Va ser a principis d’aquest segle. Aleshores estava elaborant la meva tesi doctoral sobre la història de l’anarquisme de les dècades de 1920 i 1930, i em passava mitja vida a l’arxiu de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, un laberint polsós de diaris, correspondència, llibres, cartells i altres documents en un estret pis del Passeig de Sant
Sóc plenament conscient de la necessitat de refundació de Convergència. Una República Catalana necessita un partit d’ampli espectre en què tant el centre, com espais socialdemòcrates, com àmbits conservadors es trobin còmodes. Ho necessiten tant determinats sectors socials com el conjunt del país. Cal una força cohesionadora del país amb capacitat d’entesa amb una societat
Qualsevol usuari de l’Institut Vicens Vives de Girona, coneix la seva adreça: Isabel la Catòlica, 17. El nom porta cua. La reina de Castella esdevingué un símbol de la unió d’Espanya, utilitzat a bastament pel franquisme i el nacionalisme espanyol, i enaltida per una historiografia que la considerava una figura providencial, d’aquí que hi hagi
En aquest mes frenètic, hem vist moltes coses. Hem vist com la societat catalana s’ha espolsat la por atàvica i heretada dels segles d’una sola tacada. Hem assistit a una altra exhibició històrica de força i, una V que ha mostrat al món que ens autodeterminem amb els peus, a l’espera de fer-ho amb els