a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

la mama Mayola

General

PREGÀRIES per la missa de comiat de la Mama Mayola – 20 agost 2022

1 – Per la Rosa Mayola Roger, la nostra mare, sogra, àvia i besàvia que tant

estimem.

I per tota la gent gran. Perquè com a societat siguem capaços de donar-los el

que es mereixen en aquesta darrera etapa de la seva vida.

I se sentin acompanyats, valorats, cuidats i escoltats.

PREGUEM

 

2 – Per la mare Rosa i per tota la nostra generació.

Perquè sapiguem gaudir d’aquesta etapa de la vida i fem servir l’experiència

apresa per estimar-nos més, comunicar-nos més, riure més i badar més.

PREGUEM

 

3 – Pels nets i netes de la iaia Rosa i per tot el jovent.

Perquè encarin el seu futur sense por i tinguin la força i el coratge per

transformar-lo.

PREGUEM

 

4 – Pels besnets de la iaia Rosa i per tots els nens i nenes que aviat

començaran o tornaran a l’escola.

Perquè entre tots sapiguem cuidar aquest recer d’aprenentatge i els hi fem

arribar el tresor dels nostres avantpassats: història, llengua i cultura.

PREGUEM

 

5 – Per l’església que ella tant estimava.

Perquè sigui fidel al servei dels més pobres, de la pau, de la justícia i del

veritable esperit evangèlic.

PREGUEM

 

6 – I per tots els que ens hem reunit avui aquí per acomiadar la Rosa Mayola,

per tots els absents que tenim al nostre record i pels que vindran.

Perquè sapiguem omplir de sentit les nostres vides tot estimant-nos i deixantnos

estimar.

PREGUEM

Les dones en els evangelis

General

El proppassat 30 de desembre vam pujar a Sant Benet perquè la Regina Goberna ens fes una conferència sobre ‘les dones en els evangelis.’

Ben explicat, ben documentat, amb passió i pulcritud.

La Regina té 88 anys i la seva vitalitat comunicativa enamora!

Quin luxe!

Quan tenia 5 anys

General

Com la petita dels germans Trapp, el 1965 jo també tenia 4 o 5 anys.

A la foto, era el dia del ‘dijous llarder’ i tots els nens i nenes que anaven a estudi a Vilalleons venien a berenar a la font de Puig-l’agulla.

Jo no anava pas a estudi, encara era massa petita per baixar i pujar dues vegades de Puig-l’agulla a Vilalleons. Vaig començar l’escola als 6 anys.

Els feia de mestre Mn. Pere, una bona persona amb qui tothom podia comptar.

Llàstima que el curs següent ja van enviar una mestra de Zamora que ens feia cantar el ‘Cara al sol’ cada Matí. Crec que es deia Isabel. Ella pegava als nens i nenes i els obligava a parlar i escriure en castellà.

Recordo que per fer ‘còpia’ ens posava això:

Los castellanos hemos venido a Cataluña para enseñar a los catalanes

Jo era la més petita dels més de 30 alumnes que tenia a l’escola unitària de Vilalleons. Però tot i així, vaig provocar el seu acomiadament.

El fet va ser el primer (i l’últim també!) dia que em va pegar.

Em va posar una operació matemàtica a la llibreta que tenia el senyal de restar i jo la vaig fer. Quan li vaig ensenyar em va dir que estava malament, la vaig repetir i em va sortir igual, ella se la mira i amb to despectiu em diu eres tan tonta que no sabes sumar! I jo que li responc que no era una suma, que era una resta. S’ho torna a mirar i em clava una bufetada en plena cara tot dient haberlo dicho antes!

Llavors jo, la vaig mirar fit a fit i enrabiada li vaig dir ‘ara ho vaig a dir al meu pare!’

Vaig sortir per la porta com un coet i en menys de 5 minuts vaig enfilar el camí del dret i ja era a dalt a casa, a Puig-l’agulla.

El meu pare de seguida va actuar, exactament no sé com s’ho van fer, només sé que el meu pare es va cuidar d’ajuntar la gent, Mn Pere, l’alcalde… i la van fer marxar cap a Ciudad Real que era d’on venia.

El curs següent va venir la mestra més bona que he tingut mai, l’escola va renéixer i el treball que hi fèiem era digne de qualsevol mètode d’aquests que s’han fet famosos (Tonucci, Rosa Sensat, Marta Mata, Freinet…).

