Andreu Navarra, Volver a aprender. Cómo afectan a nuestra educación las nuevas pedagogías y la tecnocracia digital, Plataforma Editorial, Barcelona, 2024, 235 pp. Quan es comença a publicar llibres amb una mateixa idea, amb nivell creixent de detall i profunditat, és que un determinat relat es comença a imposar. I això, malgrat els intents del
Jordi Martí Font, Secondina, crònica de la putrefacció, Pol·len Edicions, Sant Cugat del Vallès, 2024, 265 pp. Els historiadors som conscients de com n’és d’útil la literatura per entendre el zeitgeist -l’esperit dels temps-. També, com a font primària, per obtenir dades concretes i valuoses que ens permetin identificar allò que oculta la història oficial.
Douglas Murray, La masa enfurecida. Cómo las políticas de identidad llevaron al mundo a la locura. Península, 2019, 368 pp. Douglas Murray (Londres, 1979) és potser un dels assagistes i intel·lectuals conservadors més interessant en el panorama anglosaxó. Els seus llibres, farcit d’opinions polèmiques i políticament provocadores, acaben teixint el que està constituint l’actual superioritat
Xavier Theros, Tothom ha de morir, La Campana, Barcelona, 2023, 563 pp. Sempre he defensat que la literatura catalana resulta ser una de les més interessants i fecundes del continent. Ara bé, pateix d’un mal incorregible que la col·loca diversos graons per sota on tocaria. La condició sociopolítica del país genera complexos i les estructures
Si hi ha un llibre de memòries que crec imprescindible, aquest seria, sens dubte, el de El món d’ahir de l’escriptor vienès Stephan Zweig. No només per les qualitats literàries d’un dels principals escriptors de la primera meitat del segle XX, ni tan sols per la capacitat de reflectir amb eficàcia i elegància el zeitgeist
Jordi Martí Font, Clavellet, un vampir de L’Alguer, Calumnia Edicions, Ciutat de Mallorca, 2023, 295 pp. Ha estat un veritable plaer llegir la primera incursió en la novel·la del polifacètic Jordi Martí Font, probablement un dels intel·lectuals llibertaris del panorama cultural català. Professor, músic, historiador, editor, periodista, articulista, pensador, i ara també novel·lista, ens ofereix una
Aquest estiu em venia de gust una bona biografia literària. I he tingut l’oportunitat de llegir la que ha publicat Miquel Martín i Serra, amb el suport de Montserrat Verdaguer sobre Tom Sharpe, probablement un dels autors més polèmics i difícils de la literatura britànica de les darreres dècades del segle XX. Sharpe, a més,
Enzo Traverso, Melancolía de iquierdas. Después de las utopías, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2019, 416 pp. Aquests darrers mesos estic descobrint Enzo Traverso. No puc dir que no fos desconegut, perquè ja havia llegit alguns textos acadèmics, articles i entrevistes. Tanmateix, sospito que només els llibres complets, quan l’autor s’enfronta a la necessitat de donar
Julian Barnes, Elisabeth Finch. Angle Editorial, Barcelona, 2023, 240 pp. (Trad. Alexandre Gumbau La darrera novel·la de Julian Barnes és molt del seu estil: reconstrucció del passat amb elements fragmentaris, voluntat de calidoscopi incomplet i exercici de com la subjectivitat esdevé una lent enganyosa. Tot plegat, una sensació de confusió general, atiat per protagonistes-narrador en
Enzo Taverso, Revolución. Una historia intelectual. Akal, Madrid, 2022, 614 pp. No crec sorprendre ningú si afirmo que Enzo Traverso és un dels historiadors més influents de l’actualitat, i potser un dels que amb una visió global més podria comparar-se amb la tradició marxista de Hobsbawn o Thompson. Catedràtic de Cornell, autor de diversos
Josep Maria Poblet, De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius, Edició i introducció a cura de Jaume Ferrer Puig, Adesiara, Barcelona, 2022, 306 pp. Aquells qui, a la dècada de 1980, ens vam iniciar en la cultura catalana, partíem d’un seguit de hàndicaps que ingènuament pensàvem que el temps ens faria superar. Un d’aquests consistia
Sebastià Alzamora, Ràbia, Proa, Barcelona, 2022, 200 pp. La lectura de les primeres planes de Ràbia, darrera novel·la de Sebastià Alzamora, inspira una sensació de devastació absoluta. La llum abrusadora de l’estiu dibuixa un paisatge després d’una batalla sisífica i sense esperança. Fa pensar també en La terra gastada (The Waste Land), aquest llarg i
Douglas Murray, La guerra contra occidente, Península, Barcelona, 2022, 408 pp. En els darrers anys he arribat una polèmica conclusió: la nova dreta, estudia filosofia; la nova esquerra, estudia religió. És com si s’haguéssin invertit els papers tradicionals. Sense un marxisme viable, amb el motor de la lluita de classes desmantellat. Amb un anarquisme concentrat
Joan-Daniel Bezsonoff, El diable es va aturar a Orà, Empúries, Barcelona, 2022, 137 pp. Els qui fa anys que seguim –i en som seguidors- de l’obra de Joan-Daniel Bezsonoff som ben conscients que llegim sempre la mateixa novel·la. Això que podria semblar una crítica negativa, en el cas del nostre col·lega nord-català, pretén ser
José Errasti, Marino Pérez Álvarez, Nadie nace en un cuerpo equivocado. Éxitos y miseria de la identidad de género. Deusto – Planeta, Barcelona, 2022. 296 pp. Un dels fets més paradoxalment depriments d’aquests darrers anys és l’addicció occidental a generar polèmiques fictícies derivades en debats estèrils. A partir del que podríem anomenar una mutació