a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

La ‘setmana blanca’ no és el problema honorable Consellera Rigau.

Sense categoria

Honorable consellera Rigau.
Em sap
greu haver-li de dir que no anem bé.
Ha començat vostè amb
aquests tics que ens descoratgen tant els mestres.
Vostè pretén
ficar-se els pares a la butxaca traient una setmana blanca que ja
tenim organitzada.

No sé si ho sap, però els mestres
planifiquem acuradament el curs i a més ho fem conjuntament amb tota
la comunitat educativa i per tant aquesta setmana ja tenim els nens i
nenes que ho necessiten perfectament atesos.
Com gosa dir que ara
les escoles ‘que no tinguin aquesta setmana organitzada’ podran
deixar de fer-la?

Per què s’ha precipitat donant aquesta notícia
als mitjans i no ha pensat que això a l’Escola li fa més mal que
bé?
Sigui d’un o altre govern, la consellera d’educació hauria
d’evitar ser sensacionalista i no hauria de fer servir l’educació
com una eina per quedar bé i així captar votants.

D’acord en que
aquesta setmana la majoria ens va semblar inútil, però aquest curs ja forma part del nostre pla anual i fer-la ara optativa és crear un
malestar innecessari.

Consellera Rigau, vol fer alguna cosa
realment útil per l’Escola? Treballi sense defallir nit i dia per
aconseguir que el català sigui la llengua vehicular de tots els nens
i les nenes de Catalunya.

Fixi’s què li dic. Que el català
sigui la llengua vehicular.
Fa trenta anys que vam començar la
immersió lingüística i encara hi ha nens i nenes d’algunes zones
del nostre país que no tenen les competències per expressar-se en
català.

I no menystingui la sentencia del TS, no són casos
aïllats. Hi ha la consigna de fer desaparèixer el català i no
pararan fins que ho aconsegueixin.

Sincerament, esperava més de
vostè.
Però tot i així li dono cent dies de gràcia.

A veure si reflexiona i busca
assessorament de persones que estimin la llengua, el país i l’escola
perquè li indiquin quines haurien de ser les prioritats de la
conselleria d”educació’, ai no, que ja torna a ser d”ensenyament’,
oi?

Quanta despesa inútil també ara eh!
Només amb el que
costarà el canvi de nom ja podríem equipar un parell d’aules cada
escola amb taules i cadires noves, que les que tenim ja ballen per
tots costats!

heu vist l’home dels nassos?

Sense categoria


‘Diu
que hi ha un home que té tants nassos com dies hi ha a l’any’

em deia el meu pare cada 31 de desembre i a mi em feia molta gràcia.

De ben petita m’ho creia i l’anava buscant per darrera els arbres
de la plaça de Puiglagulla.

Si podem veure l’Home dels nassos
vol dir que ja s’acaba l’any.

Ha estat un bon any aquest.
Hi
ha hagut entrebancs però els hem anat superant.


Per a mi ha
sigut especial sobretot perquè he estat candidata al Parlament de
Catalunya per Solidaritat Catalana per la Independència (SI).
Un
honor i un compromís per sempre.

Bon any a tothom!

la llengua que hem heretat i que volem transmetre

Sense categoria

Aquells que volen despullar d’identitat i d’honor a Catalunya han sentenciat ara que anul·len la prevalença del català a les escoles del Principat.

Cínicament infamen la nostra llengua, ens imposen l’espanyol com a llengua vehicular a les escoles i ens anihilen la immersió lingüística.

Sóc mestra, de la primera fornada de l’Escola de Mestres de Vic. Tots els d’aquella promoció vam començar a treballar fent immersió lingüística a les escoles d’arreu de Catalunya.

Anàvem amb un esclop i una espardenya. No hi havia ni llibres ni material i cadascun de nosaltres anava confegint el que li feia falta per aplicar a les seves classes.

Érem molt joves però teníem bagatge, érem hereus dels que havien tingut la tenacitat per salvar-nos els mots i recuperar les llibertats i la dignitat arrabassada.

D’això aviat farà 30 anys però que no es pensin que ens n’hem oblidat.
Continuem essent tenaços i valents i ens tornarem a alçar.

