a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Solidaritat al Parlament! Som-hi Osona!

Sense categoria

Ja
som al Parlament.
Gràcies Solidaris!

Tant pels convençuts com
pels que necessiten més respostes, vegeu si us plau aquesta
entrevista d’avui als Matins de TV3. Impressionant López Tena.
Incòmode Cuni. (Us l’adjunto aquí, després del text).

SI! Som al Parlament i estem molt contents.
Ara,
com el Barça d’ahir -bufff! que n’aprenguin!-, ens donem un parell
de dies per assaborir aquest resultat que ha estat el fruit de la
nostra convicció, del nostre esforç i de la nostra dedicació.

Però molt aviat ens hem de tornar a posar a la feina de
construir junts -com més millor- la independència.

Els Solidaris
no podem ni volem fer-ho sols.
Hem d’obrir ‘la porta’ ;-).
Tothom
s’hi pot afegir, tothom és necessari i no hi ha ningú
imprescindible.

Atenció Solidaris d’Osona, siguem coherents,
siguem generosos.
Solidaritat Catalana per la Independència és
la segona força a Osona (7.128 vots, 9,7%).
Aquest resultat ens
fa sentir orgullosos i il·lusionats però cal que el sapiguem
gestionar amb molta pulcritud.
Hem de fer el que faci falta
perquè d’aquí en endavant tothom qui vulgui se senti protagonista
d’aquest projecte.
No comencem la casa per la teulada, fem primer
una bona base.
Intentem que a cada municipi hi hagi gent
disposada a treballar amb paciència, amb amor i amb humor per teixir
la llibertat.

No siguem il·lusos pensant que no cal que ens hi
deixem la pell. Sí deixéssim de lluitar ens podrien vèncer aquells que són
negatius, aquells que només volen aparentar, aquells que
s’escaquegen i aquells que volen seguir essent esclaus.

Dones i
home d’Osona, apleguem-nos a l’entorn de la força de Solidaritat
Catalana per la Independència.
Demanarem a l’Alfons López Tena
que ens convoqui a tots a l’ermita de Sant Sebastià i com aquell 17
de maig de 1705 refarem ‘el Pacte dels Vigatans’.

Això ja
arribarà, de moment deixem el nostre ‘quartet parlamentari’ que faci
la bona feina que han anat a fer i els altres anem creant lligams
solidaris entre les persones del nostre voltant i que sabem de la
seva vàlua per coordinar el projecte de Solidaritat al nostre
municipi.
Només si tenim l’encert d’escollir bé a les persones
que ens poden representar ens en sortirem.
Al parlament ja en
tenim quatre de molt vàlides però en fan falta moltes més.

En
Laporta, en Tena, l’Uriel i l’Strubell segur que aconseguiran
complicitat amb altres diputats.
Fem nosaltres el mateix en el
nostre àmbit. Siguem empàtics, siguem coratjosos, siguem humils i
farem més i millor resultat.

Hi ha en joc el futur de Catalunya.
Podem ser el proper estat de la Unió Europea o diluir-nos i
enfonsar-nos amb l’Espanya que ens ha escanyat, empobrit i humiliat.

El repte ve s’ho val, oi?
Junts ho aconseguirem.

Gràcies i
molta sort!
I avui, més que mai, visca el Barça i visca
Catalunya lliure!

La INDEPENDÈNCIA és possible.

Sense categoria

Quan d’aquí uns anys ens demanin com és que ho vam aconseguir, també respondrem ‘perquè no sabíem que era impossible’.

Em sento orgullosa de ser dels que creuen que junts ho aconseguirem.
Ara ja som capaços de canviar el món que ens envolta perquè hi ha qui ha passat a davant i ens ha obert el camí.

Aquests dies que he exercit de candidata m’he adonat que val la pena seguir als nostres líders perquè son persones que saben i sabran persistir fins al final, fins a proclamar la independència.

I després sabran construir el nostre estat.
I les generacions que vinguin ja no hauràn de ser independentistes. Seran catalans i prou.

