a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

‘El conte de l’avantpassat’

Sense categoria
Richard Dawkins 
El conte de l’avantpassat


“Vaig començar a llegir El conte de l’avantpassat a començaments del 2013.

Un cop llegits alguns capítols, em vaig adonar que la quantitat de dades era enorme, i que n’hi havia de molt interessants de recordar per tal de comprendre la història de la vida a la Terra.

És per això que em vaig decidir a fer el resum que ve a continuació.” 

http://salutvilaro.wix.com/salut

Us han fet mai un resum d’un llibre apassionant?

He descobert que la meva germana té cops amagats! Entreu al seu web, val molt la pena! 

#signaunvot

Sense categoria
D’ACORD AMB
  • la democràcia, les meves llibertats, la Declaració Universal dels Drets Humans i l’ordenament vigent,
  • el dret de lliure determinació,
  • el dret internacional i la doctrina del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia.
 I tot exercint el DRET FONAMENTAL DE PETICIÓ

1.Demano al Parlament de Catalunya que dugui a terme totes les iniciatives polítiques per tal que es pugui celebrar una consulta democràticament i políticament vinculant, en la que es pregunti als ciutadans de Catalunya si volen o no que Catalunya esdevingui un estat independent.

2.En el supòsit que l’Estat espanyol no permeti, impedeixi, o dilati la celebració d’una consulta democràtica o unes eleccions plebiscitàries, o no en reconegui els resultats, vull que aquesta PETICIÓ sigui una manifestació lliure de la meva voluntat favorable (“VOT”) perquè els representants electes del Poble de Catalunya DECLARIN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, d’acord amb el dret internacional.

Diposito aquest document a l’Assemblea Nacional Catalana perquè el faci arribar al Parlament de Catalunya i/o als organismes, institucions i/o tribunals internacionals, i/o als representants electes del Poble de Catalunya.

No et perdis aquest moment històric. Fes un gest per Catalunya. Busca la teva ANC més propera i ‘signa un vot per la independència‘ 

2014

Sense categoria
Malgrat la pressa, la impaciència i l’ansietat, avui m’obligo a agafar una mica de perspectiva i aprofito aquest dia que encetem l’any per imaginar el país que estem dibuixant entre tots.

Voldria poder escoltar els batecs del meu petit país i gaudir dels seus primers passos com estat independent.

Sí, ja sé que encara no ho som d’independents. Però penso que en certa manera Catalunya ja se sent lliure i sobirana. Fa 300 anys que sobreviu a tanta maldat per ser anorreada i ara es manifesta ja amb tot el seu esplendor.

El concert de Sant Esteve al Palau, per exemple. Oi que tothom ens vam emocionar perquè cantàvem aquell cant prohibit en un magestuós Palau acolorit d’estelades? Oi que, igual que a la Via Catalana, o al Concert al Camp Nou, els cants eren de persones que ja ens sentíem lliures?

Doncs això, som lliures perquè hem perdut la por i qui no té por és amo del seu present i és capaç de construir el futur col·lectivament i generosament.

Avui sabem que som molts els que ens donem les mans per dur el Principat a la independència i, conjuntament amb els bons polítics, ens hi deixarem la pell per fer-ho possible.

I quan ho aconseguim, treballarem per la independència de la Nació amb el que faci falta. No abaixarem els braços, ni renunciarem, ni renegarem del que som.

És un camí apassionant i emocionant. Dono gràcies per ser-hi.
Són les 20.14! 🙂 Bon any de la llibertat!