Espai de Dissidència - La Bitàcola de Xavier Diez

Nou batxillerat amb les velles idees de sempre

2 de març de 2021

A finals de gener, els mitjans, especialment TV3, irrompien amb una crítica demolidora al batxillerat actual alhora que, paral·lelament, es promovia la idea de reformar aquesta etapa educativa en la direcció d’un enfocament competencial. Aparentment, la iniciativa de tres docents, que van aparèixer a la televisió acompanyades d’alguns alumnes que reforçaven la línia argumental, semblava

La banalització del “progressisme”

28 de febrer de 2021

Política nacional

Jèssica Albiach ho ha reiterat en els darrers dies: vet a Junts, i la CUP, allà al racó de pensar, vigilats que es portin bé. Que volen ressuscitar, al més pur estil la Núvia Cadàver, l’antic tripartit, aquella traumàtica experiència en què molts ens vam decebre sobre allò que prometia esdevenir un govern d’esquerres progressista.

“El punt feble de l’escola són les modes”. Entrevista a Íngrid Guardiola

25 de febrer de 2021

Educació, Entrevistes

Ingrid Guardiola (Girona, 1980), Doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la UdG i col·laboradora en diverses iniciatives al CCCB, és una de les principals pensadores del moment. Realitzadora, productora audivisual, assagista cultural i autora de L’ull de la navalla (2018) un dels llibres més influents sobre els perills de les xarxes

L’arquitectura del sistema educatiu català

22 de febrer de 2021

Al llarg del segle XIX la majoria de països occidentals van organitzar els seus propis sistemes educatius. Cada estat nació ho va fer d’acord amb les seves pròpies tradicions i estructures, amb criteris cada vegada més complexos, tot i que tres models van destacar per sobre de tot. El model anglosaxó, flexible, adaptable, fonamentat

Col·laboracionistes

21 de febrer de 2021

Cultura, Història, Llibres

Ara fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre Dora Bruder, de Patrick Modiano. Es tractava d’un encàrrec per publicar una d’aquelles ressenyes minúscules de 1.000 caràcters destinades i comprimides per a la secció de cultura d’una revista en paper, i que obliguen a condensar totes les idees i sensacions presents d’un llibre extraordinari.

Els contenidors i la ràbia

19 de febrer de 2021

Política nacional

És potser deformació d’historiador, tanmateix, mentre tothom recorda l’assassinat de Martin Luther King l’abril de 1968, pocs saben que el crim va anar seguit de quatre dies consecutius d’incidents d’una violència terrible a més de 200 ciutats arreu dels Estats Units. Només a Washington D.C. es van produir 14 morts i 7.600 detinguts. Es va

No hi ha alternativa a la independència

12 de febrer de 2021

Política nacional

Tal dia com avui, de 1974, el president del govern espanyol, Carlos Arias Navarro anunciava una tímida reforma política que incloïa la possibilitat de legalitzar associacions polítiques -que no partits-. Tot just el desembre anterior, l’almirall Carrero Blanco havia fet la seva celebrada ascensió als cels (encara hi ha una placa al carrer Claudio Coello

O Hásel, o el Borbó

8 de febrer de 2021

Política nacional

Avui els serveis de neteja, a instàncies de la Guàrdia Urbana, han esborrat una obra d’art urbà amb el rostre del monarca espanyol emèrit, envoltat de paraules que surten als raps de Pablo Hásel. Les presses, quan es tracta de l’autoritat, solen ser sospitoses, i molt especialment quan es percep un biaix diferencial entre la

L’Escola Nova 21 certifica el seu fracàs

7 de febrer de 2021

Pel gener de 2016 es va crear un conveni entre el Centre UNESCO, la Fundació Jaume Bofill la Universitat Oberta de Catalunya i l’Obra Social “La Caixa”, al costat d’altres entitats com la Fundació Jesuïtes Educació i altres vinculades al món dels negocis i la digitalització anomenat genèricament Escola Nova 21. Des d’un principi va

Campanya sobre campanya

5 de febrer de 2021

Política nacional

Aquesta campanya electoral he decidit informar-me el mínim imprescindible i mossegar-me la llengua el màxim tolerable. Si en circumstàncies normals, les campanyes electorals solen ser espectacles lamentables, en la situació actual, de guerra bruta estatal, patètica recomposició dels partits borbònics i disputa per l’espai independentista així com aquest concurs entre les esquerres per reivindicar cert

Jordi Amat i el Minotaure de Vicens

4 de febrer de 2021

He de confessar que admiro molt a Jordi Amat. Em sembla un bon crític, amb una aguda capacitat d’anàlisi, flexibilitat de pensament i una escriptura excel·lent. Ara bé, com succeeix amb alguns autors que busquen ser accessibles i captar l’atenció, també domina bé l’art de la pirotècnia narrativa que busca enlluernar el lector. No ho

Ferran Soldevila, Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966)

31 de gener de 2021

Història, Llibres

Ferran Soldevila, Dietaris de joventut i de vellesa (1922-1966), Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1922, 108 pp. Si coneixem i reconeixem Ferran Soldevila (1894-1971) com a un dels més importants historiadors del nostre país és, en bona mesura, gràcies a l’esforç i dedicació d’Enric Pujol, que li va dedicar una tesi doctoral i que ha estat

Inici d’una campanya tan inútil com plebiscitària

29 de gener de 2021

Política nacional

El 14 de febrer votarem en unes eleccions que no vol ningú, convocades per qui no té legitimitat, en les pitjors circumstàncies possibles, per reemplaçar un parlament triat en unes eleccions il·legítimes. Potser hem normalitzat tant l’anormalitat que ja no ens sorprèn que tribunals compostos per administradors colonials, descendents dels inquisidors de la paupèrrima Castella,

Els orígens supremacistes del feixisme

27 de gener de 2021

Boris Pahor, La pira al port, Periscopi, Barcelona, 2020, 285 pp. Traducció i pròleg Simona Škrabec Una de les troballes literàries dels darrers mesos ha estat Boris Pahor. L’autor de Trieste, de llengua eslovena, és un dels darrers supervivents de l’holocaust nazi, i, tot i que un autor que ha tingut una trajectòria tardana, encara avui sembla actiu als seus cent

Una història de “fakes”

26 de gener de 2021

Nota: article acadèmic que publico al monogràfic de la revista Mirmanda sobre “La permanència del fals: dels mites als fakes” Resum: En cap cas podem considerar els fakes com a una creació contemporània. Al contrari, els fets falsificats, especialment en el camp de la història, representen una deformació de la realitat al servei de projectes polítics i