La Montserrat Niubò ens feia llegir llibres apassionats que ens podíem endur a casa, ens feia cantar tan bé que el mateix Rafael Subirachs pare ens havia vingut a ensenyar nadales amb l’harmònium. Fèiem exposicions dels treballs manuals i els dibuixos i l’escola lluïa. Fins els 13 anys vaig estar a l’escola de Vilalleons gaudint i aprenent a ser i a fer.

La Montserrat Niubò (que així es diu), ens va obrir el camí de seguir estudiant a la meva germana i a mi i totes dues hem sigut mestres i hem fet el que ella ens va ensenyar amb passió per la feina ben feta i estima per cada alumne.

Quan parlo de tot això no m’oblido mai de dir que els nostres pares van ser les persones més generoses del món. Teníem feina a casa, treballàvem tots quatre fent d’hostalers a casa, al Santuari de Puig-l’agulla (des del desembre del 1962 fins l’abril del 1987) i el que més desitjaven ells dos no és que ens quedéssim a servir taules. Ells el que volien és que ens obríssim camí estudiant.

He dit moltes vegades que som filles de l’hereu de Montdois i de la molinera de Querós.

M’emociona recordar el papa dient ‘jo, que no he anat mai a estudi, ara tinc les dues filles i els dos gendres mestres’ 

Res més. Tot això m’ha vingut a la memòria perquè ahir vaig veure Somriures i llàgrimes (The Sound of Music) i m’hi vaig reconèixer. La semblança (sobretot el vestit) amb la Kym Karath és evident i fa gràcia!

Secretària Nacional de l’Assemblea

General

Em va agradar molt la constitució del nou Secretariat Nacional 2022 – 2024

Va superar les meves expectatives. Per l’ambient, per la radicalitat democràtica i per la força que transmet tanta gent generosa.

Aquí amb la presidenta Dolors Feliu que ho farà molt bé també 🙂

Sóc candidata al SN de l’Assemblea Nacional Catalana

General

Començo una nova etapa i em fa il·lusió. A veure si seré capaç de transmetre aquí, en aquest estimat blog, el fer i desfer d’aquest temps nou.

La imatge és del proppassat 2 de maig que és el dia que ens vam presentar els tres candidats de la Regió 9 (Osona i Ripollès).

Aquesta setmana, del 10 al 14, són les votacions. I el dissabte 21 serà el Ple de constitució del nou Secretariat Nacional.

10 anys a l’ANC Vic, des q vam començar, em deixa la certesa que si persistim guanyarem.

Ja us ho explicaré!

any Triadú

General

M’agrada aquesta reflexió del gran mestre, pedagog, crític, traductor, poeta, escriptor, defensor de la llengua, resistent antifeixista… tan present a Osona des de Cantonigròs.

Vos sí que us vau acostar, i molt, a l’excel·lència!

Gràcies!

no ens rendim

General

L’esperança esdevé imprescindible quan tantes coses pengen d’un fil.

Però aquí estem, en les lluites personals i col·lectives per defensar la vida, la llengua, la nació… i mai no ens rendirem.

I, malgrat tot, avui he captat aquesta imatge…

La primavera ha tornat!

dia de Santa Llúcia

El dia 13 de desembre de l’any 1962 (l’any de la gran nevada) vam anar a viure al Santuari de Puig-l’agulla.

Jo tenia 3 anys i tinc un record feliç d’aquell dia. Veig la mama obrint el calaix del pa i dient-nos a les nenes que aquell dia per dinar menjaríem ‘pa amb xocolata’!

En aquell moment no teníem res més però jo sentia que ho tenia tot.

A Puig-l’agulla vam arribar-hi només amb el carro, la mula, la vaca (que es deia Rosquilla) i 15.000 ptes. de deute, deia el meu pare.

Les collites de Managès de Tavertet (on vaig néixer) eren escasses o nul·les perquè se les enduien sempre les pedregades. Teníem uns coets negres que en teoria servien per desfer les tempestes però no devien fer l’efecte desitjat. Els teníem guardats a dalt més alt i a mi em fascinaven.

El papa, la mama, la Salut i jo vam ser els hostalers de Puig-l’agulla fins l’any 1987, tots quatre fent pinya i ens en vam sortir!

Al principi, el papa amb la mula anava a arrossegar pins i mica en mica va anar arreglant la carretera perquè és pogués arribar al santuari en cotxe. Després va començar a matar porc i fer llonganisses i bisbes i botifarres i mica en mica vam començar a tenir hostes i clients fidels.

Aquest entrada al bloc vol fer honor a la memòria dels meus pares i de tota aquella generació de gent valenta que va saber tirar endavant i mantenir viva l’esperança.

Per tots ells, no defallirem mai!

 

jornades particulars

No hi ha manera d’acostumar-me al dia a dia en aquest temps de Covid19.

