberat.

Quan comença el curs tenim aquesta sensació d’iniciar moltes coses.

A casa nostra és el moment d’acomiadar-se dels fills músics que viuen lluny. En Joel a Basilea i la Judit a Berlin.

Sort que hem passat l’estiu fent trobades curtes però intenses, aprofitant aquests moments compartits i gaudint del fer i desfer de cadascú.

I a l’escola sembla que hagi de ser el mateix però no, tot és renovat. Nous projectes encoratgen a sentir passió per aquesta feina tan especial on els que ets pesa molt més que el que fas.

I el país bull d’impaciència i d’il·lusió col·lectiva (m’encanten les l·l ;), ara ja sabem que la V serà impressionant i que votarem i guanyarem però costa de fer-se’n càrrec. És una bogeria! Totes les cèl·lules del cos s’estremeixen d’alegria.

Tenim escrit a l’ADN aquesta ‘voluntat de ser’ tantes vegades ofegada però ‘ara és l’hora’ i som imparables.

He posat aquesta imatge de l’hort de casa, aquesta terra que el nostre pare fangava, sembrava i en recollia els fruits amb aquesta saviesa de saber el que cal fer en cada moment i amb aquesta placidesa de saber esperar que la vida faci el seu curs.

Perquè tot el que fem, íntimament, és sempre un homenatge a qui estimem i a qui més ens ha estimat.

Ahir, 9 d’agost, a tres mesos exactes del 9N, vam omplir la plaça major de Vic per dir al món que votarem llibertat.

Al cant de l’himne nacional ‘Els Segadors’, el va precedir una potent interpretació del romanç* popular, interpretat magistralment per Sebastià Bardolet.

* Els Segadors és una cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit al Corpus de Sang i la Guerra dels Segadors, la guerra de separació de Catalunya de la Monarquia Hispànica de Felip IV i el Comte-duc d’Olivares. Conservada popularment i amb moltes variants melòdiques i textuals documentades a través dels segles, la cançó va anar adquirint el seu caràcter d’himne nacional català a partir de la Renaixença i el naixement del catalanisme en el segle XIX.

78 estelades vaig comptar ahir a la badia de Palamós, cadascuna deu tenir la seva causa, i m’agrada jugar a endevinar-ne el pretext.

La de la foto és la meva que contempla la sortida de sol darrera el far de Sant Sebastià. Es veu bé des de la sorra i els tafaners com jo segur que també es pregunten qui l’ha exposat.

Aquest estiu és especial, les vacances són frugals, la dedicació a l’Assemblea és exigent i per tant deixo l’estelada molts dies orfe.

Però ella no es queixa i jo tampoc.

Ara és l’hora de fer tot el que estigui a les nostres mans! I quan guanyem sentirem una emoció immesurable i un agraïment infinit a tot allò que ho haurà fet possible.

Seguidament, amb un somriure serè, ens posarem a construir aquest país nou de trinca.

No sé si heu percebut alguna vegada aquesta bellesa que emana directament de dins d’una persona i es manifesta i es fa evident en totes les parts del cos.

Aquest caminar confiat, aquesta mirada serena, aquest gest pausat, aquest somriure clar, aquesta bonesa joiosa…

De vegades passa que, pel que sigui, les persones deixen de preocupar-se per foteses, descobreixen l’essencial i queden enganxades en aquesta certesa que desprèn llum.

Diu un dels lemes de l’Assemblea que ‘estem preparats’. Crec que Vilaweb ho està abastament.

Ha fet endreça dels blocs allotjats aquí i ha quedat perfecte. Estrenem casa!

És molt sa fer una renovació en tots els àmbits. I ara que les vacances d’estiu ens regalen estones de benanança les hem d’aprofitar per fer el nostre entorn més bell.

Les persones que dediquem tantes hores extres a ‘servir la pàtria’, som activistes de sol a sol i ara ja veiem “V” a tot arreu!

És que ens hi juguem tant… que gairebé ens ho juguem tot.

Perquè ara és l’hora i tot depèn de tu

SOM-HI! Inscriu-te a la “V”!