incertesa
No sé si us hi heu trobat mai, suposo que sí perquè tot està inventat.
Us heu trobat amb aquella incapacitat per gestionar els esdeveniments? Amb aquella incertesa fugissera?
Últimament ella s’hi troba sovint i està desconcertada.
Va topant per les parets d’un túnel fosc ansiosa de trobar una escletxa que indiqui on hi ha la sortida.
Sempre ha estat una persona coratjosa i no li havia faltat mai la força per avançar.
Sempre ha confiat molt en les persones i ha estat afortunada perquè l’envolta gent de qui es pot refiar plenament.
Potser li falta la càlida presència dels pares des de fa massa temps i
això la condiciona massa. La fa ser un pel menys alegre, li deixa una
malenconia que no pot esborrar.
O bé potser és aquest sentiment de fracàs per no saber reconduir moments passats que es resisteixen a passar pàgina.
Sort que ve de nissaga pagesa, i està arrelada a la terra i sap beneir la llum del sol i el contrast de les estacions.
Sap que perquè creixi una llavor ha de passar un cru hivern i tindrà la valentia de no defallir.
Se’n recorda sovint de la cita de Saint-Exupéry a Terra d’homes “si la
gent que m’estima sabia que jo estava viu, sabia que jo caminaria, i jo
seria un porc si no ho hagués fet”