Com que en el fons sóc un romàntic, no em puc estar de fer incursions per la nostàlgia. Fa uns mesos vaig passar pel portal de la casa on vaig viure fins als dinou anys, al carrer de la Jota, a Santa Eulàlia de Vilapicina, un dels nou barris que donen forma al districte homònim,
Sóc plenament conscient que aquest article desagradarà a molts, fins i tot a moltes persones afins amb qui hi he treballat colze a colze i hem compartit idees i converses. En una era en què el debat ja no sembla capaç de derivar en dialèctica hegeliana, i que la retòrica sensiblera i afectada s’imposa a
Una de les qüestions que més ha definit en les darreres dècades l’escola pública, tant a nivell nacional com europeu, ha estat el majoritari progressisme de la professió docent. Pel que fa a casa nostra, amb una història marcada per una concepció emancipadora de l’educació i la cultura, associada als corrents de renovació pedagògica i
Les contemporitzadores declaracions de Von der Leyen semblen haver enfurismat bona part de les institucions europees. La defensa d’un món anterior a Trump “fonamentat en regles” oposat a l’unilateralisme nord-americà recorda més el gènere de ficció que la historiografia. No cal anar massa lluny per conèixer l’abast de la hipocresia còsmica de la Unió Europea.
El darrer matí del 2025 era fred, gris i un punt plujós. Després de poc més d’una hora conduint per l’AP 7, el navegador em va dur al tanatori de Mollet. Dos dies abans, un whatsapp inesperat m’anunciava la mort d’Enric Cala Català, dibuixant i il·lustrador, company amb qui vaig fer diversos cims pirinencs, amic
Aquests darrers dies se n’ha parlat molt del 23-F i la desclassificació (sic!) de nombrosos documents. He revisat el llibre que vaig publicar ja farà dotze anys “Anatomia d’una ruptura: Espanya, Catalunya, 1975-2014, i les escasses novetats dels teòrics documents secrets no fan sinó refermar les meves tesis. I que, bàsicament, va ser un fracàs
Com la majoria de la meva generació, vaig ser batejat, vaig fer la comunió, i no sense la curiositat intel·lectual que sempre m’ha caracteritzat, també vaig fer la confirmació o comunió solemne. De petit, la meva àvia i la tieta em portaven a alguna missa de diumenge, i he de dir que, malgrat la meva
Entre els cenacles conspiranoics una expressió s’ha posat de moda: el globalisme. No és un neologisme, es tracta d’un terme que, passades les catàstrofes del segle XX, tenia bona premsa. Estrènyer els llaços dels diversos pobles i cultures a nivell planetari era associat a la idea de progrés i fraternitat. Tanmateix, entre una part substancial
Los Angeles, 3 de març de 1991. Després d’una llarga persecució policial, a més de 180 km per hora dins la ciutat, una patrulla de la coneguda -i temuda- LAPD (Los Angeles Police Departement) aconsegueix aturar un taxista afroamericà, Rodney King, que es resisteix a la seva detenció. Cinc agents (tres blancs i dos llatins)
En els darrers anys, especialment a partir de la pandèmia, s’ha fet evident un deteriorament de l’estat de salut física i psíquica de la professió docent. Aquest és un fenomen global. De fet, afecta al conjunt dels treballadors i es tradueix en el que s’ha vingut a denominar la Gran Renúncia -terme cisellat per l’economista
El mes d’agost de 2006 publicava la meva primera entrada en aquest bloc, que més endavant batejaria com a Espai de Dissidència. Són ja prop de 1.900 entrades, entre articles, reflexions improvisades, capítols, relats breus i coses diverses, que per molta coherència cercada, té cert aire de calaix de sastre, on és possible trobar coses originals
A finals de 1990, els components de Queen, Brian May, John Deacon i Roger Taylor, són ben conscients de la mort imminent del seu vocalista, Freddie Mercury. La SIDA ha fet estralls en el seu cos i pràcticament està sense veu. Una de les millors bandes de la història del rock sembla a punt d’extingir-se.
Un dels neologismes dels darrers temps, popularitzat en les discussions polítiques actuals, és wokisme. El terme no és nou. Prové de woke, literalment “estar a l’aguait”, que es feia servir entre els afroamericans com a toc d’alerta contra les discriminacions racials a l’Amèrica del 1930. El concepte, recuperat entre les bombolles universitàries dels Estats Units, es va
En els darrers anys, i a imatge i semblança d’un procés que ha acabat per desestructurar el sistema universitari nord-americà, entre organitzacions, empreses, facultats, sindicats, administració, sistema educatiu s’han anat instal·lant, sota diverses denominacions, departaments d’igualtat. Als Estats Units van prendre el nom de les sigles DEI (Diversity, Equality, Inclusion), és a dir, unes oficines
Poques coses hi ha tan polititzades com el festival d’Eurovisió. Si bé l’esdeveniment sembla una desfilada de frivolitat, tant les tendències socials i estètiques com geopolítiques s’acaben exhibint religiosament, entre lluentons, cada primavera. Enguany ha estat la polèmica a l’entorn de la participació d’Israel, amb una intensa campanya de boicot. Tanmateix, a l’hora de les