a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

LLIBERTAT

Sense categoria

En els meus quaderns de classe. 
En el meu pupitre i els arbres. 
En l’arena, en la neu. 
Escric el teu nom.

En totes les pàgines llegides. 
En totes les pàgines blanques. 
Pedra, sang, paper o cendra 
Escric el teu nom.

En les estampes daurades. 
En les armes dels guerrers. 
En la corona dels reis. 
Escric el teu nom.

En la jungla i el desert. 
En els nius, en les ginestes. 
En l’eco de la meua infantesa. 
Escric el teu nom.

En les meravelles de les nits. 
En el pa blanc de les jornades. 
En les estacions núvies. 
Escric el teu nom.

En tots els meus bocins de cel. 
En l’estany sol florit. 
En el llac lluna viva. 
Escric el teu nom.

En els camps, en l’horitzó. 
En les ales dels ocells. 
I en el molí de les ombres. 
Escric el teu nom.

En cada glop d’aurora. 
En el mar, en els vaixells. 
En la muntanya enfollida. 
Escric el teu nom.

En la molsa dels núvols. 
En les suors de la tempesta. 
En la pluja espessa i fada. 
Escric el teu nom.

En les formes fulgurants. 
En les campanes dels colors. 
En la veritat física. 
Escric el teu nom.

En les senderes despertes. 
En les carreteres obertes. 
En les places que desborden. 
Escric el teu nom.

(continua)

En el llum que s’encén. 
En el llum que s’apaga. 
En les meves cases reunides. 
Escric el teu nom.

En el fruit trencat en dos. 
De l’espill i de la meva cambra. 
En el meu llit conquilla lliure. 
Escric el teu nom.

En el meu gos llépol i tendre. 
En les seves orelles alçades. 
En la seva pota desmanyotada. 
Escric el teu nom.

En el trampolí de la meva porta. 
En els objectes familiars. 
En el foc glorificat. 
Escric el teu nom.

En tota carn que es brinda. 
En el front dels meus amics. 
En cada mà que s’allarga. 
Escric el teu nom.

En el vidre de les sorpreses. 
En els llavis atents. 
Per damunt del silenci. 
Escric el teu nom.

En els meus refugis caiguts. 
En els meus fars enderrocats. 
En els murs del meu tedi. 
Escric el teu nom.

En l’absència sense desig. 
En la soledat nua. 
En els marges de la mort. 
Escric el teu nom.

En la salut recobrada. 
En el perill esfumat. 
En l’espera sense memòria. 
Escric el teu nom.

I pel poder d’una paraula. 
Torna a començar la meva vida. 
Només he nascut per conèixer-te. 
Per anomenar-te.

Llibertat 

PAUL ELUARD 
(Saint-Denis, 1923 – Charenton-le-Pont, 1952)