a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

Som i serem artesans del nostre Estat

Sense categoria
[Article publicat al VIGATÀ el 16.05.14]

Quan es faci memòria dels tres anys anteriors a la independència del nostre país hi haurà un protagonisme imponent de l’Assemblea Nacional Catalana.

I dins aquest gran moviment revolucionari hi serem molts, tots arribats de llocs i situacions molt diferents però amb un mateix objectiu comú, aconseguir una Catalunya independent.

Alguns companys de la coordinadora de Vic per la Independència els vaig conèixer treballant pel ‘referèndum’ del 13D a Osona. Em vaig adonar que allò era important quan vaig veure cara a cara les persones que s’acostaven al Temple Romà a dipositar el seu vot. Hi havia joia en aquells rostres, alguns de molt envellits, 92 anys tenia una senyora que amb mà tremolosa va dipositar el seu vot pel ‘sí’.

Avui, quan recollim els vots de la magnífica campanya ‘Signa un vot per la independència’, torno a veure la mateixa espurna als ulls de les persones i aquest cop va de debò!

Ara, l’Assemblea Nacional catalana corre el darrer tram de la seva curta vida. A 177 dies pel 9 de novembre està tot a punt i tot és possible.

M’agrada endevinar com tanta gent anònima, i no tan anònima, treballa ‘d’amagat’ per construir un país millor en tot. És engrescador saber que tots som i serem artesans del nostre nou estat.

Els resultats de les eleccions al secretariat de l’ANC han donat l’impuls d’energia necessari per arribar a la fita desitjada per la majoria de la gent del nostre país. Quina sort que hem tingut de tenir una persona capdavantera amb tanta força, tenacitat, saviesa, valentia i honestedat com la Carme Forcadell. Sempre podrem lluir de tenir una ‘mare’ de la pàtria i això fa molta patxoca!

Sovint penso que anem tan enderiats que no tenim temps d’assaborir el procés que ens mena cap a la independència. Ens hi juguem tant que no ens permetem ni un petit respir.

Fem bé, l’adversari és potent, hostil, bel·ligerant i no sap perdre.

Sóc mestra, de la primera promoció de mestres de l’Escola Universitària de Vic. Nosaltres vam ser els de la immersió lingüística, ens ho vam creure, vam implicar-nos i ens en sentim orgullosos. El ministre Wert no sap amb qui se les heu.

Hi ha dues coses que tinc sempre presents en aquest camí cap a la llibertat.

La primera és la memòria dels que hem deixat pel camí i no hi seran aquell dia lluminós que serem lliures. Sé que molts enyorarem els nostres pares que van ser tan valents de resistir els embats de la dictadura i malgrat tot seguir dempeus amb la certesa que aquella pàtria totalment nua i vexada renaixeria un endemà.

La segona és el convenciment que no estem sols, que si bé nosaltres passarem a davant, la nació és i serà de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Això no s’acaba aquí, la llibertat s’encomana i la resta de Països Catalans seran també allò que vulguin ser.

Avui ha aparegut el Pi de les Tres Branques amb un dels troncs serrat. La resposta a aquest acte infame em sembla extraordinària. Uns castellers, aquesta tarda s’han acostat al pla de Campllong i han alçat un pilar de quatre coronat amb una estelada.