Interpretava Alain Tourain la revolta cívica dels francesos des de la constatació de la irrellevància amb què l’estat els tracta. Més enllà de la reforma de les pensions, de les emboscades contra la precarietat, els nostres veïns, imbuïts d’una cultura democràtica profunda, muntaven barricades com a signe de desesperació davant el despotisme de la seva
Nota: Article publicat a l’edició de dissabte passat a El Punt. El 1927 el filòsof francés Julien Benda publicà el seu llibre més polèmic, “la trahision des clercs”. La seva tesi consistia a criticar determinats intel•lectuals “engagés” que havien cedit a la temptació del compromís partidari en comptes de mantenir la fidelitat sobre els valors
Aquests darrers dies, a mesura que la vaga general s’aproximava, una pluja de polítics, suposats experts, tertulians indocumentats han esmerçat temps i esforços a enaltir la resignació. Més o menys venien a dir “és la voluntat de nostrosenyor Mercat”. “El mercat és gran, i Sala Martín en seu profeta!”. “La desocupació és voluntat divina, no
Divendres, la meva filla em va explicar que la seva amiga S., amb qui ha compartit classe des de P-5, ja porta mocador al cap. “Als dotze anys s’ha de portar”, era l’argument exhibit per justificar una peça, que reconeix, es treu a la que pot. “És el que diue a la mesquita”, reforça la
La tristesa no té fi. La felicitat, sí… La poesia de Vinicius de Moraes i Antonio Carlos Jobim és bella i rotunda, en una de les cançons d’una bellesa nostàlgica i sincera. Pensava això mentre, pel mòbil, sentia una fabulosa versió en què Vinicius, Touquinho i Maria Creuza havien enregistrat a un antològic concert a
Article publicat a Barret PicatUn recent article de Lucía Etxebarria criticava amb ferocitat les revistes femenines. Explicava que causaven depressió en contrastar la idealitat, harmonia, bellesa i cara de felicitat que desprenien les fotografies i els textos amb les petites misèries i imperfeccions de la immensa majoria de dones que se les miraven. De fet,
La petició (i el finançament dels wahabites de l’Aràbia Saudí) per muntar una mesquita a la zona zero de l’atemptat de l’11 de setembre, es pot considerar com una provocació de molt mal gust, una absoluta manca de sensibilitat per les famílies de les víctimes. I també ha estat un greu error, per part del
Des que l’estiu de 1996 van estrenar la sèrie produïda per David Chase Northern Exposure, m’he declarat un incondicional. Al principi, mirava els capítols que oferia la 2 en hores intempestives i en una incomprensible seriació, més endavant, adquirint, una per una, les diferents temporades que apareixien en DVD. D’aquesta manera, mirar els 110 capítols
Aquests darrers dies he estat llegint la biografia que el mestre Rafael Bruguera acaba de publicar sobre Antoni Puig, “Tonet”, un barber, músic i savi autodidacta de l’Escala, amb un llarga i dilatada trajectòria revolucionària, des de la Setmana Tràgica, el 1909, fins a la seva esllanguida existència a l’exili de Montauban.Hi ha biografies que
De petit, per l’època del blanc i negre i la televisió única, havia passat més d’una tarda mirant-me les “corridas” relatades per Matías Prat, pare. He de confessar que no em desagradava, com tampoc ho feien els diversos combats amb Urtain, Carrasco i altres. Tanmateix, jo, un nen de ciutat que jugava a futbol per
La casualitat va fer que el terrible accident de l’estació de Castelldefels-Platja succeís a pocs metres d’on passava la revetlla de Sant Joan. Després d’un sopar fred amb coca i cava amb una amiga que fa anys que viu allà, i en companyia d’altres amics, els nostres nens ens van arrossegar a la platja per
Nota: Article publicat a Barret Picat Encara que a molts els pugui sorprendre, existeix el tango finlandès. I no parlem d’una afició marginal o passatgera, una imitació exòtica com el country islandès o la música celta de Valladolid, sinó d’un estil assimilat en el cor profund de la melangia escandinava, en el tarannà col·lectiu d’un
Els escàndols sexuals han fet que enguany, la Setmana Santa s’hagi viscut com una mena de calvari per al Vaticà. Les notícies sobre alguns casos d’abús a menors a Irlanda, Alemanya o els Estats Units han incomodat les altes jerarquies de l’església catòlica que viuen amb incomoditat la societat de l’espectacle en què s’ha transformat
Dins de tot, vaig tenir sort. Només vaig estar trenta hores sense llum, calefacció, aigua calenta i incertesa. El temporal de neu no fou especialment dur contra Girona. L’impacte contra les infraestructures fou una altra cosa. I la idea de retorn a temps antics sí fou significatiu. Mentrestant, amb poques espelmes, una ràdio a piles
Nota: Col·laboració a la revista Barret Picat. Ironitza Frank McCourt que els irlandesos excel•leixen en dues activitats: beure i barallar-se. Molts anys abans de llegir aquests comentaris en les memòries del desaparegut professor i autor de Les cendres d’Àngela, vaig comprovar la primera de les virtuts amb l’Stephen, un friendly catòlic de Derry. Tot i