El títol d’aquest article no és meu. Es tracta d’una obra de teatre documental escrita per Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, estrenada clandestinament el 1970 als Amics de les Arts de Terrassa, publicada el 1971, reposada a la Sala Villarroel el 1976 i per a la qual es va fer una adaptació televisiva pel
Nota: Ressenya publicada a l’edició digital de La Directa Enguany que es commemora el centenari de la vaga general de 1919, més coneguda com La vaga de la Canadenca, faríem bé d’evitar els mites i posar en context un dels esdeveniments més definitoris del conflictiu segle XX català. I això és precisament el que fa el
Comparteixo amb els meus lectors el capítol “La vaga de la Canadenca i els inicis del pistolerisme” (de la qual se celebra el centenari) del llibre Episodis del Moviment Obrer als Països Catalans, Vol I, Edicions de 1979, Barcelona, 2017, pp. 151-178. El Congrés Confederal de Sants de 1918 representà un gran èxit polític i organitzatiu
Divendres, 9 de març de 1923 Salvador Seguí coneix perfectament que està amenaçat. Dies abans, tenia prevista una trobada amb Francesc Macià. Un dels seus estrets col·laboradors adverteix tant el sindicalista com el republicà que uns desconeguts els advertien que millor no se celebrés la reunió, perquè Seguí estava en el punt de mira del
Aquests darrers dies he estat llegint el llibre d’un bon amic, el poeta i historiador Ferran Aisa. En Ferran acaba de publicar un volum de més de set-centes planes on explicava un fet no massa conegut de la nostra història: la col·lectivització de la ràdio durant la Revolució de 1936. Una vegada és esclafat el
En les darreres dècades, cada primer de maig apareix narrat pels mitjans de comunicació amb uns ingredients comuns. Com que en els dies festius no hi ha activitat política, els periodistes habituals solen tenir festa i deixen les notícies precuinades als més novells o als que normalment apareixen els caps de setmana. A partir d’aquí,
Chris Ealham, Vivir la anarquia, vivir la utopia. José Peirats y la historia del anarcosindicalismo español. Alianza, Madrid, 2016, 338 pp. Una de les figures més transcendents del moviment llibertari és Josep Peirats Valls (Vall d’Uixó, 1908 – Borriana, 1989), i encara que de les més conegudes, no prou divulgada o entesa. Potser aquesta no
Anarquisme i independentisme són dos corrents històrics tradicionalment mal interpretats, condicionats per la polèmica i per la confusió que són capaços de generar entre els seus estudiosos. Si afegim la magnitud dels seus detractors, podem advertir que tractar ambdós temes amb un mínim de rigor, i encara més, la seva complexa interrelació, es pot considerar
Sostenia Santayana que els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la. El cert és que els historiadors que s’aventuren a fer pronòstics de futur semblen condemnats a equivocar-se. Això no exclou que el camp de coneixement que representa la història esdevingui una excel·lent eina d’anàlisi. Al cap i a la fi,
Resposta a l’article publicat a Crític “El Color de la Llibertat. Lerrouxisme i catalanisme abans i avui“, per Xavier Domènech Des del punt de vista històric, l’article és molt correcte, amb una encertada visió sobre la relliscosa història del catalanisme, i les grans paradoxes i contradiccions en el que podríem anomenar “el procés de modernització