Los Angeles, 3 de març de 1991. Després d’una llarga persecució policial, a més de 180 km per hora dins la ciutat, una patrulla de la coneguda -i temuda- LAPD (Los Angeles Police Departement) aconsegueix aturar un taxista afroamericà, Rodney King, que es resisteix a la seva detenció. Cinc agents (tres blancs i dos llatins)
Nota: Article publicat al número 49 de la revista Docència. Anthony Klotz, professor de negocis de la Universitat de Texas, va predir pel maig de 2021, la sortida del món laboral de milions de treballadors als Estats Units. La va anomenar com The Great Resignation, I les dades li han donat la raó. Es tracta
El 1977 el sindicalista britànic Roger Charter publicava un informe comptable sobre la situació econòmica del moment al Regne Unit. I, tot fent referència al drama de Shakespeare Ricard III, el va titular Winter of discontent. L’informe va ser premonitori del que es va denominar exactament així: l’hivern del descontentament, un dels períodes més conflictius
Sens dubte, una de les pitjors notícies de l’any. Diria, fins i tot, de la dècada. Els talibans, després d’una retirada de l’OTAN, han desfet fàcilment el que quedava de legalitat internacional i han reinstaurat el seu regne medieval, fent entrar, de nou, en una edat fosta i posant en crisi la pròpia idea de
“La democràcia és fràgil”, és una de les frases històriques que ha pronunciat solemnement el nou president dels Estats Units Joe Biden en l’inauguration Day. I ha afegit que, malgrat aquesta premissa, s’ha imposat. No n’estic tan segur. La meva condició d’historiador em converteix en un militant de l’escepticisme. S’ha salvat un match point, tanmateix,
Per consell de l’Agustí Colominas, fa ja algunes setmanes que em vaig subscriure al blog de Heather Cox Richardson, una professora d’història de la Univesitat al Boston College, que des de setembre de 2019 escriu un post diari, Letters from an American on analitza la complexa i convulsa actualitat nord-americana amb mirada d’historiadora. He de confessar que, de la mateixa manera que em passa
Per a la gent de la meva generació, els Estats Units semblaven un lloc fascinant. La televisió, el cinema, la música esdevenien una exhibició de “soft power” que impel·lia vers l’admiració. Fascinant, i llunyà. Durant la dècada de 1970, en plena infantesa, la distància entre la nostra quotidianitat i l’estil de vida que vèiem reflectit
Nancy Isenberg, White Trash. The 400-Year Untold History of Class in America. Penguin Books, New York, 2017, 462 pp. Els resultats electorals de les darreres presidencials americanes, amb Donald Trump com a inesperat guanyador, ha permès recuperar una categoria tabú, white trash, que vindria a definir aquell grup social, d’origen anglosaxó, pobre, amb carències culturals, tendència al racisme i al capteniment reaccionari. Dècades de correcció política havien enterrat una qüestió que, tanmateix, forma
Populisme” és una etiqueta fàcil per a analistes a qui fa mandra pensar. S’abusa d’aquest terme per estalviar explicacions importants sobre l’esdevingut en les darreres dècades en què s’han capgirat les categories polítiques. Els Estats Units de Donald Trump, l’èxit recent de la Lliga Nord i el Moviment Cinc Estrelles a Itàlia, el Brexit, o
Les eleccions presidencials nord-americanes del 2016 van suposar tota una sorpresa. Donald Trump, un milionari conegut per les seves intervencions a reallities televisius que desconeixia el concepte de “correcció política”, s’alçava amb la victòria per un estret marge de delegats (que no de vots) respecte a la candidata favorita, l’experimentada demòcrata Hillary Clinton. El resultat
El recent assassinat d’una manifestant, per un partidari de la supremacia blanca, a Charlottesville, ha fet visibles les tensions, creixents, als Estats Units. La retirada de monuments a personalitats de la confederació així com les decisions d’alguns governs estatals d’excloure dels espais públics la bandera confederada ha propiciat enfrontaments violents especialment al sud dels Estats
Les eleccions presidencials als Estats Units han estat marcades per les sospites de manipulació. Més enllà de teories conspiratòries, la CIA ha elaborat informes sobre el hackeig dels correus de la candidata Clinton, així com una política d’intoxicació mediàtica a les xarxes que apunten Moscou com a responsable. Això ha suscitat cert escàndol internacional, tenint en compte
Una de les anècdotes que sobre la història m’agrada més repetir és la d’una entrevista que es va fer una vegada a un ministre xinès. Preguntat sobre la seva opinió sobre la Revolució Francesa, va contestar que encara no havia passat prou temps per valorar-ne l’impacte. Per a una nació ja existent a l’era de
El passat 9 de novembre, tenia classe de l’assignatura d’Història Contemporània amb els meus alumnes de periodisme. La victòria de Trump a la matinada anterior havia generat un ambient depriment. Com no podia ser d’altra manera, vam dedicar els primers minuts per debatre sobre la transcendència del fet i especular sobre les possibles conseqüències. Els
Corria l’octubre de 1982. El nou professor de literatura castellana de BUP era un tipus peculiar, un d’aquests que tanquen el programa en un calaix i llencen la clau al mar, de manera que la primera classe prometia. En comptes de fer-nos llegir La Celestina, va portar el tocadiscos, unes fotocòpies i un vinil prou