Però la responsabilitat de la llengua és de tothom.
No ens deixeu sols.

Teresa Forcades

Sense categoria

Avui he rebut una lliçó magistral de vida.

Hem anat a Sant Benet les 5 amigues que som fidels (no infidels!) als nostres retrobaments més o menys mensuals.

Conversar un parell d’hores amb la Teresa ha estat un goig i un plaer per l’ésser.
Ella és una persona extraordinària. Té una capacitat d’oratòria que et deixa embadalida.

Explica apassionadament el sentit de la vida i de la llibertat i et sedueix amb el seu model inefable d’autenticitat.

Els que no la coneixeu us pensareu que exagero, però si teniu l’oportunitat d’acostar-vos a ella, ni que sigui mitjançant alguns dels vídeos per exemple sobre la Grip A, veureu com la veritat us transforma.

Quan he vist la foto que he fet quan ens acomiadàvem, em fixava amb l’expressió de nena de la Teresa i pensava que tota la gran saviesa que té la manifesta amb una total humilitat i això encara l’engrandeix més.

La Teresa no està sola, les seves germanes, començant per la mare Abadessa són així com ella. Hem estat conversant una estoneta amb la (tieta) Assumpta, amb la Concepció i amb la mare Abadessa i de seguida t’adones del seu bagatge i de la seva infinita bondat.

La Teresa Forcades no para en les seves investigacions i aviat sortirà un llibre que està acabant, ens parlarà de l’excessiva medicalització dels nens amb diagnòstic d’hiperactivitat. Un tema interessantíssim i que ens toca molt de prop.

Em sento afortunada. Avui per la Teresa. No fa gaire que vaig estar passejant i conversant una bona estona amb l’Alfons López Tena. Això és un privilegi i un honor.

Comptar amb persones així fa més pròxima i assequible la plena llibertat.

aquest moment

Sense categoria

 

(…)

El meu esguard
ha quedat pres
del
seu pas lent,
del blanc i el blau,
d’aquest moment
de vent
fluixet,
de verd de pins,
de mar lluent.

(Raimon)

 

 

L’art de viure el moment present és molt subtil, cal saber-se desprendre de tot allò que fa nosa.

S’acosta Nadal i la plaça de Vic resplendeix.

Ara és doncs un bon moment per acostar-se a l’arbre engalanat que hi ha al bell mig i fer íntimament present el món que ens envolta.

Cal assumir la part que tenim de responsabilitat en tot allò que som i en tot allò que volem ser.

Ara, més que mai, tenim un repte de país indefugible. Aviat farà un any que l’Alfons López Tena ens va mostrar el camí de llibertat al que podríem optar si som valents.

El 13D va ser molt més que un referèndum a Osona, va ser l’inici d’un moviment de persones que no defallirem fins el final.

Un altre ‘present’ és el resultat de l’informe PISA. Estic contenta que la competència dels alumnes de Catalunya hagi millorat però encara estem a la part baixa i no podem afluixar.

Els mestres no ho podem fer sols, ens fa falta el compromís de les famílies i de la societat. Allò de ‘la tribu que educa’ ha de ser cert i desgraciadament i massa sovint és el contrari.

Hi ha d’haver un front comú a favor de l’Escola, a favor dels mestres que s’hi deixen la pell i a favor de la comunitat educativa que es compromet a educar integralment els nens i nenes que tenim a les escoles, vinguin d’on vinguin.

S’acosta nadal i el vent fluixet que mou el blau et retorna a l’infant del pessebre i t’apropa encara més a les persones que estimes.

tots els somnis es fan a mà

Sense categoria

Cal ‘saber
que si ens equivoquem, si no arribem a port, hi haurà algú, en
algun lloc, per explicar-nos que a la vida, a vegades, cal fer una
aturada, agafar un tros de pa, entaforar-hi el dit i posar-hi un tros
de xocolata.
És saber que, a prop dels dubtes, hi ha un espai per
aprendre i tenir la certesa
que compartir ens fa més forts, més lliures, més grans.’ (C.Freixas)

Solidaris de Catalunya, ara tenim l’oportunitat de prendre la terra i sembrar-hi la llibertat.
Junts ho farem possible.