Enzo Taverso, Revolución. Una historia intelectual. Akal, Madrid, 2022, 614 pp. No crec sorprendre ningú si afirmo que Enzo Traverso és un dels historiadors més influents de l’actualitat, i potser un dels que amb una visió global més podria comparar-se amb la tradició marxista de Hobsbawn o Thompson. Catedràtic de Cornell, autor de diversos
Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, comparteixo la meva narració “Entre Ametllers”, que apareix al recull Amors Dissortats i que podeu trobar en versió electrònica a la botiga d’Amazon. Espero que pugueu gaudir de la lectura. Quan tenia divuit anys vaig començar a fer de passant d’advocat. No recordo els detalls –o no tinc intenció
Pocs podrien posar en dubte que Catalunya és, essencialment, una nació cultural. És la llengua i la cultura la que estableix un lligam entre una població heterogènia de diverses procedències, idees i sensibilitats. És per això que una de les missions fonamentals dels diversos moviments de regeneració nacional, de la Renaixença al pujolisme ha consistit,
Josep Maria Poblet, De Barcelona a l’Havana… passant per Darnius, Edició i introducció a cura de Jaume Ferrer Puig, Adesiara, Barcelona, 2022, 306 pp. Aquells qui, a la dècada de 1980, ens vam iniciar en la cultura catalana, partíem d’un seguit de hàndicaps que ingènuament pensàvem que el temps ens faria superar. Un d’aquests consistia
Probablement, una de les millors novel·les del segle és Submissió, de l’enfant terrible políticament incorrecte Michel Houellebecq. Per a qui no hagi tingut encara oportunitat de llegir-la, la trama ens parla de François, un gris i decadent professor universitari de literatura, sense inspiració i amb una vida sentimental en fallida. Coincideix que, en les eleccions
En els darrers anys, les identitats semblen el centre de l’univers. O, si em permeten la metàfora d’acord amb els darrers descobriments astrofísics, sembla el gran forat negre del centre de la galàxia al voltant del qual giren les estrelles i es va menjant la matèria circundant. I no parlem precisament d’aquelles identitats clàssiques, les
Sebastià Alzamora, Ràbia, Proa, Barcelona, 2022, 200 pp. La lectura de les primeres planes de Ràbia, darrera novel·la de Sebastià Alzamora, inspira una sensació de devastació absoluta. La llum abrusadora de l’estiu dibuixa un paisatge després d’una batalla sisífica i sense esperança. Fa pensar també en La terra gastada (The Waste Land), aquest llarg i
Douglas Murray, La guerra contra occidente, Península, Barcelona, 2022, 408 pp. En els darrers anys he arribat una polèmica conclusió: la nova dreta, estudia filosofia; la nova esquerra, estudia religió. És com si s’haguéssin invertit els papers tradicionals. Sense un marxisme viable, amb el motor de la lluita de classes desmantellat. Amb un anarquisme concentrat
Nota: Article que publico aquesta setmana en traducció al turk a la revista Politeknik En els darrers anys, es debat intensament sobre les transformacions en els sistemes educatius. Es parla des dels analistes, els columnistes periodístics, les autoritats, els acadèmics, o certa indústria de la innovació educativa. Ho expliciten els textos legislatius, apareix el terme
Joan Garcia Oliver, anarquista de Reus, va morir sol, d’un infart, a casa seva, a Guadalajara, Mèxic, el 6 de juliol de 1980, amb 78 anys. Durant molts anys, no es va saber ni trobar la seva tomba fins que un estudiant català que hi feia una estada la va localitzar gràcies al registre del
Joan-Daniel Bezsonoff, El diable es va aturar a Orà, Empúries, Barcelona, 2022, 137 pp. Els qui fa anys que seguim –i en som seguidors- de l’obra de Joan-Daniel Bezsonoff som ben conscients que llegim sempre la mateixa novel·la. Això que podria semblar una crítica negativa, en el cas del nostre col·lega nord-català, pretén ser
José Errasti, Marino Pérez Álvarez, Nadie nace en un cuerpo equivocado. Éxitos y miseria de la identidad de género. Deusto – Planeta, Barcelona, 2022. 296 pp. Un dels fets més paradoxalment depriments d’aquests darrers anys és l’addicció occidental a generar polèmiques fictícies derivades en debats estèrils. A partir del que podríem anomenar una mutació
La psicòloga del Born, La Nostra, (6), Pedra de Llamp, Barcelona, 2022, 263 pp. Qui s’amaga darrere el pseudònim de la Psicòloga del Born? Aquesta, sens dubte, és una de les grans incògnites de la literatura catalana contemporània. Com a icona sorgida en els darrers anys, sembla un d’aquests personatges inventats que gaudeixen del vent
Conte per als meus lectors Dancing Queen, una de les disset narracions que trobareu al recull Dancing Queen, que el podeu trobar en format electrònic a la botiga de Kindle Mai me n’he acabat de sortir amb les videoconsoles. Els cables s’emboliquen com els afers del cor tot teixint un laberint inextricable, i les
Oloràvem la por que era l’aroma d’aquella tardor, però ens semblava bona. Era una por dels grans. Sortíem de la por infantil i teníem la sort que el món se’ns feia gairebé del tot fàcil. Com més por tenien ells, més lliures ens sentíem. Era el procés de sempre, i compreníem obscurament que amb nosaltres