a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

l’estiu

Sense categoria

No fa estiu però
igualment es pot aprofitar per tenir temps per retrobar i abraçar a
la gent que més estimes.

No fa estiu però a mi m’agrada
estiuejar i rebre a casa a les persones amigues. Fer-la
petar davant d’un plat de musclos al vapor, competir jugant a
l’scrabble o a la botifarra i no haver de mirar l’hora que és.

No
fa estiu però el cel obre escletxes que et permeten veure el fons
del mar i quan nedes cap endins t’adones que tot allò que t’ha fet
patir queda oblidat.

No fa estiu però pots
llegir aquells llibres que t’han recomanat, descobrir nous espais de
comunicació o trobar alguna perla amagada.

No fa estiu però no
l’esperis, fes com si fos el millor estiu de la teva vida, sinó,
quan arribi l’estiu, ja haurà passat.

la carretera i la vida

Sense categoria

Per arribar al mar de Calonge ens toca passar per l’Eix transversal. Les obres de desdoblament ens fan anar amb fila índia des de Vic a ‘La lluna’.
Les anades i vingudes a pas de tortuga et donen temps per reflexionar.

És perillós circular per carretera; massa sovint veus conductors que es juguen la seva vida i la dels altres i això esgarrifa.

Quan veus algú que avança un camió a prop d’un revolt i el mateix cotxe ja t’havia avançat tallant-te bruscament desitjaries poder fer-li una foto, dur-la a la policia i que li servís d’escarment.

Però no existeix aquesta possibilitat, no està obert cap canal per denunciar les males persones que amenacen les vides pròpies i alienes.

Això sí, hi ha radars posats en llocs estratègics amb l’afany de recaptar més diners.
Si hi ha molts quilòmetres on no es permet fer avançaments, just quan hi ha una recta llarga i amb visibilitat, just aquí en aquest punt t’hi posen un radar perquè quan avancis el camió et passis una mica en l’acceleració i et caiguin uns quants euros de multa i uns quants punts.
També pots trobar un radar allà on fa baixada, just el el tros on el cotxe s’envela, allà on podries anar a 80 km/h sense cap perill veuràs un senyal que diu obligat anar a 60 km/h i un radar que et retrata.

Mentre no hi hagi més consciència i més complicitat no anirem bé. Mentre no hi hagi persones que treballen i que pensen en el bé de tots no anirem bé. Mentre qualsevol pugui jugar a fer de polític sense haver de retre comptes a ningú no anirem bé.

Si de veritat volen evitar accidents que facin el favor d’enfocar els esforços allà on fa falta.
Tolerància 0 amb les persones que condueixen sota l’efecte de les drogues, tolerància 0 amb les persones que cometen imprudències greus. Tolerància 0 amb tot aquell que té una responsabilitat sobre la gestió del transit i no fa bé la seva feina.

Posar un cartell comptant els morts, amagar radars en punts inútils, fer un parell d’anuncis contundents no servirà perquè els conductors siguin més conscients del què està bé i del que no es pot fer.

Deia en Mayor Zaragoza “no acceptis allò que pensis que és inacceptable“. Permetre que tantes persones posin en perill la seva vida per viatjar per carretera és inacceptable i qui mana hauria de sentir-se’n responsable i actuar en conseqüència d’una vegada per totes home!

(Aquest apunt el dedico a en Jaume Peiron a qui li van llevar la vida una matinada de primavera a la carretera de Manlleu, a.c.s)

els petits records

Sense categoria

Ara que estem tancant el curs escolar i els dies són llargs i les nits s’omplen de vida, ara és el temps d’assaborir petits records del que ha estat aquesta etapa.

D’acord, hi ha records que no són per assaborir, són per escombrar i ventilar.
Però aquests darrers són pocs, la vida ensenya a treure profit fins i tot dels errors i per tant també s’ho valen.

Faig un cop d’ull a l’agenda de l’iphone i m’adono que el 24 de setembre el Quartet Gerhard tocaven a Montserrat. Amb només deu mesos han fet un pas endavant molt important, ara mateix estan volant des de Frankfurt cap aquí després de fer un esplèndid concert a la Fürstensaal de Würzburg dins del Mozart Fest 2011.

També veig que tal dia com avui, el quatre de setembre, es van celebrar les eleccions primàries de SI per escollir els candidats al Parlament de Catalunya. Vaig tenir l’honor de ser-hi amb el número 34 i sempre estaré agraïda per aquesta oportunitat de treballar pel meu país des d’una manera diferent de la normal de cada dia.
Però aquesta experiència no ha sigut gratificant, el món de la política té massa misèries i mesquineses i jo m’hi feia mal.
No he pas estripat el carnet, al contrari, el guardo amb orgull. Explicaré al meus nets que un dia, quan encara no érem independents, jo vaig fer-me d’un partit que volia dur-nos a la llibertat.

Aquest curs hem fet 30 anys de la primera promoció de mestres d’Osona i hem fet un llibre. El llibre ha quedat molt bé però les trobades per fer-lo han estat encara millors, això no s’acabarà aquí!

Durant aquest curs hi ha hagut canvi de govern i ‘els convergents de la punyeta’ han arribat amb les tisores de podar.
Ens han pres la sisena hora i han sembrat el desconcert als consells escolars.
Malament anem si qui porta les regnes de l’educació no s’estima l’escola pública.

I el dia 30 de juny va néixer en Biel, la meva estimada exalumna de Seva ha tingut el segon fill, un dia em va dir que seria feliç si la Jana tenia un germanet.
A casa ara són cinc i tots ells es mereixen aquest redós de felicitat.

Bon estiu 🙂