tot comença
Quan comença el curs tenim aquesta sensació d’iniciar moltes coses.
A casa nostra és el moment d’acomiadar-se dels fills músics que viuen lluny. En Joel a Basilea i la Judit a Berlin.
Sort que hem passat l’estiu fent trobades curtes però intenses, aprofitant aquests moments compartits i gaudint del fer i desfer de cadascú.
I a l’escola sembla que hagi de ser el mateix però no, tot és renovat. Nous projectes encoratgen a sentir passió per aquesta feina tan especial on els que ets pesa molt més que el que fas.
I el país bull d’impaciència i d’il·lusió col·lectiva (m’encanten les l·l ;), ara ja sabem que la V serà impressionant i que votarem i guanyarem però costa de fer-se’n càrrec. És una bogeria! Totes les cèl·lules del cos s’estremeixen d’alegria.
Tenim escrit a l’ADN aquesta ‘voluntat de ser’ tantes vegades ofegada però ‘ara és l’hora’ i som imparables.
He posat aquesta imatge de l’hort de casa, aquesta terra que el nostre pare fangava, sembrava i en recollia els fruits amb aquesta saviesa de saber el que cal fer en cada moment i amb aquesta placidesa de saber esperar que la vida faci el seu curs.
Perquè tot el que fem, íntimament, és sempre un homenatge a qui estimem i a qui més ens ha estimat.
Ja tornarem aviat, i et renyaré per posar una foto on no hi surto!
🙂
tens raó!
;)***