a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

BARÇA

Sense categoria

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver
nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres
voltes rebel”

(M M Marçal)

I també… haver nascut del Barça

(foto: la senyera més gran del món al Camp Nou. 25-8-04)

Avui és un bon dia per parlar del Barça.


Aquest vespre podem fer la primera remuntada, jo crec que quedarem 0-3.


Sé que les persones no futboleres els fa com ràbia que utilitzem la primera
persona del plural quan parlem del Barça. Ho fem perquè així compartim més
complicitat.


Sempre he sigut del Barça perquè a casa ja ho érem, els meus pares van anar a
Basilea i és un dels més bells records que tinc d’ells, veure’ls tornar feliços
amb la Recopa.


A mi ja m’havia agafat molt fort això del sentiment Barcelonista una anys
abans. El principi de l’adolescència va coincidir amb l’arribada del crack de
tots els temps el gran Joahan Cruyff.

La meva amiga de l’ànima i jo folràvem
les carpetes amb les seves fotos, copiàvem i imitàvem la seva firma, ens apreníem
el que deia amb aquella manera de parlar tant peculiar… n’estavem ben
enamorades.


Més tard ens vam reenamorar d’ell i del joc amb el Dream Team.


Però de totes les èpoques viscudes jo em quedo amb la d’ara.


Admiro el president Laporta, penso que ha de ser tan difícil tenir un marge
d’actuació dins d’un club tant immens.

Però ell ha anat actuant, ha anat fent
el club més a l’abast de tothom i alhora més únic.

Cal tenir molta
intel·ligència i capacitat per transformar el Barça com ell ho ha fet. Agrairé
sempre a en Laporta l’haver-me retornat l’orgull de ser del Barça.


El meu sentiment i emoció també inclou tots els jugadors en general i en
particular a l’Oleguer perquè és dels meus i en Ronaldinho perquè juga com un
nen i tot ho fa fàcil.


I també m’encanta en Rijkaard… és tant guapo!

índex de felicitat

Sense categoria


TOT EL QUE SENTIM

DEPÈN

DEL QUE PENSEM

Dijous passat vaig anar a una conferència que feia en Ferran Salmurri a la Garriga.
Ens explicava que les persones més felices tenen:



  • Bona autoestima
  • Bon autocontrol de la conducta (vèncer la mandra i la impossibilitat)
  • Bon autocontrol emocional (ser estables)
  • Manera més positiva de pensar
  • Més i millors relacions (quantitat i qualitat)

Ens
va dir que cal puntuar aquests 5 ítems del 0 al 10 i el resultat
després de sumar-los i dividir-lo per 5 és el teu índex de felicitat.

A veure què us surt, ja m’ho explicareu 🙂

 

“in which language do they talk?”

Sense categoria

Avui he viscut una
sensació estranya i meravellosa.

Aquests dies estem
fent un intensiu d’orquestra amb l’Antoni Ros-Marbà, un director de
prestigi internacional, nascut a Igualada.

Toquem, entre altres
coses, un concert per oboè i orquestra. El solista d’oboè és un
alumne de l’escola, es diu Cristian i és de València.

Doncs bé, no sé com ha sigut
exactament però així de cop m’he vist tocant a l’orquestra, que bé
que sona..!, quin gust tocar amb aquesta gent… som unes cinquanta
persones i hi ha gent de tot el món… la meva companya de faristol
és sud-americana, els de davant són russos, els de darrera coreans
i espanyols… és maco, tanta gent diferent units en aquesta música
tan pura…

El director ens ha
fet parar de tocar, i també ha interromput els meus pensaments, per
adreçar-se a en Cristian, el solista.

Aquí és on he
tingut aquesta sensació estranya i meravellosa que gairebé m’ha fet
posar la pell de gallina. Enmig de tants russos i japonesos i
alemanys i espanyols… també hi he vist els meus… “in which
language do they talk?”, he sentit darrere meu. “In
catalan”, han respost.

Enmig de tanta
selecció, hi són.

Són al capdamunt!
(director i solista, poca broma!)

