taller de mares
(text en motiu de la cloenda del taller de mares)
Un bon dia del curs passat, va venir la Roser a
l’Escola per fer-nos la proposta d’un Taller de Mares que oferia
el Consell Comarcal.
De seguida ens hi vàrem agafar perquè l’activitat
ens semblava escaient i engrescadora.
Des de l’AMPA van pensar que
podrien tenyir i estampar samarretes amb el lema del curs: 25 anys
(d’escola) i fer-ne una per a cada nen i nena, unes 150 en total.
Ens va sortir rodo!
Tant pel que fa al resultat final, com pel procés
per dur-lo a terme.
A l’Escola de Santa Eugènia, hi ha de moment
poques famílies vingudes de fora de Catalunya. Es poden comptar amb
els dits de les mans!
Però totes elles van respondre a la nostra invitació
amb total disponibilitat.
Van venir les tres mares poloneses i dues d’aquestes
van fer seguir també a les seves mares. Va venir la mare magribina i
va venir la mare romanesa. Totes aquestes juntament amb les altres
mares, i un avi i tot, feien una vintena de persones totes elles
disposades a anar per feina i alhora passar-s’ho bé.
Venien els dimarts i els dijous del tercer trimestre,
a la tarda de 3 a 5 i omplien l’aula de plàstica de mil tons i
colors (i mai millor dit).
El que de bon primer era una tímida presència per
algunes de les mares o iaies, ben aviat es va convertir en un
treballar plegats, colze a colze, per posar color a aquella peça
blanca per alguns dels seus fills.
Tots junts per un objectiu final generós, vet aquí
un dels secrets de la integració.
Jo, quan els pujava a veure per fer algunes fotos,
endevinava entre elles mirades de plena complicitat. Em vaig adonar
de que si hi ha la voluntat de veure a l’altre com un altre jo, no
hi ha barreres que hi valguin.
Baixava l’escala tot sentint a dins meu aquell
poema preciós de la Joana Raspall que diu …
Si
en una
Podries
podries
Un altre
fora casa
i diries
en una
T’hauries
d’una
més
potser
Tindries
o potser
Tindries
i jocs
duries
de sac o
sabates
o tosca
o aniries
perdut
|
Podries
contes o
o no
ni saber
Podries
coses
o només
eixuts de
Podries…,
Per tot
que
LES MANS
i ajudar
fugint de
fugint
i de la
Si tu
a la seva
la
podria
|
Moltes gràcies a totes vosaltres que ens heu permès
de fer escola en majúscules.
Amb la vostra força ens feu creure i ens feu
treballar per un món millor on viure-hi tothom amb igualtat
d’oportunitats i amb la mateixa esperança.