a cop calent

No sé escriure en fred. Si no escric “a cop calent” em surt un text excessivament acadèmic i fat.
Alguna cosa rebota en mi, i aquest rebot pren forma d’apunt.
Escriure a cop calent vol dir escriure provocada. És la mesura d’escriure que més bé em va.
De vegades faig silencis perllongats, no pas perquè no rebi cops, cops és allò que més abunda a la vida! Si no responc és perquè em falten les condicions favorables per fer-ho.
La paraula és un glavi penetrant, m’agrada usar les paraules.
M’agrada escriure en un bloc de ‘Can Vilaweb’, aquí hom té la sensació que a l’altra banda sempre hi ha algú disposat a escoltar.
Gràcies Vilaweb i per molts anys blocaires! 

[l”a cop calent’ és ideat pel Pare Miquel Estradé]  

Ara és el moment de tornar a dir ben alt i ben clar que som i serem 100% Escola, que no claudicarem, que la llei Wert ens trobarà dempeus i junts per la causa.

Perquè avui només hi ha una causa que les inclou totes, és la dignitat de ser.

Per això avui a la tarda serem milers que ho expressarem al carrer, com ahir ho vam expressar fent la festa de final de curs, junts, contents i amb complicitat.

Sabem que l’objectiu és a prop i que no podem fallar.
Ens hi juguem tant que gairebé ens ho juguem tot.

Avui tots SOM ESCOLA! 

Més amunt, més lluny, amb un horitzó més obert, amb un esperit més lliure i sense por.
Hem de fer el que sigui per arribar al 9 de novembre sans i estalvis.

Així que aprofiteu qualsevol excusa per omplir el cos, la ment i l’esperit d’energia perquè la lluita que ve serà duríssima i hem d’estar junts, serens i coratjosos. 

Repetim com un mantra les paraules que ens vagin més bé: ‘ara és l’hora’, ‘o ara o mai’, res no podran davant d’un poble unit, alegre i combatiu’, ‘si el meu pare/mare ho pogués veure’, ‘serem lliures’, ‘farem un país just’, ‘salvarem la nostra llengua’, ‘construirem un país millor per tothom, pels que hi som i pels que hi seran’…

Ho farem!