Cada cop que miro una papereta de Solidaritat i veig el meu nom a la llista de candidats em sento afortunada.
És un honor ser a la primera llista de Solidaritat Catalana.
Em sento alhora molt unida a tots els altres candidats. Sé que ells, com jo, hem estat aquests quatre mesos fent-ho tot i més per mostrar la validesa del nostre projecte. Persistirem també sense defallir.

No ho dubteu. Doneu-nos el vostre suport dipositant la papereta de SI a l’urna.
Penseu que a Catalunya li queden poques oportunitats de sobreviure. Només la independència la pot salvar de rodolar cap avall i diluir-se en una mera província espanyola.

Espanya també s’enfonsa, està vella i empobrida. Evitem que ens arrossegui. No ens amaguem, no ens enganyem.
Mostrem el nostre amor a la terra que ens ha vist néixer o que ens ha acollit.
Donem-li la llibertat.

Moltes gràcies 🙂

‘Canigó en 125 veus’

Sense categoria

Em
fa molta il·lusió participar en aquest projecte.

“Canigó
en 125 veus”.

Avui hi poso la meva.

És un fragment del cant
II. Flordeneu.

(L’àudio aquest és una prova, hi ha algun error que més tard vaig corregir)

  Canigó de Verdaguer ‘flordeneu’ by carmevilaro

“Per un d’aqueixos solchs oberts sens rella
 Gentil son poltro escumejant aplana;
 quant no pot més, per adreçarse’l cingle,
 lo deixa al escuder que l’acompanya,
 y per camí d’isarts lliure se’n puja
 y per los grenys com rapinyell s’arrapa,
 vers hont blanquejan los mantells estesos,
 tofes de neu sens trepitjar encara.
 Un n’ovira al bell mitj brufat de perles,
 lliri enjoyat per gotes de rosada;
 quant ell va á pèndrel, com de terra eixida,
 per l’altre bech l’estira hermosa dama:
 -¿Què’t feu, -dihentli,- ma gentil senyora,
 que aixís li robes son mantell de randa?
 -¿Quí es, donchs? -li pregunta ell.- Vínala á veure,
 ja que has volgut, traydor, agraviarla;
 la flor de l’hermosura que somías
 veurás en quín jardí floreix y grana.-
 
 En un pradell, al cim de la carena,
 Gentil veu la regina coronada,
 coronada de vèrgens que la voltan,
 teixint y desteixint mítica dança
 ab sos braços y peus, blanchs com la escuma
 que juga ab les petxines de la platja.
 De Flordeneu la cabellera rossa
 rossola en cabdells d’or per ses espatlles,
 com raigs de sol que en lo boyrós desembre
 la gebre pura dels restobles daura.
 Com la lluna creixent en nit ombrívola,
 riu y clareja sa serena cara
 y son sos ulls dues rihents estrelles
 que’l Canigó robá á la volta blava.”

el debat

Sense categoria

La foto és de Cal Paller.
Aquest estiu vam fer una llarga excursió que ens mostrava aquest bell paisatge.

Aquesta Catalunya lluminosa i viva, avui s’esmicolava, s’embrutava i s’enfosquia quan PP i Ciutadans l’anomenaven.

Quan en parlava Montilla no era tan vella, bruta i covarda però tampoc resplendia, només subsistia.

A l’altra banda de la taula hi havia tres persones que poden treballar plegats per reconstruir i embellir la pàtria.

Mas, Puigcercós i Herrera m’han semblat honestos i penso que amb una mica d’empenta per part de la gent de Solidaritat que entrin al parlament, encara arribarem a declarar unilateralment la independència aquesta legislatura.

Laporta, estigues ‘al loro’ que encara ho aconseguirem!

De fet, més val que ens en sortim o sinó la nostra llengua no ho resistirà. Necessitem un estat per preservar els nostres mots.

