Article publicat al núm. 47 de la revista Docència, monogràfic sobre laïcitat, juny de 2023 Els inicis medievals A Occident, religió i educació es troben estretament lligades a partir d’un origen comú. Poc després de la caiguda de Roma, durant l’alta edat mitjana els monestirs van ser l’espai on es va refugiar la cultura clàssica,
Enzo Taverso, Revolución. Una historia intelectual. Akal, Madrid, 2022, 614 pp. No crec sorprendre ningú si afirmo que Enzo Traverso és un dels historiadors més influents de l’actualitat, i potser un dels que amb una visió global més podria comparar-se amb la tradició marxista de Hobsbawn o Thompson. Catedràtic de Cornell, autor de diversos
Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Quan feia classe a la universitat, m’agradava fer, de tant en tant, un comentari irònic que ajudés a relaxar el clima de classe: “Jo tinc una cosa que vostès no tenen. No es preocupin, tampoc està molt cotitzada, i fins i tot alguns ho veuen com un defecte imperdonable. Es diu perspectiva històrica”. En el
Aquest mes surt l’edició crítica de les memòries de Joan Garcia Oliver, El Eco de los Pasos en versió extractada, comentada, condensada i traduïda, per primera vegada al català. Ha estat un projecte amb el qual m’hi he estat dedicat intensament des de principis de 2020, fins la revisió final, cap a l’octubre de l’any passat.
Per a la memòria oficial, Salvador Seguí constitueix una excepció entre els noms propis de l’anarquisme. En un país –i una historiografia, la catalana, encara amarada de noucentisme– que s’ha esforçat per esborrar del mapa el moviment popular més important de la seva història i el moviment anarquista més important del món, Seguí resulta un
Per consell de l’Agustí Colominas, fa ja algunes setmanes que em vaig subscriure al blog de Heather Cox Richardson, una professora d’història de la Univesitat al Boston College, que des de setembre de 2019 escriu un post diari, Letters from an American on analitza la complexa i convulsa actualitat nord-americana amb mirada d’historiadora. He de confessar que, de la mateixa manera que em passa
Dionisio Pereira, Escritos africanos. Entre Galicia y el Rif. Una mirada desde la periferia, SPCAM, Melilla, 2019, 224 pp. Dionisio Pereira (A Coruña, 1953) és un economista i historiador gallec que ha publicat nombrosos volums sobre història de Galícia, anarquisme i nacionalisme, i amb qui he col·laborat ocasionalment. De fet, juntament amb altres historiadors de
Nota: article publicat per a la Revista Orto Núm. 192 En estos últimos años estamos asistiendo al desfile en el que emperador va desnudo. A pesar de las evidencias, buena parte de la población española, quizá la mayoría, trata de vendarse los ojos con la rojigualda, mirar hacia otro lado, o buscar la cohesión a
Josep Pimentel, Refugiats. Una història de l’exili de 1939. Pròleg de Dolors Marín. Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny. Badalona, 2019, 120 pp. De vegades oblidem que la història és una eina per dialogar amb nosaltres mateixos com a societat. Els grans traumes històrics com a experiències compartides forgen la nostra identitat, és per això que
En els darrers anys s’ha instal·lat una creença, que per molt ben intencionada que sigui, resulta falsa i és perillosa: la de la Catalunya pacífica. Segons aquesta, la catalana seria una societat sempre pacífica que tractaria de resoldre els seus conflictes mitjançant la lluita no violenta, imbuïts dels mètodes de la lluita contra la segregació
Fernando Barbero Carrasco, Breve y somera Historia del Anarquismo, Queimada Ediciones / Colectivo Burbuja, Madrid, 2018, 248 pp. El ritme de novetats bibliogràfiques sobre anarquisme s’ha anat normalitzant en els darrers anys, amb unes quantes desenes de títols anuals que demostra l’interès creixent sobre aquesta part substancial de la nostra història, així com un grau
Nota: Article que m’han publicat a Diario 16 dilluns passat. El quinto episodio de la tercera temporada de la serie británica Black Mirror, Men Against Fire podría servir como la mejor metáfora a la hora de comprender la manipulación mediática y operación de guerra sucia para administrar el conflicto catalán. Para quien no lo haya
Una de les escenes més interessants de la pel·lícula de Steven Spielberg Amistad (1997) cap al final, és quan després que un tribunal independent acorda la il·legalitat –i la immoralitat- del tràfic d’esclaus, i de requisar el vaixell espanyol que els transportava, els diplomàtics de Madrid tracten de subornar el mateix president dels Estats Units
En el projecte de divulgar l’extensa documentació que Josep Tarradellas va llegar a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del monestir de Poblet, ara Edicions Dau i la Diputació de Barcelona publiquen el tercer volum relacionat amb l’actuació política de qui esdevingué el 125è president de la Generalitat i que la va mantenir viva en els