Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

França

Col·laboracionistes

21 de febrer de 2021

Ara fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre Dora Bruder, de Patrick Modiano. Es tractava d’un encàrrec per publicar una d’aquelles ressenyes minúscules de 1.000 caràcters destinades i comprimides per a la secció de cultura d’una revista en paper, i que obliguen a condensar totes les idees i sensacions presents d’un llibre extraordinari.

Llegir més

Eleccions franceses: les causes contra les conseqüències

28 d'abril de 2017

Els francesos tenen el defecte i la virtut d’intel·lectualitzar-ho tot. Les seves polèmiques, les seves revolucions, els moviments tectònics a l’interior de les seves fronteres posseeixen un to profètic que justifica l’atenció que hi dediquem i l’atracció que ens inspira qualsevol dels seus esdeveniments i debats. En termes més contemporanis, podríem dir que els francesos

Llegir més

La lepenització dels esperits

10 d'octubre de 2016

Tot just el mateix dia que es cometia l’atemptat a Charlie Hebdo es presentava a París la novel·la Submissió, de Michel Houellebecq. L’obra, de política-ficció, plantejava la islamització progressiva de França, simbolitzada pel triomf electoral a les presidencials d’un candidat musulmà, encara que també a partir de la compra de voluntats amb diners del Golf, fervor

Llegir més

Les transformacions en el paper social de l’escola

13 d'abril de 2016

Els sistemes educatius com a eina institucional de disciplina social Els sistemes públics d’ensenyament són una creació dels estats moderns. Per això solen actuar com a un instrument al seu servei i tendeixen a reflectir les contradiccions i tensions internes en el sí de les societats organitzades. Convé recordar a més, que els estats actuals

Llegir més

Califats de suburbis

22 de març de 2016

Fa algunes setmanes vaig participar en una reunió transfronterera de sindicats alternatius. No érem pas massa gent i proveníem principalment d’Euskal Herria, Espanya, Catalunya i França. Una de les grates sorpreses era una noia d’un sindicat, potser de correus, d’origen magribí. El món sindical, ja se sap, a banda de poc glamourós és massa masculinitzat,

Llegir més

Espanya, capital Ankara

11 de març de 2016

Germà Bel, per fer entendre la idea de poder de les elits espanyoles, va fer servir la comparació amb la cosmovisió centralista de l’estat francès. Es tracta de l’obra “Espanya, capital París”, en què alerta del malbaratament econòmic de l’alta velocitat amb l’objectiu polític d’establir una estructura jeràrquica en què Madrid tractava d’esdevenir el centre

Llegir més

La Unió Europea, en fallida moral

27 de febrer de 2016

A vegades, estar suficientment informat de les coses que passen a fora no té la força de quan t’ho expliquen directament. Dissabte passat vaig anar a Toulouse a una d’aquestes trobades sindicals transfrontereres en què persones a banda i banda dels Pirineus, tot parafrassejant Tolstoi, viuen la infelicitat cadascú a la seva manera. Tot i

Llegir més

Submissió

8 de gener de 2016

Aquests dies de Nadal he aprofitat per llegir-me un dels llibres més polèmics publicats a França, “Submissió”, del fractirador Michel Houellebecq. I he de dir que ha estat un dels llibres més impressionants que m’he trobat en els darrers anys. Submissió és una novel·la de política ficció situada el 2022, en una França dividida entre

Llegir més

Els professors francesos, amenaçats per Estat Islàmic

11 de desembre de 2015

No se n’ha parlat gaire aquests dies, tanmateix el col·lectiu docent, està amenaçat. No parlo d’especulacions filosòfiques, sinó d’amenaces reals i tangibles, a càrrec d’Estat Islàmic, que com ja hem vist, ni estan per bromes, ni tenen massa sentit de l’humor. En un comunicat oficial, l’ISIS amenaçava de mort el professorat francès a causa de

Llegir més

La fi d’Europa

26 de desembre de 2014

Malgrat que es commemora el centenari de la Primera Guerra Mundial, l’efemèride no ha suscitat massa debat públic sobre els motius que portaren Europa a la seva temptativa de suïcidi. I tanmateix, el 1914 manté inquietants paral·lelismes amb la situació actual. Llavors, el continent estava compost majoritàriament per estats que es disputaven l’hegemonia regional i

Llegir més

Manuel Valls, perfum de Vichy

11 d'octubre de 2014

França és un país peculiar. Com tota gran nació, els nostres veïns viuen en l’ambigüitat. Històricament, la seva supervivència és el fruit dels equilibris entre vectors socials polítics i culturals que apunten en direccions divergents. I tanmateix, quan hom visita el país, hom pot respirar l’atmosfera plàcida i la tensió tel·lúrica que acaben reflectint les

Llegir més