ara és l’hora de fer escola
Avui, mentre feia el dinar, escoltava l”ofici de viure’.
Deien més o menys, que si sempre sents el mateix, sempre fas el mateix i tornes a trobar-te el mateix. Per tant, quedes com atrapat en una espiral un xic avorrida que et provoca malestar.
Jo he pensat, ‘veus? això fent de mestra no et pot passar’.
Perquè l’escola és la vida en estat pur. Mai repeteixes les mateixes emocions i per tant sempre tens una varietat d’estímuls que et fan sentir un ventall d’emocions.
Tinc la sort de ser la directora de l’escola i això vol dir que, en certa manera, tots els nens i nenes m’interpel·len en un moment o altre. Aquest curs faig classes a CM i CS però, com que som una escola de 180 alumnes, ens coneixem tots i ens trobem sovint.
Tot depèn de l’estat d’ànim amb el que inicies una conversa, una classe, un taller. Els alumnes els interessa el que a tu t’interessa, els agrada el que et motiva, es fan popers si tu hi confies i sempre són vertaders.
Un ofici fantàstic per gaudir-lo ara, més que mai.
Els nens i nenes capten aquest anhel de llibertat i estic segura que saben del cert que ens en sortirem.
La seva alegria és un presagi i un compromís.