a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

bellesa

No sé si heu percebut alguna vegada aquesta bellesa que emana directament de dins d’una persona i es manifesta i es fa evident en totes les parts del cos.

Aquest caminar confiat, aquesta mirada serena, aquest gest pausat, aquest somriure clar, aquesta bonesa joiosa…

De vegades passa que, pel que sigui, les persones deixen de preocupar-se per foteses, descobreixen l’essencial i queden enganxades en aquesta certesa que desprèn llum.

estrenem casa!

Diu un dels lemes de l’Assemblea que ‘estem preparats’. Crec que Vilaweb ho està abastament.

Ha fet endreça dels blocs allotjats aquí i ha quedat perfecte. Estrenem casa!

És molt sa fer una renovació en tots els àmbits. I ara que les vacances d’estiu ens regalen estones de benanança les hem d’aprofitar per fer el nostre entorn més bell.

Les persones que dediquem tantes hores extres a ‘servir la pàtria’, som activistes de sol a sol i ara ja veiem “V” a tot arreu!

És que ens hi juguem tant… que gairebé ens ho juguem tot.

Perquè ara és l’hora i tot depèn de tu

SOM-HI! Inscriu-te a la “V”!

més Vilaweb!

Per fer-me lloc en aquest espai fantàstic,

Gràcies Vicent Partal! Gràcies Vilaweb!

-I ací teniu un vídeo de Roger Cassany que crec que reflecteix de la millor de les maneres possibles el significat dels blocs per a tots nosaltres.

 

emocions

Sense categoria
L’amor és l’únic pont entre el món visible i l’invisible que totes les persones coneixen.

No t’escarrassis a explicar emocions.
Viu-ho tot intensament i guarda el que has sentit com un do de Déu.
Si creus que no aconseguiràs aguantar en un món on viure és més important que entendre, llavors renuncia a la màgia.

Tu mai seràs meva; i, per això, et tindré per sempre.

Paulo Coelho, Brida 

tu ets com jo

Sense categoria
Aquest matí feia cua a la granja on vaig sovint a comprar la llet fresca. Darrera meu, una dona amb indumentària del marroc, esperava també pacientment amb una ampolla de llet a la mà, que ens toqués el torn per pagar.

De sobte, un home gran que era a prop de la porta, es fa pas entre nosaltres per abastar mitja dotzena de flams. 
Ja l’he vist a venir. Quan ha tingut els flams s’ha enganxat a mi passant a davant, descaradament, de la dona marroquina.

M’he girat i li he dit que es posés al lloc que li pertocava que era darrera de tot, les tres persones més que s’esperaven han assentit amb el cap. Però ell s’ha contrariat i ha dit que ell havia vist entrar a la senyora i per tant que anava al seu davant, darrera meu.

Li he dit pausadament que el que feia no estava bé i que ell ja sabia que no estava bé.

Mentre em responia que no em posés així, jo ja havia desconnectat i ideat el que faria.

Quan ja em tocava a mi, he mirat a la meva veïna del darrera i li he dit ‘ara li toca a vostè’ amb un somriure. Sentia a la meva esquena l’home racista murmurant ‘quins collons’, però no m’importava.

Ella ha tret el moneder tímidament i ha pagat els 1,37€. Llavors s’ha girat, m’ha agafat el braç i mirant-me als ulls m’ha dit GRÀCIES.