Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Filosofant

Una jornada particular

24 de febrer de 2009

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE L’adolescència, aquesta malaltia que només guareix el temps (i no sempre), es caracteritza per una inesperada, sobtada revolució de les hormones, acompanyada d’una intensa agitació neuronal. Ni en el propi cas, ni en el de l’entorn més proper poguérem deslliurar-nos de l’epidèmia invisible, que ens infectava

Llegir més

Turista a Barcelona

28 de desembre de 2008

Primer de tot, confesso la meva barcelonitat. Des que a finals del 1898 el meu besavi va tornar de la guerra de Filipines, la meva branca de Diez som barcelonins. Tret d’un breu episodi a Bèlgica i a Tarragona, i una certa bohèmia nòmada de joventut, hi vaig viure fins als vint-i-vuit anys. Vaig passar

Llegir més

Missatge reial

23 de desembre de 2008

Només acceptaré la monarquia el dia que em coronin rei. Ho podria haver dit Max Stirner, Oscar Wilde o George Bernard Shaw. Tanmateix ho sostinc jo. Sobretot després de molts discursos nadalencs Les meves felicitacions nadalenques a la comunitat de Vilaweb. I esperar que els bons desitjos esdevinguin realitats.

Llegir més

In Memoriam

20 de desembre de 2008

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE MicrosoftInternetExplorer4 Si Déu existís, hauríem de pensar seriosament en interposar-hi una demanda civil. La justícia divina no existeix sinó com a abstracció formulada per teòlegs avorrits. Hi ha persones que, d’entrada, entren involuntàriament en el joc de

Llegir més

El meu amic gitano

24 d'octubre de 2008

Nota: Article publicat aquest mes a la revista Barret Picat. Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Cambria Math”; panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4; mso-font-charset:1; mso-generic-font-family:roman; mso-font-format:other; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;} @font-face {font-family:Calibri; panose-1:2 15 5 2 2 2

Llegir més

Cultura plebea

16 d'octubre de 2008

Estudiava tercer de BUP nocturn a Barcelona, quan la professora de grec i veïna del barri i posterior companya d’exposicions ens definí el mot “aristos”. Malgrat que les llengües no són mai simètriques, i que els conceptes de l’antiguitat mai coincideixen amb les concepcions actuals, la idea de “els millors” adobada amb la filosofia provocadora

Llegir més

Benestar

14 d'octubre de 2008

Som rics en les societats civilitzades. Per què hi ha, doncs, aquesta misèria al nostre voltant? Per què aquell treball penós i embrutidor de les masses? Per què aquesta inseguretat del demà (fins i tot per al treballador millor retribuït) enmmig de les riqueses heretades ahir i malgrat els poderosos mitjans de producció que donarien

Llegir més

Mamma Mia!

1 de setembre de 2008

L’adolescència és una època on, contràriament als tòpics, no actuem amb naturalitat ni expressem les pròpies conviccions, gustos o deixem penetrar en els secrets de la pròpia identitat. Potser per això, en el seu moment no vaig admetre la meva admiració pel grup ABBA. En aquesta etapa quedava més bé aparentar altres gustos musicals més

Llegir més

Esclavitud olímpica

26 d'agost de 2008

Nota: Article publicat en el número d’aquest mes de la revista Barret Picat. Normal 0 21 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} h3 {mso-style-next:Normal; margin-top:12.0pt; margin-right:0cm; margin-bottom:3.0pt; margin-left:36.0pt; text-indent:-18.0pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:3; mso-list:l1 level1 lfo1; tab-stops:list 36.0pt; font-size:13.0pt; font-family:Arial;} p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText

Llegir més

Notes de viatge sobre el Québéc

12 d'agost de 2008

Normal 0 21 <!– /* Font Definitions */ @font-face {font-family:”Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} @font-face {font-family:”@Arial Unicode MS”; panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4; mso-font-charset:128; mso-generic-font-family:swiss; mso-font-pitch:variable; mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129023 0;} /*

Llegir més

Passions col·lectives

1 de juliol de 2008

Poques coses es poden afegir al mail obert d’avui d’en Vicent Partal. Jo sóc d’aquests a qui agrada el futbol com a joc de profund sentit operístic, alhora que detesto participar en rituals col·lectius. Tanmateix, la meva admiració per l’esport me la prenc com una passió íntima i personal, derivada del contingut tràgic i teatral,

Llegir més

La nit dels plats trencats

27 de juny de 2008

Normal 0 21 <!– /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:””; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;} h1 {mso-style-next:Normal; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:1; font-size:12.0pt; font-family:”Times New Roman”; mso-font-kerning:0pt; font-weight:normal; font-style:italic;} h3 {mso-style-next:Normal; margin-top:12.0pt; margin-right:0cm; margin-bottom:3.0pt; margin-left:36.0pt; text-indent:-18.0pt; mso-pagination:widow-orphan; page-break-after:avoid; mso-outline-level:3; mso-list:l1 level1 lfo1; tab-stops:list 36.0pt; font-size:13.0pt; font-family:Arial;} p.enunciat, li.enunciat,

Llegir més

Julia

30 d'abril de 2008

Nota: Article Publicat a Barret Picat. Fotografia pròpia L’atzar, i les vicissituds familars, van fer que la Julia nasqués i passés els primers anys de vida a Geòrgia, al Deep South dels Estats Units. Més atzars, i més vicissituds la van fer aterrar a Barcelona, on s’hi va estar fins poc abans de complir els

Llegir més

Agradables experiències valencianes

22 d'abril de 2008

Un dels defectes col·lectius que sovint caracteritza els catalans és la difícil relació amb la realitat. Una concepció bipolar del món que fa tan aviat incórrer en l’eufòria com caure en la depressió, passar de l’injustificat complex de superioritat com la creença en una patològica inferioritat que ens impedeix tirar endavant ambiciosos projectes. Potser és

Llegir més