a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

confinats, 13è dia pel “coronavirus”

salutacions! escric perquè #JoEmQuedoACasa

És hora de retrobar-se amb aquest bloc, és hora de tornar a escriure.

Hi ha una pandèmia i tothom fem tot allò que podem per vèncer-la.

El govern de Catalunya amb el MHP Quim Torra al davant intenta tancar fronteres ja fa més d’una setmana però l’Estat, acostumat a escanyar-nos, ho impedeix.

De petita, a Puig-l’agulla, vam estar confinats per una nevada d’aquelles d’un metre de neu. En tinc un bon record. Els pares, com sempre, ens transmetien aquella serenitat de la bona gent de pagès, no vaig trobar a faltar res. I el millor va ser que vaig aprendre a jugar al ‘subhastat’ i em va apassionar. Ja m’ho deia el papa textualment: “si fossis un vailet no te n’ensenyaria”. En aquells temps i d’on venien els pares (de Montdois ell i del Molí de Querós ella) els feia por perquè veien que hi havia homes que havien perdut el que tenien per culpa del joc.

El que em fa estar amb ànsia aquests dies és no poder abraçar i donar ànims a la gent que pateix alguna malaltia i el confinament i la por d’agafar aquest virus els manté incomunicats.

Dedico aquest escrit a la meva estimada amiga Dolors i com per ella també a tothom perquè tingui una prompta recuperació.

Això sortirà bé i nosaltres i el país renaixerem.

Cuideu-vos!