Com la majoria de la meva generació, vaig ser batejat, vaig fer la comunió, i no sense la curiositat intel·lectual que sempre m’ha caracteritzat, també vaig fer la confirmació o comunió solemne. De petit, la meva àvia i la tieta em portaven a alguna missa de diumenge, i he de dir que, malgrat la meva
Entre els cenacles conspiranoics una expressió s’ha posat de moda: el globalisme. No és un neologisme, es tracta d’un terme que, passades les catàstrofes del segle XX, tenia bona premsa. Estrènyer els llaços dels diversos pobles i cultures a nivell planetari era associat a la idea de progrés i fraternitat. Tanmateix, entre una part substancial
Los Angeles, 3 de març de 1991. Després d’una llarga persecució policial, a més de 180 km per hora dins la ciutat, una patrulla de la coneguda -i temuda- LAPD (Los Angeles Police Departement) aconsegueix aturar un taxista afroamericà, Rodney King, que es resisteix a la seva detenció. Cinc agents (tres blancs i dos llatins)
El mes d’agost de 2006 publicava la meva primera entrada en aquest bloc, que més endavant batejaria com a Espai de Dissidència. Són ja prop de 1.900 entrades, entre articles, reflexions improvisades, capítols, relats breus i coses diverses, que per molta coherència cercada, té cert aire de calaix de sastre, on és possible trobar coses originals
A finals de 1990, els components de Queen, Brian May, John Deacon i Roger Taylor, són ben conscients de la mort imminent del seu vocalista, Freddie Mercury. La SIDA ha fet estralls en el seu cos i pràcticament està sense veu. Una de les millors bandes de la història del rock sembla a punt d’extingir-se.
Un dels neologismes dels darrers temps, popularitzat en les discussions polítiques actuals, és wokisme. El terme no és nou. Prové de woke, literalment “estar a l’aguait”, que es feia servir entre els afroamericans com a toc d’alerta contra les discriminacions racials a l’Amèrica del 1930. El concepte, recuperat entre les bombolles universitàries dels Estats Units, es va
En els darrers anys, i a imatge i semblança d’un procés que ha acabat per desestructurar el sistema universitari nord-americà, entre organitzacions, empreses, facultats, sindicats, administració, sistema educatiu s’han anat instal·lant, sota diverses denominacions, departaments d’igualtat. Als Estats Units van prendre el nom de les sigles DEI (Diversity, Equality, Inclusion), és a dir, unes oficines
Els anys acumulats, la perspectiva, i un cert hàbit de pensament introspectiu farcit amb coneixements humanístics, et permet entendre el concepte evolució i temps històric, aquella expressió que tant em costava comprendre quan, a la facultat de Lletres, parlàvem d’epistemologia. La meva vida d’historiador més o menys professional i a temps parcial, que ja passa
Ciutat de Mèxic, 22 de juny de 1986. Partit de quarts de final del Mundial de futbol, Anglaterra-Argentina. Minut sis de la segona part. Un Diego Armando Maradona en el seu millor estat físic i anímic arrenca a mig camp. Desborda la primera línia defensiva de l’equip anglès. Mira de passar la pilota per fer
Quan tenia dinou anys vaig ser destinat a una feina d’auxiliar administratiu a Tarragona. Això va implicar que m’instal·lés en la urbanització d’un poble petit a la costa. Les circumstàncies no van ser les millors. La situació econòmica era precària, les tensions familiars, grans i vaig haver de deixar els estudis de magisteri a mitges,
Aquesta setmana, el meu bloc Espai de Dissidència fa 18 anys. Són ja prop de 1.900 entrades, una veritable crònica i dietari d’allò que ha succeït durant aquests anys intensos, amb episodis polítics, internacionals, locals i personals. El fenomen dels blocs potser sembla en decadència, reculant respecte a unes xarxes socials cada volta més sintètiques
En arribar el juliol, tendeixo a evocar els estius de la meva infantesa i adolescència. Trencada la rutina de l’escola, l’anarquia de les vacances ha tingut en mi, persona amb certa tendència amb l’ordre , un efecte inspirador i introspectiu. Aleshores, després de mesos de rutina i confinament escolar, se m’obrien els ulls i les
Es pot percebre a peu de carrer. Les corbates han desaparegut. Els codis de vestimenta, és a dir, aquella mena de regles no escrites que indiquen una indumentària per a cada context, semblen haver-se extingit. Potser, perquè en el fons, també els contextos s’han diluït i una gran informalitat global s’ha imposat. De fet, més
Fa alguns dissabtes, vaig tornar al teatre. He de confessar que no en sóc un gran espectador. Hi vaig comptades ocasions. Sóc més de cinema, tenint en compte la meva iniciació cultural de barri obrer. I no és que em desagradi l’univers escènic. Vaig gaudir-ne molt mentre havia interpretat alguna obra a COU, i també
Amb els anys he après que en l’escriptura, com en la vida, val més l’honestedat amb un mateix que la necessitat de caure bé o de resultar simpàtic amb aquells que voldries d’amics. Bé, es tracta d’un aprenentatge poc pràctic, perquè això sol ocasionar més inconvenients que avantatges. Incomodar al poder forma part de les