Divendres passat vaig anar a teatre a veure “El Profe”, un monòleg, diuen que inspirat en un drama real, del dramaturg belga Dopagne.
La posada en escena d’en Pep Tines i sobretot la genial interpretació del company mestre Pep Simon, van fer curta l’hora i mitja que dura l’obra.
Vaig sentir vertadera admiració per la bona feina i per l’art d’aquests actors osonencs i des d’aquí els felicito.
Aquests dies tornen a fer “El hijo de la novia” per Digital +, és realment una obra d’art.
Em fascinen sobretot dues de les escenes de diàleg entre en Rafael i la Natàlia.
La
primera és la de l’hospital on ell li diu que se’n vol anar “a la
mierda”. Aquí la interpretació de la Natàlia és perfecte, poc a poc li
va canviant la cara i expressa el seu estat d’ànim tan perfecte que
l’encomana a l’espectador.
La segona és la del vídeo que he
penjat. Amb aquest “jo valgo” de la Natàlia que té aquest punt
d’orgull imprescindible per ser feliç.