a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

25 anys d’escola!

Sense categoria

Aquest any la nostra escola fa 25 anys i estem contents de celebrar-ho.
Aquesta mena de "power point" va servir de fil conductor per la festa de Nadal al teatre. Són imatges viscudes que fan goig de recordar. Hi ha una imatge (la que hi som tots) que es repeteix perquè és la que deixàvem quan els diferents grups actuaven. Si cliqueu el triangle de play aniran passant les imatges al ritme de la música del violí de la Judit (El sonetí de la rosada de Toldrà)
També hem fet un bloc i ens agradaria molt que tots els que en un moment o altre heu estat a la nostra escola hi escrivíssiu la vostra experiència. I si no hi heu estat també hi podeu escriure eh!
Gràcies 🙂
*Carme

salut!

Sense categoria

avui m’ha tocat a mi, he anat a fer-me l’exàmen de salut practicat a petició del departament d’educació
estic força bé, només em falta ferro, tinc anèmia ferropenica.
Ben mirat, amb una tercera part de la ferritina en dipòsit, déu n’hi do del rendiment que en trec!
a veure si aconsegueixo arribar ni que sigui al nivell mínim, llavors tot anirà com una seda.
Va, em vaig a prendre un sobre de "profer"
fina aviat! 🙂

foto de capvespre a Vilalleons

any nou, vida nova!

Sense categoria


s’han

acabat

les festes


i ara tornem

a la quotidianitat

però amb les llumetes

enceses


I compartim amb els companys de feina els petits i grans propòsits pel
nou any, i compartim amb els amics i amigues els propòsits més íntims i
secrets.

Això dels propòsits i desitjos és molt curiós; un d’aquests dies a Roma, vaig anar a la basílica de Sant Pau Extramurs, allà hi ha el sarcòfag de Sant Pau. Al davant d’aquest sepulcre que està a sota l’altar major, hi ha una
mena d’urna on s’hi poden dipositar uns sobres que continguin peticions
pel Sant

Jo vaig demanar llibertat i sobirania per Catalunya, ja veus, passo quatre dies lluny de la pàtria i ja m’enyoro!

Vaig escriure aquest post fa vuit dies i el publicaré encara que ha
quedat una mica antic, amb una setmana més l’any ja no sembla nou.

Ara ja estem tots força més atabalats, sobretot a l’escola. Aquest joc cruel del PP utilitzant la llengua i els nens i nenes com a instruments per captar vots em repugna.

Tal com diu avui a l’avui la Isabel-Clara Simó Estan en contra nostre!