a cop calent

Gràcies pel debat Vilaweb, gràcies president Puigdemont.

La penúltima pregunta al president ha sigut ‘la meva’ i deia:

“Aquest ‘preparem-nos’ que ens vau dir a Perpinyà… el podeu concretar una mica més?”

I a mena de resum i interpretació de la resposta seria això:

• preparem-nos per com ho hem de fer per guanyar quan ens trobem davant ‘la pared’ de l’estat espanyol.
• aprendre les lliçons de l’1 d’octubre del 2017 i conèixer del tot les nostres fortaleses i les debilitats de l’adversari
• anar més enllà de la política parlamentària
• comptar amb la societat civil
• treballar al marge també de les institucions autonòmiques
• treballar-ho fora de Catalunya (Consell per la República)
• també des de l’interior, cadascú en el seu àmbit fer tot el que puguem perquè no tenim altra destinació que l’estat independent.

Vaig tenir l’honor de ser una de les veus que van conformar el projecte ‘Canigó 125 veus’.

El 2011 es commemoraven els 125 anys de la primera edició de Canigó de Jacint Verdaguer (1886). Un llibre que ha esdevingut símbol de la nostra cultura i forma part de l’imaginari col·lectiu dels catalans del nord i del sud de la serralada pirinenca.

Avui que fa 175 anys del naixement del Poeta aprofito aquest fragment per fer homenatge a qui ens va salvar la llengua i la dignitat com a poble.

Per molts anys VILAWEB!

M’he emocionat de veure’m parlant d’aquest bloc al recull dels ’50 vídeos més curiosos de Vilaweb’ del 2014.

L’aniversari del Blocs de VilaWeb. El 2014 els Blocs de VilaWeb van fer deu anys. Per celebrar-ho vam fer aquest reportatge parlant amb la gent que hi ha darrere d’aquests escrits.

Llavors, com ara, tots els blocaires manifestàvem l’orgull de ser-ho.

Una abraçada per tots ells i elles que han esdevingut gent de casa.

És cert que la immediatesa de twitter, en el meu cas, m’havia allunyat d’aquest ‘racó de paraigua’ del bloc i era més fàcil de piular ‘a cop calent’ que de fer una entrada al bloc.

Però mira, el confinament m’ha fet interioritzar la vida i escoltar millor el silenci i m’ha retornat el temps i el plaer d’escriure quan tinc un estímul per compartir.

Gràcies Vicent i Assumpció i tota la comunitat de Vilaweb per persistir amb solidesa, convicció i esperança.

Guanyarem!

Cridem

Tots els catalans i catalanes, siguin quins siguin l’origen i l’adscripció política o ideològica de cadascú, a incorporar-se al procés per a la constitució de l’Assemblea Nacional Catalana, primer pas per a forjar una nació lliure, justa i avançada.

_Barcelona, Palau de Congressos, 30 d’abril de 2011

Jo hi era al Palau de Congressos aquell 30 d’abril de 2011, em va entusiasmar la idea de treballar per la independència de manera aliena als partits polítics.

És que el 2010 havia estat candidata al Parlament de Catalunya per “SÍ” Solidaritat Catalana per la Independència i l’experiència em va desolar…

De tot se n’aprèn diuen i així va ser. La força del 13D a Osona em va il·lusionar tant que no vaig dubtar de dir sí a SÍ.

No ho sabia, i ho vaig aprendre llavors, que els partits (per això es diuen partits) mai són sencers! Mai no havia sigut de cap partit, havia votat sempre, però els havia vist de lluny i prou!

Ara tampoc sóc de cap partit, només sóc de l’ANC, de la Territorial de Vic des del primer dia també i, conjuntament amb un grup de gent fantàstica, lluitem cada dia per “forjar una nació lliure, justa i avançada”.

Feu-vos socis de l’Assemblea Nacional Catalana perquè:

“Quan les aranyes uneixen llurs teles poden capturar el lleó” (Dita etíop)

És una sort contemplar l’entrada del temps clar des de dalt d’un dels turons de la nostra plana.

No hi ha un altre mes més bell i acolorit. Tots els colors del verd omplen la geometria dels camps i de tant en tant el groc rabiós de la colza els fa de contrapunt.

La piuladissa de les orenetes esbojarrades i els capvespres amb les melodies de les merles, els tudons, les tórtores,  les mallerengues, els rossinyols, els falciots, els abellerols, els tords, els gafarrons, els puputs i no m’oblido dels pardals! Acompanyen aquesta olor vital del renaixement.

Sí, escric confinada, però ho guardo a la memòria.

Coratge!

Aquests dies de confinament, la nostra vida està farcida de moments dedicats a repassar coses ja vistes o escoltades o, si més no, sentides.

Tot el que hem fet i compartit ens ha de fer forts per aquest embat final que voldríem ben a prop.

Ens hem d’alliberar dels qui potinegen les nostres vides i les nostres morts.

Ho deia el Pare Miquel Estradé. ‘Hem de tenir el coratge de no renegar en moments de foscor d’allò que vam veure clar en moments de llum’.

Som-hi!