a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

eduquem

Diuen que educar és, ni més ni menys, que la senzilla relació entre un mestre i un alumne. O que la confiança és la base de l’èxit educatiu.

També diuen que es destrueix abans un àtom que un prejudici.

I de tant en tant, només de tant en tant, es presenta la malfiança i la suspicàcia.

Fa tristesa però no hi ha res a fer. Cal respirar a fons, corregir tan com puguis la causa que ha dut els malentesos i confiar en la bona voluntat de la majoria de la gent capaç de fer servir el bon criteri i el sentit comú.

el meu partit

Sóc de l’Assemblea Nacional Catalana des del primer dia. Era al Palau de Congressos aquell 30 d’abril del 2011 amb la Conferència Nacional per l’Estat Propi. El gener del 2012, vam constituir l’ANC_Vic.

Ha sigut increïble tot el que hem aconseguit, era impensable que arribéssim tan lluny i malgrat tot  encara no n’hi ha prou.

Vam ser una mica ingenus, ens pensàvem que teníem la força de la raó i per tant trobaríem les portes obertes al món. Pensàvem que amb la nostra història i amb la mobilització transversal de la societat catalana faríem moure cel i terra. Pensàvem que ningú dels nostres avantposaria la ideologia als ideals i hem vist que sí.

Però queda partit, el nostre partit! I el jugarem com si en depengués la nostra salvació, perquè en depèn. No hi haurà partit de tornada.

L’Estat Espanyol, la por, el refredament i el trencament de la unitat d’acció encara podrien fer-nos perdre l’oportunitat de ser independents.

Però l’imaginari del futur que ens espera és potent i engrescador. Cal que ens el fem plenament nostre.

El proper 27 de setembre estem tots convocats per defensar Catalunya. Aquest partit el guanyarem si anem tots a la una i sense vacil·lacions. Som-hi!