És l'hora de preinscriure els nens i nenes que van néixer el 2007.
Benvinguts a l'Escola!

• És temps de mirar cap endins i retrobar la infantesa, posar aigua i engrunes de pa pels pardals enfredorits, fer escudella i carn d'olla i deixar la casa impregnada d'olor de llar.

• És temps de començar de nou, aprofitar l'embranzida de les dotze campanades per llençar-te cap a l'aventura de ser millor per dins i per fora.

• És temps d'ordenar les teves coses, els teus espais; buscar un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc.

• És temps d'arraulir-te al sofà i compartir lectures amb la Mixeta que es fa lloc ben a prop teu i amb el seu suau ronqueig et regala placidesa.

• Temps de descobrir que el millor equip del món no és infal·lible però que això no t'importa perquè tu tampoc no ho ets. Estimes aquest equip no pel que ha fet o pel que farà sinó pel que és i això et basta.

• Temps per veure créixer els teus fills, celebrar els aniversaris i sentir com la vida flueix. Meravellar-te de saber que encara que siguin lluny tu els segueixes portant dins teu i no et fa falta que et truquin o t'escriguin per saber com estan, el teu radar de mama detecta a més de mil quilòmetres el seu estat d'ànim.

• I temps pel record... Aquell mantell blanc que cobria els bancs de pedra de Puiglagulla, aquell silenci dels 'parracs' de neu quan queien lentament i constant, aquell vi calent que ens deixaven veure abans d'anar a arrencar naps, aquell gest del meu pare passejant la mula per la plaça perquè l'endemà la Salut i jo endevinéssim per on havien vingut els Reis, aquella plata amb els regals que ens portava la mama al quarto i que ens inundava de felicitat; eren uns regals minsos però mai no ens ho van semblar, al contrari, la penúria econòmica era substituïda amb tant d'amor que ens sentíem les nenes més afortunades del món.

El vídeo me l'ha enviat la germana Regina de Sant Benet de Montserrat. És fet al Miracle. Els monjos del Santuari del Miracle (Solsonès) organitzen unes trobades per respirar l’alè de la creació seguint els cicles de les quatre estacions, a través de la interiorització i la pregària, del cinema i la música, de caminar i de la cuina…

 

 

 

 

 

 

 

 

 

1. Ara ja podem parlar clar, ja no som marginals; la independència és més que possible, és probable. No hem d'afluixar ni en la nostra tasca diària a favor del somni ni tampoc hem d'abaixar les expectatives. Ho volem tot, volem ser un estat; però no un estat qualsevol, volem ser el millor estat d'Europa, un estat democràtic amb tot el que això significa o hauria de significar. Hem de ser l'ànima d'Europa.

2. Hem de primfilar el nostre vot en les properes eleccions. De qui ens representi al parlament en depèn l'acompliment del nostre anhel. Siguem astuts, fem pressió; els nostres polítics han de sentir el nostre alè al clatell per no adormir-se.

3. Siguem generosos amb el nostre fer i desfer de cada dia. Sapiguem treballar fent la feina ben feta. Sigui la feina que sigui la podem fer amb desídia o amb aquella dosi de voluntat que canvia l'entorn més proper i el fa més habitable. Hi ha moltes persones al nostre voltant que no poden treballar, elles es mereixen que fem la nostra feina bé.

4. I procurem desfer els malentesos abans que el nus s'hagi embolicat tant que no trobem el cap. Moltes baralles d'aquestes que es fan eternes tenen un punt d'inici ínfim.

5. Regalem temps a qui més estimem, temps del bo; d'aquell sense presses, d'aquell que hi ha torns per escoltar i per parlar. Perdem el temps amb les persones més properes, no les oblidem en la nostra pressa.

6. Regalem-nos temps a nosaltres mateixos. Que quan siguis a casa puguis desconnectar de la TV però també i més important, desconnectem de la rentadora, la planxa, la cuina, els armaris...

7. I dormir, hem de saber dormir. Diuen que allarguen la vida tres coses: dormir, fer exercici moderat cada dia i tenir il·lusió. Dormir més, això és el que em fa falta!

8. Trepitjar més la terra, estimar el bosc a la tardor, els prats a la primavera, el mar a l'estiu i els rius a l'hivern. És la nostra font de vida i no l'hem de malmetre.

9. Guaitar més el cel, contemplar postes de sol bigarrades i lluminoses, dialogar amb la lluna resplendent, comptar estrelles i anomenar-les pel seu nom. Sentir més sovint que només som pols d'estels.

10. I per acabar, permeteu-me la llicència. El 10 és per en Messi i per tot el Barça. Per l'equip que han creat en Laporta i en Guardiola. Gaudim tots d'aquest present, un present que ara és, més que mai, un regal.

 

Que tingueu tots, amics i amigues blocaires de Can Vilaweb i també tothom qui passa per aquí, un any 10!

