a cop calent

Els mestres de la 1a promoció de l’Escola Universitària de Vic ens vam escampar per Catalunya l’any 1981. La majoria fent de mestres de català.

Amb l’orgull de saber-nos artesans de la nostra llengua i la nostra cultura, amb un esclop i una espardenya i amb tot el coratge, ens vam enfrontar amb els reductes del franquisme i ens pensàvem haver-los combatut.

Amb un Cavall Fort i una guitarra ens vam amarar de somriures sorpresos i encuriosits. Molts nens i nenes van passar de tenir un Don o una Doña a gaudir d’aquell mestre nou que els ensenyava a ballar el Virolet Sant Pere o aquella mestra que els llegia Pere IV.

Ministre Wert, ara som molts més.

Amb la mateixa tossuderia i la mateixa dignitat plantarem cara per la llengua.

Fem i farem immersió.

Estimem els nostres alumnes i la seva llengua materna però només si els fem dels nostres els podrem oferir un futur.

I ho fem amb dos mesos, necessitem només dos mesos per fer-los catalanoparlants.

Aquesta és la meravella de l’escola. Integrem els nens i nenes i les seves famílies perquè sense deixar de ser d’on han vingut puguin sentir-se un més entre nosaltres.

Catalunya és terra d’acollida i ha tingut sort dels mestres que hem sigut i som el punt de referència perquè cap infant se senti perdut vingui d’on vingui.

El català és la nostra llengua natural i és i serà la nostra llengua vehicular.

Ministre Wert, ja no ens feu por. Us tornarem a deixar amb la paraula a la boca. No us mereixeu res més que un cop de porta als nassos.

Mai com ara hem estat tan a prop de SER lliures. Som-hi! Un darrer esforç encara.

Independència és llibertat, Catalunya nou estat.