“el dia que siguem
independents,
totes les cobles de Catalunya
han de tocar a l’uníson
la sardana SOMNI
de Manel S. Puigferrer”
Ahir, mentre caminava en una de les columnes de la Marxa dels Vigatans*, em van venir a la memòria aquestes paraules.
Són del meu cunyat Ramon, les va dir un dia mentre discutíem apassionadament sobre el futur de la nostra dissortada Pàtria.
Les trobo molt sàvies i des d’aquí engego aquesta proposta.
Comencem de caminar cap el Somni…
*L’esperit de la Marxa, que va reinventar-se amb el format actual ara fa
sis anys, és rememorar l’esperit d’aquells catalans que, durant la
Guerra de Successió, van esdevenir “vigatans” i van aixecar-se per
lluitar al costat de l’arxiduc Carles d’Àustria, enfrontant-se a
l’exèrcit del borbó Felip V.