a cop calent

el bloc de Carme Vilaró Rovira

el nen robat

Sense categoria

Això era l’any 1953, la mare tenia només 20 anys, era el primer fill i per això en comptes de néixer a casa, van voler anar a tenir-lo a una clínica de Girona.
De bon matí, van marxar de Querós amb el neguit i la il·lusió d’aquell naixement.

Es començava a fer fosc i les monges de l’hospital van fer marxar al pare del costat de la seva esposa, li van dir que podia sortir un parell d’hores perquè “su mujer no tiene cara de parto”.

Ell, amb bona fe, va dir que aprofitaria per anar a saludar uns parents.

Quan va ser fora, es van endur la mare a la sala de parts i allà va néixer un nen. Ella el va sentir plorar però les monges que l’atenien li van dir que havia nascut mort.
No li van ensenyar, tampoc al pare que estava ensorrat.

Se’n van entornar a casa amb la buidor i la tristesa més immensa que us pugueu imaginar.

Van tenir després dues filles que van néixer a casa.

El pare sempre va esquivar de parlar-ne, però la mare… la mare mai no va poder pair el dolor del fill robat.

En parlava poc, però quan ho feia insistia que l’havia sentit plorar i que l’havien enganyat i llavors tenia una mirada de tristesa infinita.
També deia que hi havia una gent d’un estanc que van tenir un nen i ella no hi havia vist cap dona embarassada.

De gran, quan ja era iaia, li vaig fer una promesa.
Li vaig dir mama, ara que tenim temps ens dedicarem a buscar aquest teu primer fill, ja veuràs com el trobarem.
Encara recordo el seu somriure i els seus ulls negats.

Però no vam tenir tant temps com em pensava, al cap de poques setmanes, un diumenge al matí mentre dormia, va tenir un atac de cor i es va morir.
Era el 18 d’abril de 1993. Només tenia 60 anys.

El seu primer fill, el meu germà gran, en tenia quaranta…

La revolució d’Egipte, 15 dies per alliberar un poble.

Sense categoria

Egipte ens ensenya/ com
ens hem d’alliberar/ siguem valents i nobles/ vull un poble sobirà!
#garrotweet

El dia 10 J, algú em deia que aquella riuada de gent era una revolució i que algú ens hauria de menar cap a pla de Palau.
Però el màxim que vam fer va ser escridassar els polítics.

Més tard s’ha vist que cap partit polític, vell o nou, pot liderar aquesta revolució que és del poble i pel poble. Així és que ens hi hem de posar.

Des d’ahir que duc un nus a la gola d’emoció i admiració per aquesta gent valenta que es va posar davant dels canons  exigint la llibertat.

Diu que moltes dones van gosar acostar-se als soldats per demanar-los que s’afegissin als manifestants i ells ho van fer. Quina lliçó de valentia i dignitat!

El poble Egipci ha derrotat Mubàrak, la revolució ronda la mediterrània.

Catalans, alcem-nos. Ara és la nostra oportunitat.

Posem data? A mi el 10A ja em va bé. Com ho teniu? Ens convoquem per #garrotweet?

homeopatia

Sense categoria

Segur que una “sobredosi”
d’homeopatia no fa mal a ningú, ben al contrari que la “sobredosi”
d’antibiòtic que recepten habitualment els metges “de debò”.

Per culpa d’excés antibiòtic una
persona que estimo està a punt de perdre un ronyó. No ho dic jo, ho
diu l’especialista que li ha receptat i es queda tan tranquil.

L’homeopatia et pot curar, no pas per
l’efecte placebo sinó perquè connecta amb la saviesa del propi cos,
tot sencer.

Aquesta gent que es concentra per
demostrar que l’homeopatia no
val res
… no tindrien res millor per fer? Podrien, per exemple,
donar els diners que s’han gastat per fer aquest experiment a les
persones que no tenen res per menjar.

L’ideal per curar-se amb homeopatia és
tenir un bon metge que t’endevini el teu simíl·limum. Però també
es pot usar per curar per exemple la grip.

Si en voleu fer la prova, aneu a la
farmàcia i compreu-vos Oscillococcinum.

Ja m’ho explicareu 🙂

imatge d’Escola

Sense categoria

Comencen
les preinscripcions.
La roda va girant.
L’essència és
manté.

L’Escola té sentit quan hi ha comunicació i respecte
entre mestre i deixeble.

La vida a l’escola pot ésser emocionant
i apassionant, només cal descobrir els petits detalls en els gests
quotidians.

Quin goig ser mestra!