Josep Pimentel, La maleta, Calumnia, Ciutat de Mallorca, 2022, 114 pp. Hi ha una tradició important d’editar autobiografies obreres entre el món llibertari. Aquesta és, sovint, el darrer servei que han fet antics militants anarquistes per preservar la memòria històrica, molt especialment dels episodis de la Revolució de 1936, la repressió i l’exili. Entitats com
Per entendre la providència d’aquesta setmana del TSJC, hauríem de deixar aparcat el dret administratiu i concentrar-nos en la història. I la immersió té un origen clar: la necessitat de restaurar el català com a llengua d’ús públic i de prestigi en un moment, la darrera etapa de la Transició, en què es trobava en
El 1977 el sindicalista britànic Roger Charter publicava un informe comptable sobre la situació econòmica del moment al Regne Unit. I, tot fent referència al drama de Shakespeare Ricard III, el va titular Winter of discontent. L’informe va ser premonitori del que es va denominar exactament així: l’hivern del descontentament, un dels períodes més conflictius
Aquest mes he rebut la trista notícia de la desaparició d’en Pere Darder i Vidal (Barcelona, 1933-2014), un dels pedagogs més importants i influents entre els mestres de la meva generació, i un referent de la història de l’educació recent del nostre país. Vaig tenir el privilegi de tenir-lo com a professor de pedagogia, quan
Julian Barnes, El sentit d’un final, Angle Editorial, Barcelona, 2012, 159 pp. Potser deu ser l’edat que m’acosta a un escriptor com Julian Barnes. Des que el vaig descobrir en una seva obra El lloro de Flaubert, ja vaig connectar fàcilment amb el seu estil ordenadament desordenat, clarividentment confús, amb la seva prosa àgil farcida
El títol podria semblar exagerat per a alguns. Tanmateix, qualsevol que hagi estat en contacte amb un ampli espectre de docents de procedència, edat, nivells o sensibilitats diferents, coincidirà que el curs que hem deixat enrere és de mal record. El nivell de tensió generat per aquest Departament, que ha entrat com un buldòzer en
Michel Houellebecq, Anorrear, Anagrama, Barcelona, 2022, 592 pp. Aquests darrers dies he llegit, amb una rapidesa sorprenent, Anorrear, darrera i esperada novel·la de l’enfant terrible de les lletres franceses Michel Houellebecq. Com sempre em passa amb aquest peculiar autor, he experimentat sensacions contradictòries. D’una banda, la fascinació per la facilitat amb què el narrador
Chris Ealham, La lluita per Barcelona. Classe, cultura i conflicte (1898-2936), Virus, Barcelona, 2022, 446 pp. Si hagués de definir quin és el llibre de la història de l’anarquisme català que més ha influït entre els historiadors durant aquest segle, no dubtaria a assenyalar aquest. Elaborat com a tesi doctoral a finals de la dècada
Quan feia classe a la universitat, m’agradava fer, de tant en tant, un comentari irònic que ajudés a relaxar el clima de classe: “Jo tinc una cosa que vostès no tenen. No es preocupin, tampoc està molt cotitzada, i fins i tot alguns ho veuen com un defecte imperdonable. Es diu perspectiva històrica”. En el
Joan Mena Arcas, No parlaràs mai un bon català. Les mentides sobre la immersió lingüística, Eumo, Vic, 2022, 193 pp. Si féssim l’esforç de tractar amb el màxim d’objectivitat la qüestió de la immersió, potser hauríem de recórrer al terme “confusió”. Ara per ara, més enllà de triomfalismes en què ja no creu ningú i
Ken Follet, Mai, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 848 pp. He de reconèixer que, entre els autors de Best Sellers, el que més segueixo és Ken Follet. Malgrat que no sóc un lector d’aquesta mena de productes de mercat, amb previsibles estris pirotècnics i tècniques elaborades per captar l’atenció del lector, he de reconèixer que alguns
Fou una estranya història d’amor. Gens exemplar. Amb un punt d’inexplicable, ateses les procedències i trajectòries personals I professionals d’ambdós protagonistes. I els quilòmetres. I els anys. Tanmateix, la Hannah i en Martin van mantenir una d’aquelles relacions perllongades en el temps i marcades pels esdeveniments terribles del segle XX. Una relació intel·lectual, primer; sentimental,
Ani Pérez Rueda, Las falsas alternativas. Pedagogia libertaria y nueva educación, Virus, Barcelona, 2022, 287 pp. Les vagues docents del mes de març han propiciat un dany col·lateral inesperat: s’ha punxat, potser definitivament, les bombolles de l’anomenada “innovació educativa”. Les crítiques contra la Fundació Bofill, les denúncies a les xarxes socials per les pràctiques sectàries
Sovint, en política, el quan i el com resulta més important que el què. La setmana passada, el Parlament va presentar un acord per, mitjançant una modificació legal de la llei d’educació de Catalunya, es pretén protegir la immersió lingüística a les escoles de les reiterades ingerències judicials que imposen quotes amb un punt de
Que la invasió de l’exèrcit rus és una barbaritat contrària al dret internacional i al més elemental sentit de la moralitat, ningú no ho discuteix. Com en tot conflicte internacional, hi podem incloure matisos. La realitat mai no és blanca ni negra, i de la mateixa manera que a Rússia se li pot retreure que