Espai de Dissidència

La Bitàcola de Xavier Diez

Violència

Retrat difuminat d’un assassí

21 de juny de 2021

La notícia em va arribar ahir, a través del grup de whatsapp dels meus amics d’infantesa. He de dir que quan veig una notificació d’aquest canal fora de l’estiu, moment que dediquem a fer quadrar agendes per sopar plegats, sempre em temo el pitjor: morts d’amics, familiars, separacions o coses així. No m’equivocava. Algú preguntava

Llegir més

Els contenidors i la ràbia

19 de febrer de 2021

És potser deformació d’historiador, tanmateix, mentre tothom recorda l’assassinat de Martin Luther King l’abril de 1968, pocs saben que el crim va anar seguit de quatre dies consecutius d’incidents d’una violència terrible a més de 200 ciutats arreu dels Estats Units. Només a Washington D.C. es van produir 14 morts i 7.600 detinguts. Es va

Llegir més

Arreu, la policia sembla un problema

11 de gener de 2021

Ho hem pogut veure en directe, i a més de sis mil quilòmetres de casa.  La irrupció al capitoli d’alguns milers –no massa– de manifestants blancs, pròxims al president, i sense dissimular una estètica de supremacisme blanc i feixisme, va comptar amb una permissivitat policial que contrasta amb la dura repressió exercida contra manifestants de colors o

Llegir més

Sobre violències

17 d'octubre de 2019

La violència, un fenomen que èticament repugna a qualsevol persona mínimament normal, és un dels principals camps on s’exhibeix cinisme sense recances. I ho és especialment al nostre país, on la tradició marca un poder despòtic i una criminalització del dissident. Anem a pams. Més enllà d’entrar a valorar les escenes viscudes d’aquests darrers dies,

Llegir més

Contra el mite de la Catalunya pacífica

27 de desembre de 2018

En els darrers anys s’ha instal·lat una creença, que per molt ben intencionada que sigui, resulta falsa i és perillosa: la de la Catalunya pacífica. Segons aquesta, la catalana seria una societat sempre pacífica que tractaria de resoldre els seus conflictes mitjançant la lluita no violenta, imbuïts dels mètodes de la lluita contra la segregació

Llegir més

Ciutadans: la política de l’odi que enllaça amb el falangisme

5 de setembre de 2018

La mirada d’historiador obliga a l’escepticisme a l’hora d’avaluar l’actualitat d’acord amb els fets que semblen importants, i que la perspectiva converteix en irrellevants. Una de les primeres decepcions que sentim els del gremi quan ens enfrontem a la recerca és quan, a les hemeroteques, els grans titulars solen parlar de qüestions banals, mentre que

Llegir més

Els arrenca-llaços violents

31 de juliol de 2018

Actuen en manada, preferentment amb nocturnitat, ataquen d’esquena, busquen víctimes especialment vulnerables, aïllades, que difícilment se’n puguin defensar, especialment on se saben protegits i emparats pel poder del jutges, l’aval polític o la connivència de la policia. Mostren, en resum, tot aquell compendi de característiques que els situa en el terreny de la traïdoria covarda

Llegir més

El paper de la violència en la Transició

7 d'agost de 2017

Xavier Casals, La Transición española: el voto ignorado de las armas, Pasado y Presente, Barcelona, 2016, 791 pp. Les dècades de 1980 i de 1990 són les de l’elaboració i difusió del que, fins fa poc, seria el relat canònic de la Transició. Un relat que, sens dubte, podríem considerar com a la versió optimista

Llegir més

El masclisme disfressat

10 de març de 2017

Escric el 8 de març, un dia internacional de la dona que enguany semble més visible que altres, o si més no, celebrat amb més intensitat que habitualment. I això no crec que passi per una major consciència dels problemes, ni tan sols per una millora organitzativa d’associacions feministes. Lamentablement, crec que, com moltes analistes

Llegir més

Tothom sap el que passa a Catalunya

21 de novembre de 2016

L’historiador Xavier Casals acaba de publicar La Transición Española. El voto ignorado de las armas, en el que resulta ser una obra de referència per comprendre les dimensions i abast de la Transició. Casals, amb un estil ponderat i tractament rigorós, ha disseccionat aquest període històric en base a la dialèctica entre fonts documentals i dibuixa

Llegir més

Les transformacions en el paper social de l’escola

13 d'abril de 2016

Els sistemes educatius com a eina institucional de disciplina social Els sistemes públics d’ensenyament són una creació dels estats moderns. Per això solen actuar com a un instrument al seu servei i tendeixen a reflectir les contradiccions i tensions internes en el sí de les societats organitzades. Convé recordar a més, que els estats actuals

Llegir més

No ens deixeu sols

24 d'abril de 2015

Aquesta setmana és la més dura que hem viscut a escoles i instituts. En aquests darrers dies, mestres, professors, pares, alumnes hem parlat entre nosaltres. Els docents estan especialment tocats. Diria que aquest ha estat un cop moral que podria interpretar-se com la gota que fa vessar el got. Han estat anys de retallades, sempre

Llegir més