PRIMAVERA
(…)
Fidel la primavera torna als vells pollancs
que ja verdegen.
I és la transparent
quietud d’aquest aire, el que de nou
em confereix la serenor volguda.
(MMPol)
Quan no vivia a ciutat l’arribada de la primavera se’m feia més palpable i evident.
Ara
enyoro la xiuladissa dels ocells quan es feia clar, la brillantor de
les estrelles atapeïdes al cel i l’escalfor del foc a terra els vespres
que encara se sentia el fred.
Han anat passant els anys i m’he
hagut d’acostumar a encetar primaveres també amb la fiblada
d’enyorament de persones que ja no hi són.
Però malgrat això, que és el més dur, sempre hi ha l’escletxa per on entra la llum de la felicitat.
Aquests dies ho he estat pensant, i m’he adonat que hi ha moltes coses que em fan estar contenta i que valen la pena.
Per
començar la Judit torna a ser a casa, tres setmanes. I s’està preparant
i assajant el triple de Beethoven pel concert del Mercat del Ram.
En
Joel és a Sevilla amb la JONDE i després tocaran a Cuenca per Setmana
Santa, l’anirem a sentir i a buscar. Amb això de seguir els fills ens
coneixem les espanyes.
A l’escola anem de bòlit com tots els finals de trimestre, però s’està bé i és gust treballar-hi. Fem un bon equip.
Persones
amigues que m’estimo molt em donen sorpreses agradables i
inconfessables de moment. És molt divertit compartir bocins de vida. És
molt gust tenir un grapat de persones amb qui confiar i és emocionant
que confiïn en tu.
La meva germana ha estrenat edifici nou
d’escola. S’han traslladat a Vic i avui l’he anada a veure perquè feien
portes obertes. Els ha quedat preciós.
I ja està, us he explicat pinzellades de primavera que ajuden a estar bé.
I ara plego d’escriure perquè me’n vaig a sopar a Orís.
Feliç primavera a tots i totes els que passeu per aquí 🙂