estiu a manats
Aquest dia, em vaig quedar embadalida amb els manats d’alls que havia fet.
Vaig pensar que la gent que són del terròs no s’arronsen per res i troben solució per tot.
Veieu com amb un cordill, quatre totxanes i quatre pinzells vells ha fet una obra d’art.
El tiet, com feia el meu pare, consagra el temps conreant el seu ofici amb un amor senzill, sobri, natural i perfecte.
Quanta bellesa hi ha en la vellesa de les persones que saben estimar!