Política socialista
16 de febrer de 2010
0 comentaris
Amb l’actual política socialista, s’ha aconseguit que els gais surtin de l’armari i els treballadors públics hi entrin.
Amb l’actual política socialista, s’ha aconseguit que els gais surtin de l’armari i els treballadors públics hi entrin.
Esfereïdora, inquietant, corprenedora,… són adjectius que es podrien aplicar a The Road, la pel•lícula dirigida per John Hillcoat i basat en la novel•la de Cormac McCarthy. En un ambient post apocal•líptic, sense que els espectadors en coneguem les causes, els escadussers supervivents tracten de viure entremig d’una desolació absoluta, a la qual ajuda la depriment
Els debats sobre la identitat nacional sovint incorren en els tòpics més imperdonables. Mireu, per exemple a França, on tracten de reinventar una nació brodada al XIX a còpia d’école publique i admistració eficient. O a Espanya, on juguen a veure qui té la bandera més llarga. En el cas català, acostumats a que ens
Avui enceto el meu post número 500. Entenc que ocasions com les marcades per les xifres rodones són les que conviden a reflexionar sobre la pròpia tasca. Hom pot tenir unes determinades intencions a l’hora de plantejar-se mantenir viu un bloc. La realitat, en canvi, és ben bé una altra, i és aquest contacte diari
Difícilment parlo de religió. Tinc la impressió que és impossible aplicar arguments racionals en un àmbit on la creença degenera fàcilment en histèria col·lectiva, comporta automàticament una mala interpretació. I per tant, l’exigència de lapidar tot aquell que tracta de raonar sobre fets i fes que, intrínsecament, resten fora de joc del món de l’anàlisi
Aquest dissabte vaig tenir l’honor de ser convidat per la gent de la revista Barret Picat, editada heroicament a la vila de Linyola a la Jornada del trentè aniversari de la publicació. Ja fa més de set anys que vinc publicant articles (n’he comptabilitzat uns quaranta-dos) en aquesta capçalera que deu ser una de les
Haver estudiat història, certament ofereix una bona perspectiva. Recordo haver llegit alguns textos periodístics, pretesament seriosos i grandiloqüents, de fa menys de segle i mig on els columnistes defensaven la necessitat d’aplicar càstigs corporals als esclaus. “Si no se’ls fueteja, no treballen…”, asseveraven els Cardús de torn. És evident, la institució de l’esclavitud té aquestes
Em compto entre els més de trenta mil espectadors del vídeo de Teresa Forcades, monja benedictina de Montserrat, on des d’una valentia intel·lectual encomiable, expressa els seus dubtes sobre la vacuna de la Grip A i exposa les seves opinions sobre aquesta malaltia.Més enllà del testimoni, encertat o no (tot i que personalment, em sembla
He vist tots els films d’Alejandro Amenábar, i en tots ells he quedat profundament impressionat. És més, encara preservo algunes sensacions suscitades pel visionat d’algunes escenes, o reflexions propiciades per determinades qüestions morals que el director xileno-espanyol sempre ens exposa. Àgora no n’és cap excepció. Conjuntament amb la seva tensió narrativa, bastida des d’un maneig
Aquesta setmana passada he estat convidat per l’Associazione Italiana di Studi Catalani a la seva jornada anual “Memoria della Catalogna“, aquest any, a la Universitat de Trieste. A més, els meus contactes triestins, sobretot els historiadors Claudio Venza i Eulàlia Vega, em van demanar que fes una xerrada sobre Ferrer i Guàrdia a la Scuola
Divendres passat em van convidar a Canal Català per parlar sobre l’autoritat, en un moment en què la pressió mediàtica, i un cert sensacionalisme carrega contra la pèrdua del respecte contra els docents. Atès que, des d’un principi volia saltar-me el previsible guió que ens hauria de portar indefectiblement a les coples de Jorge Manrique
Nota: Article publicat al darrer número de Barret Picat Entre els meus coneguts del barri, Josep era el més benestant. Tenia la casa més gran i el seu pare era dentista, no pas com nosaltres, fills d’impressors, metal·lúrgics, empleats de la SEAT o viatjants. No només ho era, sinó que s’esforçava per demostrar-ho. Qualsevol columnista
Article Publicat recentment a Barret Picat Pocs dies després d’haver complert els setze anys vaig haver de fer la meva primera visita a l’INEM. El meu naixement en el sí d’una família, d’allò que abans en deien obrera, implicava aquest ritus iniciàtic. Complerts els requisits d’edat, la «meva obligació» implicava treballar «en el que fos»,
Benvolguts, benvolgudes lectores. Aquesta matinada algú ha estat el meu visitant número 100.000. És un plaer, quan aquest agost farà tres anys que vaig iniciar aquesta bitàcola itermitent, comprovar com la meva veu, més aviat modesta, ha pogut arribar a tanta gent. El meu agraïment, també, a la gent de Vilaweb, el creixement qualitatiu de
Envejo a Pep Guardiola pel seu talent i el compadeixo pel pes que li cau a sobre. Hi ha personatges shakespirians i d’altres d’homèrics. El de Santpedor és del segon grup. El dels mites i herois a mig camí entre els mortals i uns déus humanitzats. L’astúcia d’Ulisses i el valor d’Aquil·les. Indescriprible.Sembla mentida, algú