 

(foto: A Montserrat començant aquest any 10)

 

"Ens passem la vida mirant de fer-los volar. Correm amb ells fins quedar-nos sense alè. Cauen a terra. Es donen cops amb les teulades.

Nosaltres els sargim, els consolem, els ajustem i els ensenyem. Observem com el vent els bressa, i els assegurem que un dia podran volar.

I, finalment, volen. Necessiten més fil i nosaltres en deixem anar més i més.

I sabem que molt aviat la bella criatura es despendrà de la corda de salvament que la lliga

i s'enlairarà cel amunt, com s'espera que faci, lliure i sola.

Només aleshores ens adonarem que hem fet bé la feina."

'Com els estels' Erma Bombeck

 

Creix el Barça i amb ell creix Catalunya.

Des de sempre el Barça és 'més que un club' però ahir es va fer evident i permanent i ja mai més ningú d'aquests que volen minimitzar-nos ho podrà fer.

Perquè des d'ahir tenim la raó incontestable de les xifres que ens avalen com el millor equip del món.

Certament som l'equip 'Per 6 tim'.

El plor de Guardiola connecta amb el sentiment del nostre poble i el convida a 'persistir'.


El Barça ens ensenya el camí, hem de treballar fort, hem de fer pinya, hem d'imaginar, hem de somiar però tocar de peus a terra, hem de tenir orgull però sense menysprear el rival, hem de ser optimistes i positius, hem de tenir la humilitat justa per no ser falsa i hem de lluitar sense treva per dur el nostre país a l'espai de llibertat que tots ens mereixem.

Gràcies Barça per ser la nostra imatge al món!
Gràcies Laporta per la teva 'persistència' i valentia; per aguantar quan tothom defallia i per mantenir viu el sentiment de la Catalunya més integradora.
Gràcies Pep per ser com ets.

Estic emocionada, fa molts dies que hem anat sumant esforços, des del 6 d'octubre que treballem sense parar.
Les voluntàries i els voluntaris d'Osona Decideix hem fet una feinada extraordinària.
I alhora ens ho hem passat tan bé! Ens hem conegut i hem sabut fer feina de la bona sense recels ni romanços, amb optimisme i rigor.

Ens ho va dir l'Alfons L. Tena el primer dia, la primera condició per fer la feinada que ens cau al damunt és l'alegria.
Així ho hem fet, hem fet pinya i hem fet xarxa i hem escampat la taca d'oli de la revolució que diu en Sebastià.
Avui en recollirem els fruits i estic segura que seran sucosos!

Avui 13 D, acaba una etapa i en comença una de nova.
Deia en Vicent Partal que aquest Referèndum ens situa en una altra lliga, m'ho crec del tot. També deia que hem d'aplicar la filosofia Guardiola: nosaltres fem bé la nostra feina, sense excuses i els altres que facin el que vulguin, no és problema nostre.
Però ara juguem la Champions eh! Això és el que compta!

Europa ens mira i nosaltres ens falta menys per ser un estat lliure dins la UE.

Avui és un gran dia.

Em costa anar a dormir, penso en les persones estimades que sentien Catalunya al cor i també penso en totes aquelles que han lluitat des del seu àmbit perquè avui fem aquest gest noble i senzill de posar una papereta a dins una urna perquè es produeixi el miracle de la llibertat.

Per una Catalunya Lliure i Sobirana aneu a votar.

Gràcies!

Sóc de Tavertet, ara visc a Vic.

Som de "comarques" i es veu que per TV3 no mereixem ser tinguts en compte.

Llàstima perquè fem coses importants.

Ara, en aquest precís moment, totes les persones de tots els pobles i ciutats d'Osona empenyem el país cap a la independència.
Hem continuat la gesta d'Arenys i hem desencadenat un procés imparable.

Perquè la força de la democràcia quan l'usa la gent que sap formar col·lectius generosos es torna grandesa i pot amb tot.

Com hem fet en altre àmbits, per exemple el juliol passat un noi de 21 anys va engrandir l'espai musical:

El divendres 31 de juliol en Joel debutava al Palau de solista tocant el concert de Txaikovski.
Els dies anteriors havia tocat a Vic, Igualada i Godella.
Resultat: ressò zero a TV3 i també als diaris de fora la comarca.

Si us plau, tinguin una mica de curiositat i de categoria professional i mirin fora del radi de Barcelona, s'adonaran que hi ha un món apassionant i una realitat esperançadora.

Però necessitem la finestra de TV3 per tenir un país a l'abast i amb oportunitats per a tothom.

Gràcies!
*Carme Vilaró Rovira

L'escola és una institució que construeix ponts entre la família i la societat i hi estableix un diàleg.

Ara mateix, en aquest precís moment històric, recau sobre nosaltres la decisió de mantenir viu aquest diàleg o no.

