Entre els cenacles conspiranoics una expressió s’ha posat de moda: el globalisme. No és un neologisme, es tracta d’un terme que, passades les catàstrofes del segle XX, tenia bona premsa. Estrènyer els llaços dels diversos pobles i cultures a nivell planetari era associat a la idea de progrés i fraternitat. Tanmateix, entre una part substancial
Los Angeles, 3 de març de 1991. Després d’una llarga persecució policial, a més de 180 km per hora dins la ciutat, una patrulla de la coneguda -i temuda- LAPD (Los Angeles Police Departement) aconsegueix aturar un taxista afroamericà, Rodney King, que es resisteix a la seva detenció. Cinc agents (tres blancs i dos llatins)
En els darrers anys, especialment a partir de la pandèmia, s’ha fet evident un deteriorament de l’estat de salut física i psíquica de la professió docent. Aquest és un fenomen global. De fet, afecta al conjunt dels treballadors i es tradueix en el que s’ha vingut a denominar la Gran Renúncia -terme cisellat per l’economista
El mes d’agost de 2006 publicava la meva primera entrada en aquest bloc, que més endavant batejaria com a Espai de Dissidència. Són ja prop de 1.900 entrades, entre articles, reflexions improvisades, capítols, relats breus i coses diverses, que per molta coherència cercada, té cert aire de calaix de sastre, on és possible trobar coses originals
A finals de 1990, els components de Queen, Brian May, John Deacon i Roger Taylor, són ben conscients de la mort imminent del seu vocalista, Freddie Mercury. La SIDA ha fet estralls en el seu cos i pràcticament està sense veu. Una de les millors bandes de la història del rock sembla a punt d’extingir-se.
Un dels neologismes dels darrers temps, popularitzat en les discussions polítiques actuals, és wokisme. El terme no és nou. Prové de woke, literalment “estar a l’aguait”, que es feia servir entre els afroamericans com a toc d’alerta contra les discriminacions racials a l’Amèrica del 1930. El concepte, recuperat entre les bombolles universitàries dels Estats Units, es va
En els darrers anys, i a imatge i semblança d’un procés que ha acabat per desestructurar el sistema universitari nord-americà, entre organitzacions, empreses, facultats, sindicats, administració, sistema educatiu s’han anat instal·lant, sota diverses denominacions, departaments d’igualtat. Als Estats Units van prendre el nom de les sigles DEI (Diversity, Equality, Inclusion), és a dir, unes oficines
Poques coses hi ha tan polititzades com el festival d’Eurovisió. Si bé l’esdeveniment sembla una desfilada de frivolitat, tant les tendències socials i estètiques com geopolítiques s’acaben exhibint religiosament, entre lluentons, cada primavera. Enguany ha estat la polèmica a l’entorn de la participació d’Israel, amb una intensa campanya de boicot. Tanmateix, a l’hora de les
Els anys acumulats, la perspectiva, i un cert hàbit de pensament introspectiu farcit amb coneixements humanístics, et permet entendre el concepte evolució i temps històric, aquella expressió que tant em costava comprendre quan, a la facultat de Lletres, parlàvem d’epistemologia. La meva vida d’historiador més o menys professional i a temps parcial, que ja passa
En les prop de quatre dècades que un servidor porta activament en el sistema educatiu exercint en diversos nivells i jugant diversos papers de l’auca, hom arriba a unes descoratjadores conclusions. A diferència del que prometien els grans gurus educatius, la propaganda omnipresent, les esperances progressistes, l’educació no canvia el món. En el millor dels
Si mai hagués de fer una definició breu de Josep Pla, podria dir que era un home que escrivia com els àngels, pensava com el dimoni i parlava com el cul. Arribo a la conclusió cada vegada que, quan experimento el freqüent descoratjament de tot escriptor quan qüestiona la qualitat de la seva obra, la
Ciutat de Mèxic, 22 de juny de 1986. Partit de quarts de final del Mundial de futbol, Anglaterra-Argentina. Minut sis de la segona part. Un Diego Armando Maradona en el seu millor estat físic i anímic arrenca a mig camp. Desborda la primera línia defensiva de l’equip anglès. Mira de passar la pilota per fer
Fa pocs dies, un familiar, encarregat d’un supermercat, em narrava les vicissituds dels períodes de prova dels nous empleats. Explicava anècdotes difícils de creure. Aparèixer borratxo, posar-se de baixa el segon dia o arribar sistemàticament una hora tard cada dilluns sense la cortesia de buscar-se cap altra excusa que “Havia anat de festa”. La darrera
Si haguéssim de definir el moment ideològic actual caldria recórrer a l’expressió “La Gran Confusió”, enunciat que va fer servir el professor de ciència política Phillipe Corcuff en un llibre recent (Corcuff, 2021) per comprendre un panorama caracteritzat per la dispersió, fragmentació i inestabilitat de conceptes, causes i cosmovisions, especialment entre el que havíem anomenat
Quan tenia dinou anys vaig ser destinat a una feina d’auxiliar administratiu a Tarragona. Això va implicar que m’instal·lés en la urbanització d’un poble petit a la costa. Les circumstàncies no van ser les millors. La situació econòmica era precària, les tensions familiars, grans i vaig haver de deixar els estudis de magisteri a mitges,