a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

política i família

Sense categoria

Resposta a la interpel·lació
des del bloc de
l’Albert Bardolet
Estic molt contenta que m’hagis fet
protagonista del teu bloc
i de que em reconeguis com una adversària de converses.
Abans
que cap partit en fes eslògan, la saviesa popular ja ens deia
que parlant la gent s’entén i jo ho mantinc encara que
sovint hi haig d’afegir aquella altra dita que diu: qui no entén
una mirada tampoc entendrà una llarga explicació.

Jo
no visc tant a flor de pell el que fa un polític o deixa de
fer un altre, hi ha coses més properes que em fan vibrar en
aquest sentit. Jo només confio en algunes persones que ara
estan al cap d’ERC i desconfio d’altres que estan a CiU. Però
no és perquè analitzi les actuacions de cadascú
(que també procuro llegir-los i estar al dia) però no
és això el que em mou cap a una banda o una altra.
Tinc
afinitat amb la gent d’ERC de manera natural, igual com m’identifico
amb el Barça sense fer allò que jo trobo tant pesat de
certs culers que van mirant quan els costa cada gol d’en Ronaldinho o
de l’Henry.
Jo no hauria votat a en Montilla però ara el
respecto perquè és el president de Catalunya. El mateix
faria amb en Mas. Si és president el respectaré.
A
vegades m’arriba allò que circula per internet, aquella carta
que simula ser d’en Montilla i que està escrita en llenguatge
montillenc. Jo mai no la reenvio, no m’agrada fer befa de la
gent de casa encara que siguin nouvinguts.
No sé si
m’hauràs sentit a dir allò que dic d’en ZP, dic que ja
no l’estimo perquè no ha estat gens valent. Mireu si ha estat
covard que ni tan sols s’ha atrevit a venir al camp nou a veure el
seu Barça!
Però tot i així els
prefereixo al PP. Escoltar qualsevol peperu em produeix una
baixada de defenses i ho tinc prohibit pel metge.
Entenc a en
Carod a Perpinyà, l’entenc emocionalment, m’hi veig, jo també
ho hagués fet. No entenc en Mas intercanviant l’estatut de
tots per una promesa, la que sigui. No m’hi veig, jo no ho hagués
fet.
Però, saps Albert? Les vies cap a la independència
ja són imparables a Europa, aviat serà el nostre torn,
aviat quedaran enrera les petites o grans mesquineses d’un o altre
polític.
Aviat serem lliures i sobirans i no pas pel
tic-tac d’esquerra o per les jugades d’en Mas.
Serem lliures i
sobirans perquè darrera d’ells i ha milers de persones que ho
esperem i que fem cada dia la nostra petita lluita i estimem la
nostra terra i estimem les persones que són al nostre costat
fent del camí una ruta apassionant i estimem aquelles que van
fer camí i que ens han deixat però mai les
oblidarem…

[Jo també vaig conèixer a Palau i Fabre, una companya mestra i poeta me’l va presentar, avui els penso…]

Una forta abraçada 🙂
*Carme

a cop calent

Sense categoria
No fa gaire, la meva filla em va fer a mans aquest poema, és d’un llibre de poemes inèdits de Martí Pol.

És bonic i subscric la majoria dels versos però el títol del bloc no és culpa d’aquest poema

El meu “a cop calent” ve del Pare Miquel Estradé, ell va fer un llibre sota aquest títol i va ser llibre de capçalera per a mi

El Pare Miquel, monjo de Montserrat, és una de les persones que han deixat més empremta en el que sóc.

La seva força, la seva bonesa, la seva paraula sàvia i la seva honestedat formen part del meu bagatge per sempre més

Sigui aquest bloc un humil homenatge.

A cop calent escrius això que escrius:
una consigna, un repte, una esperança;
totes les veus de la terra et fan eco,
els ocells volen baix per apropar-se’t
i els peixos que remunten el corrent
et fan costat. No et negaràs, negant-te,
si dius que, esborradís, només et resta
l’orgull d’aquestes mans que no es sotmeten
i el joc dels ulls per mirar endins i enrere.
Truques insistentment a moltes portes
però ja saps que no hi haurà resposta.
Doncs bé, que cadascú reculli el seu
cadàver i, si pot, miri de fer-se
un enterrament digne, presentable.
Ara és molt fosc per qualsevol sorpresa,
però el present no es descriu sense el risc
de perdre-ho tot per afirmar la tràgica
misèria del viure. A cop calent
escrius això que escrius, i vius, i creixes.

(MMPol)

800 anys del Rei Jaume

Sense categoria

descrit per les paraules del cronista Bernat Desclot com

"major que altre hom un palm" "be format i complit de tots sos membres"
, amb "molt gran cara e vermella e flamenca, e lo nas llong e molt dret, e gran boca e ben feta, e grans dents e molt blanques, que semblaven perles, e los ulls negres, e los cabells rossos, semblants a fils d’or; e grans espatlles, e llong cos e delgat"


i posseïdor de totes les virtuts:

"e fo molt ardit e pros de ses armes e fo valent e llarg de donar, e agradable a tota la gent e molt misericordiós".

(ElTemps)


del LLIBRE DELS FETS:

108.
E haguem estat en Arago aquel juern tornam nosen en Cathalunya. E nos
en Barçelona, uengren nos noueles quel Rey de Tuniç
uenia passar a Maylorques, e sen appareylaua, e que deien que les
naus dels pisans e dels genoueses els chrestians se prenien. E sobre
aço demanam de conseyl aquels nobles qui eren ab nos, els
prohomens de Barçelona, con nos captendriem daqueles noues
quens eren esdeuengudes: e els -158-
dixeren nos que seria bo que sabessem la cosa pus certament en
comptaua hom que no eren ueres. E sobre uns pleyts que hauia en ·G·
de Muntcada ab homens de Uich, haguem a anar la: e quan nos haguem
estat ·I· dia en Vich, e era prop dora de mija tercia,
uench ·I· missatge quens enuia en ·R· de
Plegamans, e ab trasnuytada tota la nuyt, e dix nos que noues eren
uengudes per cert en Barcelona quel Rey de Tuniç deuia esser
en Maylorques. E quant hoim aquestes noues som aixi coytats con
podiem per temor que nons en uingues desauentura: e disnam nos ·I·
poch, e no fem sino caualgar, e som ora de uespres en Barcelona, e
hauiem feyta gran iornada, e reposam aquela nuyt.

penó de la conquesta

Visqui el Rei que ens uneix a tots!!!
*Carme