No us deixeu enganyar, PP i Ciutadans van per anorrear-nos.
Quan s’han posat a parlar en castellà amb aquell posat arrogant… feia plorar.

dimarts 23 tothom a l’Atlàntida de Vic per SOLIDARITAT

Sense categoria

Les candidates i els candidats de Solidaritat Catalana per la Independència anem de bòlit.

La gent d’Osona organitzem per dimarts vinent dia 23 una diada especial amb els caps de llista Joan Laporta, Alfons López Tena i Uriel Bertran que culminarà amb un acte a la sala gran de l’Atlàntida on tothom podrà sentir als líders que ens duran a la independència.
A les 20:30, no hi falteu!

Ara abans de gaudir amb el nostre Barça, estic navegant per la pàgina de Solidaritat, us la recomano http://www.solidaritatcatalana.cat/

Visiteu-la i llegiu-vos el manifest electoral.

Navegueu i trobareu articles molt interessants, a l’apartat d’opinió, a mi m’ha agradat molt el de mossèn Ballarin. I el d’en Sala Martín.

També hi ha l’apartat de notícies. Mireu aquesta resposta de l’Alfons L Tena en una entrevista-xat:

El senyor Laporta entra amb mal peu, per culpa d´estar
lligat anteriorment als colors del Barça? Sap que havia generat
antipaties però, què ens en pot dir a favor?

Haver fet el millor Barça de la història, i el més
catalanista, i defensar la independència, és “mal peu”?
Com era el peu amb que van entrar en política Mas, Montilla,
Puigcercós, Carretero, etc? Què n’havien fet abans de tenir càrrecs
públics? Quin van ser els seus èxits fora del sector públic, quin
el seu mèrit?

Bona nit!

Me’n vaig a ‘encartellar’! 🙂

¿Usted también se va a fuera de España a ver al Papa?

Sense categoria

Aquesta va ser la pregunta que em van
fer ahir dos homes grans que estaven venent castanyes al centre de
Vinaròs.

Érem allà en motiu del concurs internacional de
música de cambra “Ciutat de Vinaròs”
.

Vaig deixar
a la Judit i en Joel a punt per tocar per la fase eliminatòria i
abans de tornar cap a Vic vaig passejar-me pel centre per fer un cafè
i conèixer una miqueta més el primer poble del País Valencià.

No
sé si va ser per la motxilla penjada a l’esquena o perquè faig cara
de catalana de la ceba, el cas és que quan vaig passar per davant
d’aquells dos ‘iaios’ que torraven castanyes em van etzibar aquesta
frase que si més no demostra que ja ens falta menys per ser
independents.

No som espanyols, ells ho saben i ja ni
es molesten a dissimular-ho, al contrari, et veuen passar i se’ls
escapa.
Per cert, jo els vaig respondre somrient: efectivament,
me’n vaig fora d’Espanya, però no crec que vegi al Papa.

No
seria just si no us digués també que hi ha molta gent preciosa a
Vinaròs, de treball incansable en favor de la llengua i la cultura
que compartim sense fronteres.

Començant
per la Carme i en Sebastià, pares d’en Xus, per ells, que sé que em
llegeixen, els envio una abraçada.

Al Papa de Roma l’he vist una mica per
TV3.

M’ha agradat molt veure a un parell de
cantaires del cor amb banderes catalanes a la mà.

La Sagrada Família m’ha impressionat.
L’he trobada d’una gran bellesa arquitectònica. M’ha agradat veure
que és una catedral que encara s’ha d’acabar. Potser espera a ser
l’emblema del nostre nou estat independent.

El que he trobat penós és que cap de
les autoritats de les primeres files començant pel president
Montilla sabessin respondre a la missa.

Penso que la litúrgia també és
cultura i si saps que vas a la missa del Papa doncs te l’estudies.
Si no ho fas quedarà massa evident que ‘no en saps de la missa la
meitat’.

Notícia d’última hora:

La Judit amb el Quartet Gerhard
acaben de guanyar el primer premi i en Joel amb el Duo
Rennweg
han guanyat el tercer premi.

Enhorabona!