a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Catalunya sota Espanya

Sense categoria

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

 *”A partir d’ara,
Espanya us reconeix el dret a l’autodeterminació. Teniu oberta la porta de la
independència.”

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>




















El 28 de juny passat, vaig tenir l’honor i el privilegi de ser
convidada a una tertúlia i posterior sopar amb l’Alfons López Tena.
Em va entusiasmar. Quin magnetisme i quin poder de seducció!


Us recomano vivament que us llegiu el llibre “Catalunya sota
Espanya”, us en copio un fragment que parla de l’estatut:


“Catalunya es defineix com a nació en una llei orgànica espanyola
aprovada per les Corts Generals. Només això, i que precisament fos al preàmbul,
provocà que un importantíssim jutge de la més alta jerarquia i prestigi
intel·lectual mundial em digués:

 

“From now on, Spain recognizes your right of self
determination. The door of independence is open to you.”*

Visca!! Ànims Jan!!

Sense categoria
FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil·lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t’emporta,
per la rialla, a l’home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
(Espriu)

Jo, amb Laporta

Sense categoria


Normal
0
21

<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1593833729 1073750107 16 0 415 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.9pt 70.9pt 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Perquè
la moció és en contra de la persona i no s’ho mereix.

Perquè la moció és
en contra de tot allò que fa del Barça més que un club i no ens ho podem
permetre.


I perquè ha tirat endavant només perquè no hem guanyat res i la gent emprenyada
pot tornar-se estúpidament destructiva.

comiat

Sense categoria

La tieta Lola era una dona feta de la fusta de la gent d’abans. Valenta i tenaç, amb aquella força per tirar endavant malgrat la duresa de la vida. La duresa extrema, la pitjor de totes, la mort de dos dels seus fills.
Avui s’ha mort la dona que es feia propera, que era generosa, que ens estimava a tots.
Era la germana del meu pare. Tots dos eren iguals. D’arrel pagesa. Treballadors de la terra.
Els darrers ermitans de Montdois.

Normal
0
21

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.9pt 70.9pt 70.9pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.45pt;
mso-footer-margin:35.45pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

COM UN
VELER MARXA A LA LLUM DEL MATÍ

 

M’estic
dret vora la platja

i heus
aquí que una barca de vela se’n va amb la brisa matinal,

oceà
endins.

La
barca és bella, bonica, és la vida.

 

Me la
miro fins que es perd a l’horitzó.

I algú
al meu costat diu:

“Ha
marxat”

Marxat?
Cap on?

Ha
marxat de la meva mirada, és tot el que ha passat…

El seu
pal continua igual d’alt,

la seva
quilla és igual de forta per suportar tota la càrrega humana.

 

Que
hagi desaparegut de la meva mirada, m’afecta a mi, no a ella.

 

I just
al moment que algú al meu costat diu:

“Ha
marxat”,

n’hi ha
d’altres que, veient-la aparèixer a l’horitzó diuen amb alegria:

“Ja ens
ha arribat”

 

(W.Blake
1757–1827)

juliol

Sense categoria

El curs s’ha acabat i fem una pausa. Ara tenim un mes per descansar i un mes de vacances.

Quan el curs s’acaba hi ha una recança, marxen els de 6è cap a l’IES i et sents una mica com quan els fills marxen de casa.

Tens ganes de que creixin i avancin però alhora sents enyorança. Van arribar petits com els de la foto i ara ja ens passen mig pam!