No ens podem abraçar i ni tan sols veure’ns una bona estona amb mascaretes (sense, ni pensar-hi!)

No podem barrejar més de dos grups bombolla i no podem visitar la iaia de 90 anys o les persones vulnerables que tant estimem.

Avui és el sant de la tieta Conxita que és una segona iaia pels meus fills i li he portat una planta i un número de la grossa sense entrar a casa seva, ha hagut de sortit a fora amb distància i mascareta (però ha estat feliç).

Es fa llarg això també…

És gust, això sí, inventar coses conjuntes. Amb les estimades amigues hem fet un bloc totes cinc i us el presento a veure si us agrada.

Ja m’ho direu!

Es diu “PARAULES MESTRES” https://paraulesmestres.blogspot.com/

‘La Rodols té visita’

La meva amiga Dolors (Rodols) ha escrit un conte.

Gràcies a això anem totes una mica de bòlit. Estem emocionades perquè sabem que es mereix aquest reconeixement.

Va ser fora de casa per culpa d’una operació seriosa i, quan va tornar a casa, una parella de mallerengues havia fet niu en una lleixa de l’eixida a prop de l’escala que puja al terrat i era ben visible des de la finestra del menjador.

Darrere el vidre estant podia contemplar cada dia aquest miracle de la vida que l’empenyia a llevar-se. Aquest badar la va ajudar a escampar cabòries i va provocar el desig d’escriure aquesta bella història.

La Maria (Miqui) Solà ha embellit encara més el relat amb els seus dibuixos plens de sensibilitat i complicitat.

És a les llibreries d’Osona i online a la distribuïdora de NEOPÀTRIA

 

COVID19

Hem de seguir cuidant-nos, però mantenint la calma i recordant que no estem en una situació d’emergència.

Seguim cuidant especialment a les persones vulnerables.

Hem de saber que és moment de tenir cura de la salut, prendre el sol, estar a l’aire lliure, buscar l’harmonia de la manera que cada persona trobi per recuperar-nos de moments difícils i del llarg hivern…

Cal mantenir el contacte amb altres persones perquè el vincle produeix substàncies i hormones que ens ajuden a mantenir les defenses en bon estat. Llegir xifres només sobre “casos i casos” que van creixent ens espanta i a més, no es correspon a un augment de la mortalitat, com veiem en el darrer gràfic de l’Ministeri de Sanitat.

Creix perquè ara es fan moltes proves i es detecten a moltes persones amb el virus en una prova.

En la gràfica de 18 d’agost del ministeri de sanitat, la mortalitat es manté en xifres baixíssimes. I d’aquestes, en part són persones que han mort per altres causes, com cada mes, cada any … però donen positiu a la PCR.

Consell per la República

Diu Vicent Partal que estem fent ‘la revolució de les nostres vides’… des que li vaig llegir en un dels seus bons editorials que no m’ho trec del cap.

Tan senzill i tan real alhora.

Avui és dissabte, de 10 del matí a 1 del migdia hem obert la parada de l’ANC_Vic davant de Casa Comella. Fa 8 anys que tinc els dissabtes compromesos i allà estem, acalorats a l’estiu i congelats a l’hivern. Ja sabeu que a Vic ‘nou mesos d’hivern i tres d’infern’!

Ens cuidem uns als altres i si algú no hi pot ser ho cobrim amb bona disposició, això és el millor. Som bons companys amb l’objectiu comú de la independència.

Però la parada només és una de les tantes activitats, no parem mai.

Aquests dies sembla que s’obre una escletxa, el Consell per la República comença a ser efectiu i això val molt la pena.

Tindrem, ja a partir d’avui, la identitat digital com a ciutadans de la República Catalana!

Si us plau: UNEIX-T’HI!

Carme’s :)

Quan érem adolescents jo vaig escriure un ‘poema’ i la Carme hi va posar música.

No és que sigui molt bo però té l’esperit del moment i aquí quedarà registrat. Més endavant afegiré la partitura 😉

Aquí estem, nosaltres amb la guitarra, de llavors i d’ara! I que duri!

AMIGA

La vaig conèixer un 22 de maig

i amb ella es va fer l’aurora d’un nou dia.

Ella és per fora

senzilla i alegre

i per dins té l’esperit d’una gavina.

Sap que el vegetar

no és el més important

i ara aprèn a volar.

Jo estimo aquesta gavina

que prova d’aixecar el vol cada dia.

Sí, estimo aquesta gavina

que en acabar el dia

n’hi ha hagut molts que han aconseguit

que tampoc volés lliure.