a cop calent

Sóc de Tavertet, ara visc a Vic.

Som de “comarques” i es veu que per TV3 no mereixem ser tinguts en
compte.

Llàstima perquè fem coses importants.

Ara, en aquest precís moment, totes les persones de tots els pobles i
ciutats d’Osona empenyem el país cap a la independència.
Hem continuat
la gesta d’Arenys i hem desencadenat un procés imparable.

Perquè la
força de la democràcia quan l’usa la gent que sap formar col·lectius
generosos es torna grandesa i pot amb tot.

Com hem fet en altre àmbits, per exemple el juliol passat un noi de 21
anys va engrandir l’espai musical:

El divendres 31 de juliol en Joel debutava al Palau
de solista tocant el concert de Txaikovski.
Els dies anteriors havia
tocat a Vic,
Igualada i Godella.
Resultat: ressò zero a TV3 i també als diaris de fora
la comarca.

Si us plau, tinguin una mica de curiositat i de categoria professional
i mirin fora del radi de Barcelona, s’adonaran que hi ha un món
apassionant i una realitat esperançadora.

Però necessitem la finestra de TV3 per tenir un país a l’abast i amb
oportunitats per a tothom.

Gràcies!
*Carme Vilaró Rovira

L’escola és una institució que construeix ponts entre la família i la
societat i hi estableix un diàleg.

Ara mateix, en aquest precís moment històric, recau sobre nosaltres la
decisió de mantenir viu aquest diàleg o no.

Volem que els alumnes tinguin opinió, i que sigui una opinió recolzada
per arguments.

Arguments per anar a votar el 13 D:

• integració social
• benestar de la societat
• confiança en nosaltres mateixos
• responsabilitat
• autonomia
• dignitat
• patriotisme
• …

Aquesta és la prioritat d’aquest moment i desitgem comptar amb tots
vosaltres.

El meu país petit aquests dies s’eixampla.

Extraordinari ‘el davantal’ d’en Basté del dia 30 d’octubre: escolteu-lo

Com també és extraordinari tot el que la Judit viu aquests dies a Caracas. És emocionant compartir aquesta realitat, aquesta vivència, aquest ‘sistema’ de Venezuela on els nens i nenes, nois i noies, reneixen quan se’ls posa un instrument musical a les mans. La música esdevé més que mai plena de sentit.

I també pot ser extraordinari el dia 13 de desembre, falta menys d’un mes perquè els homes i les dones d’Osona majors de 16 anys exerceixin el seu dret de vot en el Referèndum sobre la independència de Catalunya.

Per primera vegada en la història, tenim l’oportunitat i el dret de votar si volem que Catalunya sigui independent i els catalans i les catalanes tinguem un estat propi, o si volem que Catalunya no sigui independent i els catalans i les catalanes formem part de l’Estat espanyol.

Nostra és l’elecció, perquè tots som Catalunya, i en democràcia és el poble qui decideix.

www.osonadecideix.cat

Recorda que des de sempre ha sigut com
és ara i es reconeix en el tarannà dels seus pares.

El pare
sempre ple d’energia, sempre insaciable, agosarat, valent i un xic
idealista malgrat el fort arrelament a la terra que va conrear tant
de temps.

La mare pacient, bondadosa i noble, una dona també valenta
de la manera que saben ser valentes les dones, a peu dret i amb la
mirada sempre més lluny i més endins. Amb aquell estimar que a
voltes semblava auster però que era molt sòlid.

Pensa que ha
tingut sort malgrat els moments costeruts.
Com quan a voltes la
decepció se li fa present o com quan voldria veure i abraçar als
qui més estima i són lluny.

Fa tres dies que és a casa amb
grip i li agradaria saber si és la grip A. Somriu pensant que ja li
estaria bé, ella que va proposar a la Teresa Forcades que li mirés
si era convenient vacunar-se o no i mira quin batibull s’ha muntat!

Respira fondo i guaita el termòmetre, marca 36°, visca! Si avui
al vespre no torna a pujar a 38° pensarà que l’homeopatia realment
fa miracles.

Desitja recuperar-se molt aviat sobretot perquè
aquests dies a la seva comarca hi ha el futur de Catalunya en joc i
ella hi està molt implicada.

Torna a somriure recordant aquella
tira on la Mafalda està enfebrada i al llit i quan per fi surt de
casa contenta i feliç veu que tots els altres s’han posat malalts.

Li ha anat bé escriure, tenia un tap i els arbres no li deixaven
veure el bosc.

De sobte s’adona que li entra un sentiment de
tendresa i alegria.

Ostres, si és demà que ve en Joel!