Interpretava Alain Tourain la revolta cívica dels francesos des de la constatació de la irrellevància amb què l’estat els tracta. Més enllà de la reforma de les pensions, de les emboscades contra la precarietat, els nostres veïns, imbuïts d’una cultura democràtica profunda, muntaven barricades com a signe de desesperació davant el despotisme de la seva casta dirigent, davant la certesa que la ciutadania és apartada de qualsevol decisió política.
El 28 de novembre som cridats a les urnes. Una campanya institucional els convida a participar a les urnes. És l’excepció. Se’ns demana veure en qui abdiquem respecte la nostra sobirania individual. Se’ns commina a triar i remenar els individus que decidiran per nosaltres, sense tenir en compte les nostres necessitats.
Els independentistes (i alguns polítics) s’omplen la boca del dret a decidir. A decidir, per exemple, quina forma ens donem com a nació. Em sembla bé, encara que tot plegat és molt deficient. Jo no vull decidir qui serà l’administrador dels llòbrecs interessos empresarials, o si la meva vida serà controlada des de Madrid o Barcelona (tot i que sé perfectament que les decisions es prenen a la seu dels principals bancs internacionals). Jo vull decidir cada dia sobre qualsevol projecte de llei, decisió rellevant, acord internacional, opció econòmica.
La democràcia de partits és un insult a la intel·ligència. És la perpetuïtat de la minoria d’edat ciutadana. Les decisions (i les lleis) cal que siguin decidides entre tots. De fet, la desafecció es fonamenta en el despotisme actual. Un despotisme, per cert, ben poc il·lustrat.
La professionalització de la política és un greu error. Jo veig entre el professorat d’aquest país, entre els bombers i les inferemeres que conec, entre els petits comerciants que freqüento, entre els representants o els empleats de La Caixa amb qui em relaciono, més criteri i qualificació professional, i sobretot, majors dosis morals que entre aquells que s’han acostumat massa a decidir per nosaltres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!