Espai de Dissidència

Des que l’estiu de 1996 van estrenar la sèrie produïda per David Chase Northern Exposure, m’he declarat un incondicional. Al principi, mirava els capítols que oferia la 2 en hores intempestives i en una incomprensible seriació, més endavant, adquirint, una per una, les diferents temporades que apareixien en DVD. D’aquesta manera, mirar els 110 capítols de 44 minuts cadascun ha esdevingut un ritual d’estiu, un moment agradable abans d’anar a dormir.
He de dir que, potser amb les altres excepcions de Porca Misèria i Skins cap serial televisiu m’ha atrapat tant com el que aquí van traduir com a Doctor en Alaska. Uns arguments literaris, ben escrit, amb elements surrealistes i personatges frescos. Uns diàlegs extraordinàriament ben armats, amb frases memorables. Una aversió als tòpics. Una presentació encomiable. “La cara amable de l’Amèrica de Clinton”, que he llegit en algun lloc.
Francament, més enllà de qualsevol explicació més o menys transcendents, la col·lecció completa de dvds acumulats han estat un motiu de satisfacció. Ho he passat francament bé. Malauradament, aquest any vaig adquirir la darrera temporada, i tot just dissabte vaig tornar a mirar el darrer capítol. Un gran buit que s’aixeca en la calor de l’estiu. Probablement, hauré de tornar-la a mirar, car, cosa curiosa amb els serials. Són de molt bon reveure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!