Si hi ha un llibre de memòries que crec imprescindible, aquest seria, sens dubte, el de El món d’ahir de l’escriptor vienès Stephan Zweig. No només per les qualitats literàries d’un dels principals escriptors de la primera meitat del segle XX, ni tan sols per la capacitat de reflectir amb eficàcia i elegància el zeitgeist
En rebre el premi Nobel de literatura, Albert Camus, va tenir dos pensaments; el primer per a la seva mare, el segon per al seu mestre de primària, Louis Germain, a qui va escriure una carta commovedora on agraïa tot el que havia fet per ell, tant pels seus ensenyaments, com pels seus esforços, com
Estocolm, 16 d’octubre de 1957. Poc després d’haver guanyat el premi Nobel de literatura, Albert Camus, participa d’una roda de premsa. En el context de la terrible guerra d’Algèria, entre la cruenta repressió militar de França i un FNL algerià que practica un terrorisme desbocat, amb bombes a restaurants, a tramvies, als carrers, un jove
Jordi Martí Font, Clavellet, un vampir de L’Alguer, Calumnia Edicions, Ciutat de Mallorca, 2023, 295 pp. Ha estat un veritable plaer llegir la primera incursió en la novel·la del polifacètic Jordi Martí Font, probablement un dels intel·lectuals llibertaris del panorama cultural català. Professor, músic, historiador, editor, periodista, articulista, pensador, i ara també novel·lista, ens ofereix una
Article publicat al núm. 47 de la revista Docència, monogràfic sobre laïcitat, juny de 2023 Els inicis medievals A Occident, religió i educació es troben estretament lligades a partir d’un origen comú. Poc després de la caiguda de Roma, durant l’alta edat mitjana els monestirs van ser l’espai on es va refugiar la cultura clàssica,
Aquest estiu em venia de gust una bona biografia literària. I he tingut l’oportunitat de llegir la que ha publicat Miquel Martín i Serra, amb el suport de Montserrat Verdaguer sobre Tom Sharpe, probablement un dels autors més polèmics i difícils de la literatura britànica de les darreres dècades del segle XX. Sharpe, a més,
Espai de Dissidència compleix disset anys. El que va començar com un bloc, en una època en què el format, sense xarxes socials ni pràcticament mòbils, tenia èxit i alguns quants pioners ens vam fer cert forat en el món de la comunicació. En el meu cas, ja tenia certa trajectòria com a articulista de
La tardor passada vaig participar com a ponent en un seminari sota el títol “Què hi ha al darrere l’educació emocional”?, organitzat pel Seminari Ítaca d’Educació Crítica, del qual en sóc membre fundador. La meva sessió la vaig titular “la dictadura de la happycràcia”, i consistia a explicar i analitzar el que es va denominar
Aquests dies passo una part del vespre mirant el mundial d’atletisme de Budapest. És un exercici que he fet molt sovint al llarg de la meva vida. He de reconèixer que aquest és un esport que m’atreu, que sempre m’ha semblat fascinant, amb un punt d’èpica atàvica, primitiva sovint desprovist de l’especulació dels jocs d’equip
Si hi ha un missatge noble de les vacances d’estiu, és que et poden obligar a relativitzar el temps, a mirar allò que ens envolta (i el que no) amb altres ulls. I precisament el temps resulta un element primordial perquè és un dels principals símbols de poder. La suposada vida moderna, marcada per una
Deien que sortiríem més reforçats de la pandèmia. Calia molta fe i sobredosis d’imaginació per crerure’s aquestes paraules dictades –i repetides- per l’autritat, com a mantres, en aquells dies d’incertesa, tedi, i per a molta gent, de veritable desesperació. En una societat com l’occidental, que ha decidit abjurar de la seva religió per acceptar acríticament
Enzo Traverso, Melancolía de iquierdas. Después de las utopías, Galaxia Gutemberg, Barcelona, 2019, 416 pp. Aquests darrers mesos estic descobrint Enzo Traverso. No puc dir que no fos desconegut, perquè ja havia llegit alguns textos acadèmics, articles i entrevistes. Tanmateix, sospito que només els llibres complets, quan l’autor s’enfronta a la necessitat de donar
Aquest mes ha aparegut la primera versió en català del Manifest de l’Anarquia, escrit per Anselme Bellegarrigue, un dels primers teòrics de l’anarquisme i publicat per primera vegada, en la seva versió original francesa, el 1850. La Federació Anarquista de Catalunya, que són els qui han traduït i publicat aquest document històric, em van demanar
Hi pot haver mil factors, lectures o interpretacions sobre l’espiral de violència experimentada a França en els darrers dies. Cap, satisfactòria. Mirar d’entendre què ha passat és més motiu de confrontació que de reflexió. I això és un símptoma de la magnitud de la tragèdia. Saqueig de comerços, crema de biblioteques, escoles, mobiliari, transport públic,
Julian Barnes, Elisabeth Finch. Angle Editorial, Barcelona, 2023, 240 pp. (Trad. Alexandre Gumbau La darrera novel·la de Julian Barnes és molt del seu estil: reconstrucció del passat amb elements fragmentaris, voluntat de calidoscopi incomplet i exercici de com la subjectivitat esdevé una lent enganyosa. Tot plegat, una sensació de confusió general, atiat per protagonistes-narrador en