a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

un diumenge de pont

Avui que no tinc pressa, he anat a veure el tiet Joan i la tieta Conxita.

Els he portat una panera per celebrar el sant de demà passat i també per cuidar l’hort de casa dels meus pares tot l’any.

De seguida tenia la sensació d’estar a prop dels pares que ja no hi són.

Quan el tiet deia, per exemple: “això ja ho fèiem quan érem a Querós” parlant del vi calent del mercat medieval, a mi em recordava aquells dies d’hivern a Puiglagulla quan la meva germana i jo observàvem com la mama posava l’ansat a prop de les brases del foc a terra de la manera més natural del món, bevíem tots quatre un bon got de vi calent i cap a arrencar naps a Ca la Llúcia!

Els vincles familiars són potser el més important de la vida, estimar els teus i cuidar-los és potser el que té més sentit.

Enderiats com anem, de vegades ens passa per alt i no ho hauríem de permetre.

Avui he tornat a escoltar les meves arrels i m’han fet sentir bé.