Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Filosofant

Un (altre) any per oblidar

30 de desembre de 2021

Si haguéssim de resumir 2021 en un sintagma nominal, el més lògic seria fer servir “un any perdut”. Un altre. I van dos. O quatre, si ho mirem des de la perspectiva del nostre país. Allò que havia estat una anomalia històrica, una pandèmia, inèdita per a generacions que no n’havien viscuda cap, ara ha

Llegir més

Educació sentimental

21 de desembre de 2021

En la meva tesi doctoral, dedicada al món cultural i intel·lectual del món llibertari del primer terç del segle XX a Catalunya, una de les qüestions que més em va cridar l’atenció va ser l’enunciat “Amor Lliure”. Des de col·laboracions dels lectors, fins a tractats filosòfics, passant per una interessantíssima novel·lística de fulletó, molts anarquistes

Llegir més

Happycràcia

30 d'octubre de 2021

Edgar Cabanas, Eva Illouz, Happycracia. ¿Cómo la ciència y la industria de la felicidad controlan nuestras vides. Paidós, Barcelona, 2019, 224 pp. Sens dubte, una de les obres que tot ciutadà hauria d’haver llegit mai és la distòpia “1984”, de Georges Orwell. En aquesta novel·la sobre el totalitarisme, aquest gran escriptor britànic que va veure

Llegir més

Fa molta mandra

24 d'octubre de 2021

Llegeixo, amb pocs dies de diferència, algunes notícies que, connectades, expressen una veritat oculta. La BBC posava damunt la taula el que ja s’ha batejat com a “la gran renúncia” –The Great Resignation–. A mitjans d’estiu, diverses agències governamentals constataven com, durant el primer semestre, sis milions extra de treballadors nord-americans havien deixat la seva

Llegir més

Quinze anys d’Espai de Dissidència

23 d'agost de 2021

Aquesta setmana, Espai de Dissidència fa quinze anys. Això fa cert vertigen. Si bé no sóc la persona més constant (ni tampoc la més inconstant del món) no pensava que l’experiència durés tant. Com que sóc un boomer fronterer amb la generació X, per als més joves digitals, això dels blogs deu semblar un període

Llegir més

Pandèmies i altres animals de companyia

22 d'agost de 2021

Com a historiador, he de confessar que l’escepticisme se’m va instal·lar des del minut zero d’aquesta mena de catàstrofe global va esclatar davant dels nostres nassos durant el primer confinament. Els historiadors tenim un petit i no massa preat avantatge: sabem que la gestió davant amenaces desconegudes com la que tenim davant nostre sol ser

Llegir més

Totalitarisme New Age

2 d'agost de 2021

Vivim temps de paradoxes. D’una banda, mai s’havia percebut tant d’esforç a imposar un llenguatge i unes pràctiques tan inclusives, o trobem tanta xerrameca sobre democràcia, benestar, i fins i tot de promoció de la felicitat… mentre que, alhora, vivim un evident procés d’involució social, amb homofòbia i masclisme normalitzat, feixistes ocupant l’esfera pública, desigualtats

Llegir més

Retrat difuminat d’un assassí

21 de juny de 2021

La notícia em va arribar ahir, a través del grup de whatsapp dels meus amics d’infantesa. He de dir que quan veig una notificació d’aquest canal fora de l’estiu, moment que dediquem a fer quadrar agendes per sopar plegats, sempre em temo el pitjor: morts d’amics, familiars, separacions o coses així. No m’equivocava. Algú preguntava

Llegir més

Lligues i superlliges

21 d'abril de 2021

Sóc d’aquest estrany col·lectiu a qui va deixar d’interessar el futbol a partir del moment en què les televisions de pagament van transformar-ho tot. Per a mi, a més, va ser traumàtic quan el Barça va tacar la seva samarreta amb el nom d’una monarquia petrollera a la recerca de respectabilitat. En aquest sentit, sóc

Llegir més

Jordi Amat i el Minotaure de Vicens

4 de febrer de 2021

He de confessar que admiro molt a Jordi Amat. Em sembla un bon crític, amb una aguda capacitat d’anàlisi, flexibilitat de pensament i una escriptura excel·lent. Ara bé, com succeeix amb alguns autors que busquen ser accessibles i captar l’atenció, també domina bé l’art de la pirotècnia narrativa que busca enlluernar el lector. No ho

Llegir més

Història i política

19 de gener de 2021

Per consell de l’Agustí Colominas, fa ja algunes setmanes que em vaig subscriure al blog de Heather Cox Richardson, una professora d’història de la Univesitat al Boston College, que des de setembre de 2019 escriu un post diari, Letters from an American  on analitza la complexa i convulsa actualitat nord-americana amb mirada d’historiadora. He de confessar que, de la mateixa manera que em passa

Llegir més

Christa

22 de desembre de 2020

Gener de 1986. Aleshores era un estudiant de Magisteri a l’autònoma a mitges entre la despreocupació i la responsabilitat, com potser ens passava a tots aquells que teníem vint anys, i el futur semblava encara un full en blanc. Hi ha molta literatura barata sobre la joventut, escrita sobretot per gent de la meva edat,

Llegir més

Perverses restriccions

22 de novembre de 2020

En nom de la pandèmia s’han imposat un seguit de restriccions arbitràries i absurdes. I no, no sóc cap negacionista. I sí, evidentment, considero que la situació és perillosa. Tanmateix, la mediocritat, la por, la nihilista sensació de poder, la inexistència de tallafocs, la incapacitat de reacció de la gent, ens ha deixat en una

Llegir més

Eutanàsia econòmica

14 de novembre de 2020

Ja han passat vuit mesos des del confinament radical. I de fet, tot continua igual. La gent pot anar a treballar, pot anar a estudiar, i, per contra, tot allò que val la pena, passejar-se a cara descoberta, fer un cafè, quedar amb els amics, amb la família i caminar despreocupadament, continua vetat, com a

Llegir més

Confinament i saudade

8 de novembre de 2020

En la vida anterior, ja havia mostrat tendència a ser introspectiu com un finlandès. Incòmode en festes multitudinàries, amb certa aversió per esdeveniments socials, havia donat prou mostres que la introversió no venia tant per la timidesa com certa confortable distància amb la realitat. Al cap i a la fi, aquesta sembla una característica pròpia

Llegir més