Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la
Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni C. Cattini, La identitat catalana renaixent, vol 2. De la inestabilitat del Sexenni a l’ordre de la Restauració (1868-1901), Centre d’Història Contemporània de Catalunya i Departament de Justícia, Barcelona, 2020, 343 pp. Quan estudiava magisteri, a mitjans dels anys vuitanta, vaig gaudir del privilegi de tenir com a professor en
NOTA: Com que és dia de Sant Jordi, comparteixo amb els lectors la meva narració curta Take This Waltz, ja publicada fa alguns anys al portal Núvol. Del seu record, fa més de trenta anys enrere, servo encara aquell instant de capvespre amb aroma de jacints salvatges. Potser un inici de nit de les darreries d’agost en
L’absència de bones notícies fa que qualsevol mínim gest per part d’una instància judicial espanyola generi, ingènuament, algunes descàrregues d’optimisme. És el que es veu entre alguns comentaristes quan el Constitucional ha ratificat la condemna de Turull amb dos vots particulars contraris (imagino que amagats rere alguns tecnicismes innocus). Això ha estat saludat com la
Sóc d’aquest estrany col·lectiu a qui va deixar d’interessar el futbol a partir del moment en què les televisions de pagament van transformar-ho tot. Per a mi, a més, va ser traumàtic quan el Barça va tacar la seva samarreta amb el nom d’una monarquia petrollera a la recerca de respectabilitat. En aquest sentit, sóc
Aquest mes s’ha commemorat el 45è aniversari del cop militar que a l’Argentina va trinxar la seva societat. Era un més de la cadena de cops que van destruir les democràcies de Xile, l’Uruguai o el Brasil, i que van interrompre dècades de creixement econòmic i desenvolupament social. No van produir-se casualment, sinó que, si
Venezuela aparece con una presencia constante en los medios españoles, muy por encima de lo que podría motivar su interés geopolítico. Más allá de la capacidad de lobby de algunos empresarios venezolanos residentes y españoles con intereses en el país latinoamericano, el país caribeño se utiliza como arma arrojadiza en los debates políticos de Madrid.
Quan ja es veu clar que la inconsistència de C’s sembla el preludi del seu esfondrament total, el PSOE sembla jugar a fer l’OPA hostil. Catalunya, sempre Catalunya, és un maldecap des de la perspectiva de la política espanyola, i això s’ha traduït en l’espectacular caiguda del qui va ser el partit més votat el
Estudios, la revista anarquista, editada a València durant la dècada de 1920, va cisellar un dels millors lemes del moviment llibertari: “a la revolució per la cultura!”. L’enunciat resumeix a la perfecció el projecte de transformació radical d’una societat injusta vers un horitzó d’esperança. Com en tot corrent ideològic fill de la il·lustració, la fe
A finals de gener, els mitjans, especialment TV3, irrompien amb una crítica demolidora al batxillerat actual alhora que, paral·lelament, es promovia la idea de reformar aquesta etapa educativa en la direcció d’un enfocament competencial. Aparentment, la iniciativa de tres docents, que van aparèixer a la televisió acompanyades d’alguns alumnes que reforçaven la línia argumental, semblava
Jèssica Albiach ho ha reiterat en els darrers dies: vet a Junts, i la CUP, allà al racó de pensar, vigilats que es portin bé. Que volen ressuscitar, al més pur estil la Núvia Cadàver, l’antic tripartit, aquella traumàtica experiència en què molts ens vam decebre sobre allò que prometia esdevenir un govern d’esquerres progressista.
Ingrid Guardiola (Girona, 1980), Doctora en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, professora de la UdG i col·laboradora en diverses iniciatives al CCCB, és una de les principals pensadores del moment. Realitzadora, productora audivisual, assagista cultural i autora de L’ull de la navalla (2018) un dels llibres més influents sobre els perills de les xarxes
Al llarg del segle XIX la majoria de països occidentals van organitzar els seus propis sistemes educatius. Cada estat nació ho va fer d’acord amb les seves pròpies tradicions i estructures, amb criteris cada vegada més complexos, tot i que tres models van destacar per sobre de tot. El model anglosaxó, flexible, adaptable, fonamentat
Ara fa uns dies vaig acabar de llegir el llibre Dora Bruder, de Patrick Modiano. Es tractava d’un encàrrec per publicar una d’aquelles ressenyes minúscules de 1.000 caràcters destinades i comprimides per a la secció de cultura d’una revista en paper, i que obliguen a condensar totes les idees i sensacions presents d’un llibre extraordinari.
És potser deformació d’historiador, tanmateix, mentre tothom recorda l’assassinat de Martin Luther King l’abril de 1968, pocs saben que el crim va anar seguit de quatre dies consecutius d’incidents d’una violència terrible a més de 200 ciutats arreu dels Estats Units. Només a Washington D.C. es van produir 14 morts i 7.600 detinguts. Es va