Qualsevol que es passegi per les xarxes socials pot constatar importants tensions en els debats educatius. Que hi hagi tensions en els debats educatius no necessàriament pot ser dolent, ans al contrari, pot expressar vitalitat. El problema és que el soroll de twitter o facebook, o fins i tot els blocs contrasta amb el silenci
Piotr Kropotkin (1842-1921) és, sens dubte, una de les figures intel·lectuals de la cultura i la ciència europea del segle XIX. Geògraf, zoòleg, explorador, el sentit sobre la injustícia social el va convertir en un dels pensadors més crítics amb l’Estat i amb les formes de govern despòtics així com el capitalisme. Potser per això,
Andreu Navarra, Prohibido aprender. Un recorrido por las leyes de educación de la democràcia, Anagrama, Barcelona, 96 pp. Andreu Navarra és un d’aquests pensadors clarividents que saben posar lletra a la música de la resistència il·lustrada. Ens va oferir una clara mostra en el seu llibre anterior, Devaluación Continua, una mena de “llibre negre”
La segregació escolar és un fenomen que, malauradament, és consubstancial al propi sistema educatiu. De fet, una de les funcions subterrànies de l’escola és que, de manera sostinguda en el temps i amb desigual intensitat entre països, tendeix a reproduir les diferències socials d’origen dificultant, a la pràctica, el teòric objectiu de possibilitar la igualtat
La notícia em va arribar ahir, a través del grup de whatsapp dels meus amics d’infantesa. He de dir que quan veig una notificació d’aquest canal fora de l’estiu, moment que dediquem a fer quadrar agendes per sopar plegats, sempre em temo el pitjor: morts d’amics, familiars, separacions o coses així. No m’equivocava. Algú preguntava
Ministerio de Instrucción Pública, Cartilla escolar antifascista, Ed. Facsímil Libros del Zorro Rojo, Barcelona, 2021, 94 pp. Libros del Zorro Rojo ha sorgit com a editorial arriscada, tant pel que fa al catàleg, com en termes estètics. Coherentment amb aquest esperit provocador ens presenta la reedició de la Cartilla Popular Antifascista, que com s’indica, es
Jordi Roca Vernet i Núria Miquel Magrinyà, La bullanga de Barcelona. La ciutat en flames, Rosa dels Vents, Barcelona, 2021, 283 pp. Sobre la convulsa Catalunya del segle XIX tinc la impressió que la història és encara a mig escriure. O potser s’ha escrit molt i s’ha conegut poc. Els historiadors no estem exempts de
Aquests darrers dies en què el ball de la investidura ha esdevingut un espectacle lamentable, servidor de vostès, imitant l’actitud del President Puigdemont, també ha estat molt silenciós. Entenc que, de vegades, estar callat, amb la intenció d’evitar baralles que fragilitzin l’independentisme, és també un servei al país. Nomenat nou president autonòmic, potser és hora
Piotr Kropotkin, El suport mutu. Un factor d’evolució. Traducció Alba Padrós. Virus, Barcelona, 2021, 381 pp. Per qualsevol que espigolés per les biblioteques llibertàries anteriors al 36, o entre els títols que editaven una vegada i altra revistes anarquistes, no hi podia faltar Kropotkin (1842-1921), de qui fa poc vam celebrar el centenari de la
Jordi Casassas i Ymbert, Giovanni C. Cattini, La identitat catalana renaixent, vol 2. De la inestabilitat del Sexenni a l’ordre de la Restauració (1868-1901), Centre d’Història Contemporània de Catalunya i Departament de Justícia, Barcelona, 2020, 343 pp. Quan estudiava magisteri, a mitjans dels anys vuitanta, vaig gaudir del privilegi de tenir com a professor en
NOTA: Com que és dia de Sant Jordi, comparteixo amb els lectors la meva narració curta Take This Waltz, ja publicada fa alguns anys al portal Núvol. Del seu record, fa més de trenta anys enrere, servo encara aquell instant de capvespre amb aroma de jacints salvatges. Potser un inici de nit de les darreries d’agost en
L’absència de bones notícies fa que qualsevol mínim gest per part d’una instància judicial espanyola generi, ingènuament, algunes descàrregues d’optimisme. És el que es veu entre alguns comentaristes quan el Constitucional ha ratificat la condemna de Turull amb dos vots particulars contraris (imagino que amagats rere alguns tecnicismes innocus). Això ha estat saludat com la
Sóc d’aquest estrany col·lectiu a qui va deixar d’interessar el futbol a partir del moment en què les televisions de pagament van transformar-ho tot. Per a mi, a més, va ser traumàtic quan el Barça va tacar la seva samarreta amb el nom d’una monarquia petrollera a la recerca de respectabilitat. En aquest sentit, sóc
Aquest mes s’ha commemorat el 45è aniversari del cop militar que a l’Argentina va trinxar la seva societat. Era un més de la cadena de cops que van destruir les democràcies de Xile, l’Uruguai o el Brasil, i que van interrompre dècades de creixement econòmic i desenvolupament social. No van produir-se casualment, sinó que, si
Venezuela aparece con una presencia constante en los medios españoles, muy por encima de lo que podría motivar su interés geopolítico. Más allá de la capacidad de lobby de algunos empresarios venezolanos residentes y españoles con intereses en el país latinoamericano, el país caribeño se utiliza como arma arrojadiza en los debates políticos de Madrid.