Volem que els alumnes tinguin opinió, i que sigui una opinió recolzada per arguments.


Arguments per anar a votar el 13 D:

• integració social
• benestar de la societat
• confiança en nosaltres mateixos
• responsabilitat
• autonomia
• dignitat
• patriotisme
• ...

Aquesta és la prioritat d'aquest moment i desitgem comptar amb tots vosaltres.

El meu país petit aquests dies s'eixampla.

Extraordinari 'el davantal' d'en Basté del dia 30 d'octubre: escolteu-lo

Com també és extraordinari tot el que la Judit viu aquests dies a Caracas. És emocionant compartir aquesta realitat, aquesta vivència, aquest 'sistema' de Venezuela on els nens i nenes, nois i noies, reneixen quan se'ls posa un instrument musical a les mans. La música esdevé més que mai plena de sentit.

I també pot ser extraordinari el dia 13 de desembre, falta menys d'un mes perquè els homes i les dones d'Osona majors de 16 anys exerceixin el seu dret de vot en el Referèndum sobre la independència de Catalunya.

Per primera vegada en la història, tenim l'oportunitat i el dret de votar si volem que Catalunya sigui independent i els catalans i les catalanes tinguem un estat propi, o si volem que Catalunya no sigui independent i els catalans i les catalanes formem part de l'Estat espanyol.

Nostra és l'elecció, perquè tots som Catalunya, i en democràcia és el poble qui decideix.

www.osonadecideix.cat

Recorda que des de sempre ha sigut com és ara i es reconeix en el tarannà dels seus pares.

El pare sempre ple d'energia, sempre insaciable, agosarat, valent i un xic idealista malgrat el fort arrelament a la terra que va conrear tant de temps.

La mare pacient, bondadosa i noble, una dona també valenta de la manera que saben ser valentes les dones, a peu dret i amb la mirada sempre més lluny i més endins. Amb aquell estimar que a voltes semblava auster però que era molt sòlid.

Pensa que ha tingut sort malgrat els moments costeruts.
Com quan a voltes la decepció se li fa present o com quan voldria veure i abraçar als qui més estima i són lluny.

Fa tres dies que és a casa amb grip i li agradaria saber si és la grip A. Somriu pensant que ja li estaria bé, ella que va proposar a la Teresa Forcades que li mirés si era convenient vacunar-se o no i mira quin batibull s'ha muntat!

Respira fondo i guaita el termòmetre, marca 36°, visca! Si avui al vespre no torna a pujar a 38° pensarà que l'homeopatia realment fa miracles.

Desitja recuperar-se molt aviat sobretot perquè aquests dies a la seva comarca hi ha el futur de Catalunya en joc i ella hi està molt implicada.

Torna a somriure recordant aquella tira on la Mafalda està enfebrada i al llit i quan per fi surt de casa contenta i feliç veu que tots els altres s'han posat malalts.

Li ha anat bé escriure, tenia un tap i els arbres no li deixaven veure el bosc.

De sobte s'adona que li entra un sentiment de tendresa i alegria.

Ostres, si és demà que ve en Joel!

Dijous al matí, socials a 6è.
La Marta veu el seu excel·lent a la prova que els he fet, està contenta i em diu "ho he fet per la iaia".

Li demano per ella i em diu que l'estan operant perquè ahir va caure.

S'acaba la classe i tot baixant l'escala rumio quanta bonesa hi ha en els nens i les nenes.

L'amor sempre torna, oi?

'perdre el temps' és molt sa!

record:
els dies que s'escurcen, els caçadors del senglar, les primeres pinenques, l'olor del bosc de Puiglagulla i el dolor encara viu per la vostra absència.

Judit i Joel:
des de Londres i des de Freiburg ens feu arribar aquest constant corrent d'il·lusió pels nous projectes apassionants i encomaneu tanta alegria!

escola:
el dia a dia que porta sempre amagat aquell punt de poesia dels nens i nenes que tot ho esperen i que no deixen mai de sorprendre'm amb la seves respostes autèntiques i plenes de significat.

pàtria:
a punt per fer un pas de gegant. Molt treball i molta dedicació perquè, amb el referèndum del dia de Santa Llúcia, Vic i Osona siguin la fita de la independència de Catalunya.

Barça:
ens regala moments per delectar-nos compartint vesprades històriques. Val la pena no ser burros i viure aquest Barça amb tota la consciència del present.

feliç tardor :)
*Carme

Acabo de tornar de l'assemblea constituent de 'Vic decideix'.

Estic contenta, crec que ho aconseguirem.

Tenim força, tenim il·lusió, tenim esperit i volem treballar per dur la pàtria cap a la victòria.