I ens som còmplices
🙂

Judit Bardolet Vilaró – Escuela Reina Sofia (Madrid)

Carta a l’Andreu Buenafuente

Sense categoria

Estimat Andreu,

Amb la moguda per l’Oleguer havia passat per
alt aquest teu gest que tant t’honora.

Dir no al premi Micròfon d’Or perquè també li han concedit a en J Losantos em
confirma que segueixes essent tu malgrat hagis anat a fer les espanyes.

A mi també m’ofèn l’estil de Losantos i sempre penso que si tinguéssim tots
plegats una mica més d’orgull com a nació no ho permetríem.

Però tot té un començament i ara tu has plantat cara, tant debò et segueixin
molts més.

Tu, Andreu, ets d’aquelles persones que vaig començar a admirar per aquest
humor que se’n diu intel·ligent però no sé si és això o tan sols és que crees
una connexió que et fa molt proper.

El que més recordo però i que em va enganxar a tu va ser el dia que vas sortir
explicant que s’havia mort el teu pare – que llavors sortia al final del
programa amb el pare de l’Oriol – però que ell voldria que seguissis endavant i
que li dedicaves el programa. Em va emocionar el que vas dir i com ho vas dir.

He anat seguint el teu programa i sempre que puc no em perdo el teu monòleg.
M’agradaria que tornessis a TV3 però també m’agrada que comencis els teus
programes dient bona nit des de Barcelona i que no amaguis el teus orígens.

Que tinguis sort i gràcies per dir en veu alta que NO admets un premi que
t’ofèn a tu i que ofèn al periodisme.

Una forta abraçada

*Carme

Sonetí de la Rosada

Sense categoria

Avui un regal.

Tinc el goig de presentar-vos a la meva filla Judit que a més de ser una
persona preciosa en tots els aspectes és també una excel·lent violinista.


El curs passat va acabar els seus estudis a l’ESMUC (Escola Superior de Musica
de Catalunya) i va fer per projecte final “Toldrà, vida, música i
poesia”.


Actualment és a Madrid, estudia a la Escuela Superior de Música
Reina Sofia
amb el violinista rus
Zakhar Bron.


El vídeo és un fragment del concert que va fer a la biblioteca Triadú de Vic
aquest estiu passat, el dia 13 de juliol.


Ja em direu si us agrada el Soneti de la Rosada un poema de Trinitat Catasús,
música d’Eduard Toldrà, interpretació de Judit Bardolet (violí) i Joan Rubinat
(piano).

Queda l’hora extasiada
de veure el món tant brillant,
i es fa tota palpitant
en el si de la rosada.
Cada gota un diamant
on retroba sa mirada
la joia meravellada
del que li és al voltant.
Mars, muntanyes, firmament,
ço que mou i frisa el vent,
ço que res no mou ni altera.
Tot quant amb l’hora somriu
s’encanta, s’irisa i viu
dintre una gota
lleugera.

(Trinitat Catasús)

catalana de l’any 2006

Sense categoria

Felicito de tot cor a la catalana de l’any 2006 NEUS CATALÀ

(els
Guiamets – Priorat- 1915)

Supervivent del Camp nazi de Ravensbrück i eterna lluitadora
antifeixista.

Però hi ha una cosa que no acabo d’entendre i que vaig escriure ahir al bloc que es cou ràpid i que ara reprodueixo: Com pot estar proposat per a català de l’any JM Mena?

Que aquest home, l’exfiscal en cap, tv3 el
proposés per ser català de l’any és un delicte.
A vegades sembla que nosaltres mateixos ens vulguem ensorrar i perdre tota la
dignitat.
Amb la mà de gent que hi ha a Catalunya que es
mereix ser reconeguda!
Ara, que aquest home, l’exfiscal, pixa fora de test quan diu que “parlo
(català) al camp, amb els pagesos de Girona. Amb ells no hi ha cap suspicàcia
ideològica”…
Jo sóc pagesa d’origen i conec un grapat de pagesos que tenen més suspicàcia i
més ideologia que aquest tal J M Mena ni podria abastar.
El que passa és que quan parlen amb ell el
deuen donar pel sac.