Aquesta és la nostra fita i ho aconseguirem essent 'astuts com serps i càndids com coloms'

Explicitar quin tipus de centre educatiu volem, els aspectes que volem que el singularitzin, els trets més rellevants que l’han de constituir per tal que tots ens hi sentim còmodes (oblidem-nos, per uns moments, d’allò que toca fer, de la documentació institucional de caire prescriptiu i de les directrius marcades per l’Administració) i per tal que tots assegurem l’acompliment de la seva principal funció. Fem un braimstorming. Aboquem tot allò que considerem nuclear, essencial, de la institució educativa. Dir què és el que no ens agrada, pensar què podem fer per canviar-ho.

És absolutament indispensable marcar unes normes socialment compartides per tot el claustre sobre quines són les maneres de fer que ha de transmetre una acció educativa.

Crec que cal també una certa reflexió de caire filosòfic abans de decidir què fer amb els “mals alumnes” (els que tenen dificultats per aprendre, els desmotivats, els que manifesten problemes de comportament). Quin concepte de persona tenim cadascun de nosaltres? Quin concepte d’aprenentatge? Quin concepte d’ensenyament? Com es reflecteix aquest concepte a les aules en el tracte personal amb els alumnes?

Establim una relació amb el nostres alumnes segons un concepte de persona en els termes proposats per la Psicologia Humanista? Apliquem aquest concepte a la nostra tasca educativa?

No podem defugir aquestes qüestions, és previ i necessari un cert debat intel·lectual  abans de parlar d’estratègies docents que afavoreixin els aprenentatges. Perquè, en definitiva, les nostres creences són les que regulen les nostres accions.

En paraules de Carl Rogers:
"L’individu posseeix en si mateix recursos potencials per la seva pròpia comprensió, per canviar el seu autoconcepte, les seves  actituds, i per dirigir la seva conducta, i aquests recursos poden ser alliberats amb un determinat clima d’actituds psicològiques que ho facilitin”

Ho creiem també nosaltres? Aquesta creença és la que orienta les nostres intervencions pedagògiques?

La Teresa Forcades ens mostra la seva saviesa i honestedat i ens dóna els arguments irrevocables per saber-ho tot de la grip A.
Moltes gràcies Teresa i comunitat de Sant Benet per ser tan valentes i compromeses amb la veritat.
Pareu atenció i us adonareu que: hi ha un laboratori que va enviar una vacuna contaminada! I també que, el maig del 2009 l'OMS va canviar la definició de pandèmia!!

El 17 de maig de 1705 tingué lloc una reunió a la capella de Sant Sebastià, prop de Vic.
Un grup de prohoms vigatans encetà la revolta contra el borbó Felip V d´Espanya.

300 anys després d’aquella fita i 300 anys després de la derrota a la Batalla d´Almansa,
els vigatans del 2009 fem una crida perquè surtin de cada vila i ciutat dels Països Catalans columnes de vigatans i maulets per a unir-se a aquesta Marxa, que té lloc des de fa 6 anys a Vic -Osona-, la nit del 10 de setembre.

La Marxa dels Vigatans vol ser un acte de compromís amb la nostra història, cultura i país. Una marxa que enllaça el passat amb el present, i que s’obre al futur.
Tot un poble que marxa cap a la llibertat.

______________________

Marxa: Moviment amb què una tropa, un seguici o conjunt de gent desfila en un cert ordre.

Vigatans: Per oposició a botifler, nom donat al Principat de Catalunya als partidaris de l´arxiduc Carles III d´Àustria durant la Guerra de Successió, per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic. Al País Valencià reberen el nom de maulets.

El que em costa més és no poder-te explicar les bones notícies.

Sembla estrany, però per temps que passi, no puc deixar de tenir el desig de compartir amb vos aquelles petites coses que em fan feliç.

Ara mateix m'acaba de passar, hem rebut una carta de la Guildhall i a l'acte he sentit la necessitat de comunicar-vos-ho.

També em va passar dimecres al Museu Episcopal sentint el quartet de Mendelssohn.

La bellesa de la música i la interpretació em visualitzava la vostra imatge de saviesa senzilla i d'amor incondicional.

Us veia amb els ulls brillants i sentia les vostres paraules carregades d'emoció dient a qui tinguéssiu al costat: aquella és la meva néta.

I ahir, quan sentia el gran Guardiola, ja us veia alabant-lo i dient que aquest si que és bon noi. Segur que hauríem fet una bona sobretaula descrivint els detalls d'aquest Barça que il·lusiona.

I el dia 31 seuríeu a la primera fila del Palau de la Música i quan en Joel de solista toqués les primeres notes del Txaikovski em miraríeu amb una llàgrima que us cauria avall de la galta mentre us trauríeu el mocador de la butxaca i em faríeu que sí amb el cap.

I quan acabés us sentiria dir a qui tinguéssiu a l'altre costat: aquest és el meu nét
...